Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya


DOGC nm. 4298 - 11/01/2005


DEPARTAMENT D'EDUCACI

  • RESOLUCI EDC/9/2005, de 7 de gener, de convocatria de proves per a la provisi de places de funcionaris docents. (Pg. 458)


RESOLUCI

EDC/9/2005, de 7 de gener, de convocatria de proves per a la provisi de places de funcionaris docents.

La disposici addicional 11, apartat 1, de la Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educaci, i el Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'ingrs, accessos i adquisici de noves especialitats en els cossos docents que imparteixen els ensenyaments escolars del sistema educatiu i en el cos d'inspectors d'Educaci, estableixen que el sistema d'ingrs en la funci pblica docent ser el de concurs oposici.

L'article 3 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, estableix que les administracions pbliques convocants, una vegada aprovades les seves respectives ofertes d'ocupaci, procediran a realitzar les convocatries per a la provisi de places autoritzades en les esmentades ofertes d'ocupaci.

D'acord amb el que disposa la Resoluci GAP/3422/2004, de 2 de desembre, per la qual es dna publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de 30 de novembre de 2004 (DOGC nm. 4283, de 20.12.2004), pel qual s'aprova l'oferta d'ocupaci pblica dels cossos de funcionaris docents per a l'any 2005 i per tal de proveir les places dels cossos docents a Catalunya;

A proposta de la Direcci General de Recursos Humans,

Resolc:

Obrir convocatria per a la realitzaci de proves per a la provisi de 3.680 places de funcionari docent del cos de mestres i del cos de professors d'ensenyament secundari a Catalunya, d'acord amb les bases segents:

Procediments d'ingrs i d'accs

.1  Normes generals

1.1  Places convocades.

Es convoquen proves selectives per cobrir 3.680 places.

La distribuci per cossos s la que es detalla a continuaci:

C=codi; N=nombre de places.

Cos

N

Mestres

1.950

Professors d'ensenyament secundari

1.730

C

597

590

Es reserva un 5% del total de places convocades als aspirants que reunint les condicions generals i especfiques exigides per a l'ingrs al cos al qual opten, tinguin reconeguda pels rgans competents una disminuci fsica de grau igual o superior al 33%.

Per a l'accs de funcionaris dels cossos docents classificats de grup B es reserva un percentatge del 50% de les places del cos de professors d'ensenyament secundari.

La distribuci d'aquestes places per cossos i especialitats, i la determinaci de les places de reserva, si escau, s la segent:

L=procediment d'ingrs lliure; R=reserva per a aspirants amb disminucions; E=procediment d'accs a un cos de grup superior; T=total.

Cos de mestres

Codi

Especialitat

L

R

T

ALL

Audici i llenguatge

95

5

100

EES

Educaci especial: pedagogia teraputica

142

8

150

INF

Educaci infantil

950

50

1.000

PAN

Educaci primria, angls

285

15

300

PEF

Educaci primria, educaci fsica

285

15

300

PMU

Educaci primria, msica

95

5

100

 

Totals

1.852

98

1.950

Cos de professors d'ensenyament secundari

Codi

Especialitat

E

L

R

T

AN

Angls

100

90

10

200

CN

Biologia i geologia

38

34

3

75

FQ

Fsica i qumica

37

35

3

75

LA

Llat

5

4

1

10

GR

Grec

5

4

1

10

DI

Dibuix

25

22

3

50

ECO

Economia

25

22

3

50

EF

Educaci fsica

25

23

2

50

FI

Filosofia

10

9

1

20

FR

Francs

20

18

2

40

GE

Geografia i histria

100

90

10

200

LE

Llengua castellana i literatura

100

90

10

200

LC

Llengua catalana i literatura

100

90

10

200

MA

Matemtiques

50

45

5

100

MU

Msica

25

22

3

50

PSI

Psicologia i pedagogia

100

90

10

200

TEC

Tecnologia

100

90

10

200

 

Totals

865

778

87

1.730

1.2  Normativa aplicable

En aquests procediments selectius s d'aplicaci la normativa segent:

La Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre (BOE nm. 238, de 4.10.1990), d'ordenaci general del sistema educatiu.

El Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre (DOGC nm. 2509, de 3.11.1997), pel qual s'aprova la refosa en un text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica.

