Les actuacions sanitàries per part del professorat als centres i els riscs que comporten

Les actuacions sanitàries per part del professorat als centres i els riscs que comporten0

1387 09/11/2023, 11:54 Jordi Collado Sebastià. Delegat de Professors de Secundària (aspepc·sps) al Vall #Opinió,

Des de fa 10 anys i més enllà de l’episodi de la Covid, ens trobem que als centres de secundària ha aparegut la figura del docent “voluntari”, al qual se li encomanen unes tasques que no són pròpies del seu àmbit i es corresponen amb el del personal sanitari.

No ens referim a fets puntuals com prendre la temperatura o gestionar un mal de panxa, sinó més aviat a totes aquelles que no formen part de les tasques pròpies d’un docent, i que han esdevingut quotidianes als centres, com per exemple, gestionar els controls de glucosa, administrar insulina o glucagó a un alumne diabètic (i també ajudar-lo fer els controls rutinaris dels seus nivells de glucogen), posar injeccions, controlar sondes, lipotímies, epilèpsies, insuficiències respiratòries o cardíaques, al·lèrgies, etc.

És a dir, més enllà d’una xerrada o d’una breu “formació” del docent per part del CAP o del personal sanitari (ja que el mateix Departament de Salut és l’encarregat de capacitar el professional del centre responsable d’atendre l’alumne o els alumnes en qüestió), aquella persona adquireix la categoria de personal sanitari. Així doncs, es tracta de l’única persona del centre que té la capacitació i, en conseqüència, la responsabilitat per a dur a terme l’actuació sanitària corresponent en cas de necessitat.

Es abastament conegut el fet que hi ha una rotació molt gran del propi professorat (actualment és d’un 30%), i, per consegüent, la persona “voluntària” l’any següent pot ser que ja no estigui al mateix centre, i que, per tant, s’hagi de tornar a assignar un altre docent que pugui exercir les tasques encomanades. De manera que ens trobem clarament davant d’un traspàs encobert de funcions i responsabilitats. Perquè és evident que aquest docent amb atribucions “sanitàries” i per a tota la casuística de patologies que ja s'han donat i poden donar-se corre un risc molt alt que és fora del seu abast de coneixements.

També és palès que la seva formació –o capacitació o com se li vulgui dir– no serà mai equiparable a la d’un professional sanitari col·legiat amb les corresponents competències reconegudes oficialment. Per tant, al no tenir la mateixa formació no es pot esperar que la seva actuació, diagnosi o gestió física i emocional del fet sigui encertada i més encara en una situació d’estrès.

Això col·loca al docent en una situació de desequilibri total, perquè si bé davant de qualsevol actuació, la responsabilitat civil recaurà en l’empresa (en aquest cas el Departament d’Educació, sens perjudici de que aquest reclami al docent si hi ha hagut dolo, culpa o negligència greu per la seva part), i la responsabilitat penal encara està per definir.

D’aquesta manera, el docent voluntari es troba que, davant de qualsevol emergència o necessitat de l’alumne, en el primer i decisiu moment d’actuació, ha de fer-se’n càrrec i assumir-ne, per tant, les possibles conseqüències que es puguin derivar de la seva actuació.

Com a docents i encara més com a sindicat, entenem que no hi ha cap mena de correspondència entre les competències professionals educatives, que estan clarament definides, i les sanitàries que es volen assignar al docent voluntari i fins i tot a l’equip directiu.

Es tracta doncs d’una proposició no ben estudiada en la seva totalitat que sembla que tracta de derivar tasques sanitàries reconegudes com a pròpies per part del Departament d’Ensenyament, i això sols mostra un complet desconeixement dels efectes col·laterals que se’n deriven per a les persones o equips directius afectats.

En aquest context extremadament nebulós, des del sindicat recomanem a tots els docents NO acceptar sota cap concepte aquesta proposició "voluntària", així com també a les direccions –per la part que els pertoca– a demanar explicacions i solucions per escrit al propi Departament sobre aquest tema, on quedi clar els mitjans disponibles i quina és l'assignació de les responsabilitats.

Si com a docent ens trobem en la situació en què des del centre on estem destinats “se’ns demana que siguem voluntaris o que algú s’hi presenti per a dur a terme la formació i les tasques associades”, si no hi estem d'acord a fer-ho, recomanem fer arribar per escrit a l’equip directiu i al cap de personal dels serveis territorials corresponents la nostra negativa a assumir aquesta feina.

Potser no queda prou clar encara que els professionals de l’Ensenyament no són professionals de la Salut.

Ara per ara, no tenim un professional sanitari –infermer o infermera– a cada centre on hi ha alumnes amb necessitats reals. Per tant, fem la reflexió al Departament a que es prengui el temps necessari per a estudiar a fons el tema i li recomanem que posi fi a aquesta situació de precarietat, fent una planificació acurada i destinant els recursos necessaris per a cobrir als centres les necessitats específiques sanitàries dels alumnes.

facebook twitter enllaçar comentar