La Llei 17/1993, de 23 de desembre (BOE nm. 307, de 24.12.1993), sobre l'accs a determinats sectors de la funci pblica dels nacionals d'altres estats membres de la Comunitat Europea.

El Decret 66/1999, de 9 de mar (DOGC nm. 2852, de 22.3.1999), sobre l'accs a la funci pblica de les persones amb discapacitat i dels equips de valoraci multiprofessional.

La Llei 31/2002, de 30 de desembre (DOGC nm. 3791, de 31.12.2002), de mesures fiscals i administratives.

La Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre (BOE nm. 307, de 24.12.2002), de qualitat de l'educaci.

L'Ordre ENS/6/2004, de 12 de gener (DOGC nm. 4051, de 19.1.2004), per la qual s'aprova la tramitaci telemtica del procediment de participaci en les convocatries de processos selectius per a l'ingrs a la funci pblica docent i l'accs i l'adquisici de noves especialitats en els cossos docents.

El Reial decret 118/2004, de 23 de gener (BOE nm. 30, de 4.2.2004), per el qual es regula el ttol d'especialitzaci didctica.

El Reial decret 334/2004, de 27 de febrer (BOE nm. 51, de 28.2.2004), per el qual s'aprova el reglament d'ingrs, accessos i adquisici de noves especialitats en els cossos docents que imparteixen ensenyaments escolars del sistema educatiu i en el cos d'inspectors d'Educaci.

Altres disposicions d'aplicaci general, aix com el que s'estableix en aquesta convocatria.

.2  Requisits dels aspirants

Per tal de ser adms als procediments selectius, l'aspirant haur de reunir els requisits segents:

2.1  Requisits generals.

a) Ser espanyol, tenir la nacionalitat d'altres estats membres de la Uni Europea o tenir la nacionalitat de qualsevol dels altres estats en els quals, en virtut dels tractats internacionals subscrits per la Uni Europea i ratificats per l'Estat espanyol, sigui d'aplicaci la lliure circulaci de treballadors en els termes en qu s'hagi definit en el tractat constitutiu de la Uni Europea.

Tamb podran ser admesos el cnjuge, els descendents i els descendents del cnjuge, tant dels ciutadans espanyols com dels nacionals dels altres estats membres de la Uni Europea o dels estats als quals, en virtut de tractats internacionals subscrits per la Uni Europea i ratificats per l'Estat espanyol, sigui d'aplicaci la lliure circulaci de treballadors en els termes en qu s'hagi definit en el tractat constitutiu de la Uni Europea, sigui quina sigui la seva nacionalitat, sempre que els cnjuges no estiguin separats de dret i, pel que fa als descendents, siguin menors de vint-i-un anys o majors d'aquesta edat per visquin a crrec dels seus progenitors.

b) Tenir divuit anys complerts i no excedir, en el moment del nomenament com a funcionari de carrera, l'edat establerta per a la jubilaci forosa dels funcionaris.

c) Estar en possessi, o reunir les condicions per a l'expedici, d'alguna de les titulacions que per a cada cos determina aquesta base. En cas que la titulaci esmentada hagi estat obtinguda a l'estranger, caldr que prviament hagi estat concedida la corresponent homologaci, o el reconeixement de la titulaci per exercir la professi de mestre o de professor d'educaci secundria, ambds casos per part del Ministeri d'Educaci i Cincia.

d) No patir cap malaltia ni estar afectat per cap limitaci fsica o psquica incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i a l'especialitat a qu s'opta.

e) No haver estat separat, mitjanant expedient disciplinari, del servei de cap de les administracions pbliques, ni trobar-se inhabilitat per a l'exercici de les funcions pbliques.

Els aspirants que participin i s'acullin al que estableix l'apartat a) d'aquesta base amb nacionalitat no espanyola hauran d'acreditar, igualment, que no es troben sotmesos a cap sanci disciplinria o condemna penal que impossibiliti l'accs a la funci pblica en el seu estat d'origen.

f) No ser funcionari de carrera, en prctiques o estar pendent del corresponent nomenament del mateix cos al qual vol ingressar.

2.2  Requisits especfics per participar pel procediment d'ingrs lliure.

Per tal de participar pel procediment d'ingrs lliure, els aspirants hauran de reunir, a ms de les condicions generals, els requisits segents:

2.2.1 Per a l'ingrs al cos de mestres:

Estar en possessi, o reunir les condicions per a la seva expedici, d'alguna de les titulacions segents: mestre, diplomat en professorat d'educaci general bsica, mestre d'ensenyament primari.

2.2.2 Per a l'ingrs al cos de professors d'ensenyament secundari:

a) Estar en possessi, o reunir les condicions per a la seva expedici, del ttol de doctor, llicenciat, enginyer o arquitecte, o equivalent a efectes de docncia.

D'acord amb l'annex 4 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, sn equivalents a efectes de docncia els segents ttols:

Per l'especialitat de tecnologia:

Enginyer tcnic.

Arquitecte tcnic.

Diplomat en mquines navals.

Diplomat en navegaci martima.

Diplomat en radioelectrnica naval.

b) Estar en possessi del ttol d'especialitzaci didctica, el certificat d'aptitud pedaggica o altres equivalents d'acord amb la disposici addicional primera del Reial decret 118/2004, de 23 de gener.

Quedaran exempts d'aquest requisit els aspirants que posseeixin el ttol de mestre, diplomat en professorat d'educaci general bsica, mestre d'ensenyament primari i els llicenciats en pedagogia.

Igualment, d'acord amb el que estableix la disposici transitria primera del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, quedaran exempts d'aquest requisit aquells que acreditin haver prestat serveis docents durant dos cursos acadmics complets o, en el seu defecte, durant dotze mesos exercits en perodes discontinus en centres pblics o privats. A aquests efectes noms es tindran en compte els centres a qu fan esment els articles 64 i 65 de la Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educaci. Tampoc ser exigible aquest requisit a aquells que participin per l'especialitat de tecnologia o per la de psicologia i pedagogia.

2.3  Requisits especfics per participar per la reserva per a aspirants amb disminucions.

2.3.1 Podran participar per aquest procediment els aspirants que, reunint les condicions generals i especfiques exigides per a l'ingrs al cos al qual opten, tinguin reconeguda pels rgans competents una disminuci fsica de grau igual o superior al 33%.

2.3.2 Les persones amb discapacitat que vulguin participar en aquesta convocatria per a la reserva per a aspirants amb disminucions, el dia de l'acte de presentaci hauran de presentar al tribunal de selecci que se'ls assigni un dictamen vinculant de les condicions psquiques, fsiques o sensorials, expedit per l'equip multiprofessional competent, que ha de ser ems abans del comenament de la primera prova selectiva. Aquest dictamen ha de contenir els aspectes segents:

a) Que el grau de disminuci s igual o superior al 33%.

b) Compliment de les condicions d'aptitud personal en relaci amb el lloc de treball.

c) Necessitat d'adaptacions de temps i mitjans materials per a la realitzaci de les proves.

d) Necessitats d'adaptaci al lloc de treball.

e) Existncia de dificultats d'integraci laboral i d'autonomia personal.

Als efectes de l'obtenci del dictamen, si l'aspirant autoritza la cessi de les seves dades al portal CAT365 i al Departament d'Educaci perqu solliciti, en el seu nom, aquest dictamen a l'Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials (ICASS), el Departament d'Educaci realitzar aquesta gesti per tal de trametre el dictamen directament al tribunal on estigui assignat l'aspirant. Perqu aix sigui possible l'aspirant dins del termini de presentaci de sollicituds, s'haur d'adrear al centre de atenci a disminuts (CAD) dependent de l'ICASS.

2.3.3 No obstant aix, les persones amb discapacitat que vulguin participar en aquesta convocatria, al marge de la reserva per a aspirants amb disminucions, seran admesos a la realitzaci de les proves selectives sense necessitat d'acreditar les seves condicions fsiques, psquiques o sensorials abans del seu comenament, sens perjudici que superat el procs selectiu, en presentar la documentaci per ser nomenat, hagin d'acreditar, igual que la resta d'aspirants seleccionats, la seva capacitat per desenvolupar les funcions del lloc de treball que cal proveir.

2.3.4 Les persones amb discapacitat que vulguin participar per a la reserva d'aspirants amb disminucions ho faran en igualtat de condicions amb els aspirants d'ingrs lliure, sens perjudici de les adaptacions previstes a la base 3.2.2 d'aquesta convocatria.

2.3.5 Els aspirants que participin acollint-se a la reserva per a aspirants amb disminucions no podran concrrer a la mateixa especialitat i cos pel procediment d'ingrs lliure.

2.4  Requisits especfics per participar en el procediment d'accs a cossos docents de grup superior.

2.4.1 Podran participar en aquest procediment selectiu, els funcionaris dels cossos i escales docents classificats en el grup B a qu es refereix la legislaci vigent de la funci pblica, que, reunint les condicions generals establertes en aquesta convocatria, puguin acreditar els requisits segents:

a) Estar en possessi o reunir les condicions per a l'expedici d'alguna de les titulacions que per a l'ingrs al cos de professors d'ensenyament secundari s'estableixen a la base 2.2.2 d'aquesta convocatria.

b) Haver roms en els seus cossos d'origen un mnim de sis anys com a funcionaris de carrera.

2.4.2 Els aspirants que optin per aquest procediment d'accs no podran concrrer a la mateixa especialitat pel procediment d'ingrs lliure.

2.5  El compliment dels requisits esmentats en aquesta base 2 s'entendr que s'ha de produir en la data d'acabament del termini de presentaci de sollicituds i mantenir-se fins el moment de la presa de possessi com a funcionari de carrera, a excepci del requisit d'estar en possessi del ttol d'especialitzaci didctica, que en la data de finalitzaci del termini de presentaci de sollicituds s'entendr referit a la superaci del perode acadmic necessari per a l'obtenci del mateix, posposant-se l'exigncia d'aquest ttol a la data d'efectes del nomenament com a funcionari de carrera.

.3  Sollicituds

3.1  Presentaci.

Els qui desitgin prendre part en aquests procediments selectius hauran d'adrear una sollicitud a la directora general de Recursos Humans, formalitzada en un model normalitzat.

Cada sollicitud tindr assignat un nmero de referncia indicatiu que ser diferent en cada una d'aquestes i podr presentar-se en suport paper o pels mitjans telemtics del portal de l'Administraci Oberta de Catalunya. En ambds casos tenen els mateixos efectes administratius i jurdics.

3.1.1 La sollicitud en paper es trobar a disposici dels interessats als serveis territorials i a la seu central del Departament d'Educaci. Cada sollicitud, composta per un exemplar original i dos fulls autocopiatius, s'haur d'emplenar segons les instruccions que figuren al dors i haur de presentar-se de manera presencial.

Les sollicituds de participaci s'adrearan a la directora general de Recursos Humans del Departament d'Educaci (Via Augusta, 202-226, 08021 Barcelona), i podran presentar-se:

a) Als serveis territorials del Departament d'Educaci, les adreces de les quals figuren a l'annex 10.

b) En qualsevol dels llocs que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre (BOE nm. 285, de 27.11.1992), de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, d'acord amb les condicions assenyalades pel precepte esmentat.

En el cas que s'opti per presentar la sollicitud en una oficina de correus, es far en sobre obert per tal que la sollicitud sigui datada i segellada pel funcionari de correus abans de ser certificada.

Les sollicituds de participaci subscrites pels aspirants residents a l'estranger es podran presentar, dins el termini establert, per mitj de les representacions diplomtiques o consulars espanyoles corresponents, que les trametran tot seguit a l'organisme competent.

3.1.2 A travs de la pgina d'Internet del Departament d'Educaci: http://www.gencat.net/educacio o la del portal de l'Administraci Oberta de Catalunya CAT365 http://www.cat365.net els aspirants que estiguin registrats en aquest portal tindran a la seva disposici la sollicitud, la podran formalitzar, fer la seva presentaci telemtica i, si ho desitgen, fer el pagament electrnic dels drets d'examen.

La sollicitud efectuada per mitjans telemtics es considerar presentada davant l'Administraci en el moment en qu s'enregistri en el Registre telemtic de l'Administraci Oberta de Catalunya.

L'aspirant, una vegada realitzada la presentaci telemtica, es podr imprimir un document on constin, entre d'altres dades, el nmero de registre d'entrada, la data i l'hora de presentaci, el tipus de document i l'assumpte, la identificaci del sollicitant, la identificaci de l'rgan al qual s'adrea la sollicitud i el nmero d'expedient de l'rgan prestador, que s el nmero de referncia que correspon a la seva sollicitud.

3.1.3 Els aspirants que no estiguin registrats al portal CAT365 tamb tindran la sollicitud a la seva disposici a les adreces d'Internet abans esmentades, la podran formalitzar, imprimir i fer el pagament electrnic per no podran fer la seva presentaci telemtica. En aquest cas, hauran de presentar la sollicitud de manera presencial de la mateixa forma que les de suport paper.

3.1.4 Les sollicituds de participaci i la documentaci que en cada cas s'hagi d'adjuntar podr presentar-se amb anterioritat al pagament dels drets d'examen si aquest es fa directament per algun dels mitjans previstos a la base 3.3, de manera que l'interessat no haur de fer cap altre trmit. Tot i la presentaci, la sollicitud no tindr efectes fins que no s'hagi comprovat el pagament efectiu dels drets d'examen.

3.1.5 nicament podr presentar-se ms d'una sollicitud de participaci quan l'aspirant opti a ms d'una especialitat. No obstant aix, la presentaci de ms d'una sollicitud no implica que l'aspirant pugui assistir a l'acte de presentaci o a alguna de les proves de tots els tribunals on ha estat assignat.

3.2  Instruccions per complimentar la sollicitud.

3.2.1 Cadascun dels aspirants haur de consignar a la casella corresponent de la sollicitud de participaci el procediment d'ingrs o d'accs pel qual participa, fent constar el codi que correspongui segons s'especifica a continuaci:

Codi/Forma d'ingrs o d'accs:

L=Procediment d'ingrs lliure.

R=Reserva per a aspirants amb disminucions.

E=Procediment d'accs a un cos de grup superior.

3.2.2 Els aspirants amb disminucions, tant si concorren per les places reservades per a aspirants amb disminucions com per altres procediments, faran constar a la casella corresponent de la sollicitud de participaci aquesta condici, si el grau de discapacitat s igual o superior al 33%. Aix mateix, faran constar el tipus i motiu d'adaptaci que puguin necessitar per tal que puguin actuar en igualtat de condicions que la resta dels participants.

3.2.3 Els aspirants que participin pel procediment d'accs que s'especifica a la base 2.4 d'aquesta convocatria hauran d'indicar a la casella corresponent de la sollicitud de participaci el cos o escala del qual sn funcionaris de carrera, aix com l'especialitat de la qual sn titulars en el cos d'origen.

Els aspirants que participin pel procediment d'accs a un cos de grup superior que ocupin amb carcter definitiu, a Catalunya, places del cos i especialitat a qu vulguin accedir, podran declarar participar sense consumir plaa. Aquesta declaraci implica optar per continuar en la plaa que ocupen amb carcter definitiu i que el nombre de places per aquest procediment s'augmentar en el mateix nombre que els aspirants amb aquests requisits que superin totes les proves.

3.2.4 Els aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola hauran de consignar la seva nacionalitat a la casella corresponent de la sollicitud de participaci.

Aix mateix, els aspirants que, d'acord amb el que s'estableix a la base 6.2 d'aquesta convocatria, reuneixen els requisits per quedar exempts de la realitzaci de la prova prvia d'acreditaci del coneixement de la llengua castellana prevista a la mateixa base, hauran d'adjuntar a la sollicitud fotocopia compulsada del diploma d'espanyol (nivell superior) que estableix el Reial decret 1137/2002, de 31 d'octubre, o equivalent o certificaci acadmica que acrediti haver superat totes les proves dirigides a l'obtenci d'aquest, o del certificat d'aptitud en espanyol per estrangers expedit per les escoles oficials d'idiomes. En aquest cas, si es fa la presentaci telemtica de la sollicitud, haur de presentar-se aquesta documentaci al servei territorial que s'ha assenyalat a la sollicitud com a preferent per fer les proves, i cal indicar la data de la tramitaci telemtica i el nmero d'expedient de l'rgan prestador.

Els aspirants que no adjuntin aquesta documentaci a la sollicitud de participaci no podran ser declarats exempts i, en conseqncia, hauran de realitzar la prova prvia d'acreditaci del coneixement de la llengua castellana, d'acord amb el que estableix la base 6.2 d'aquesta convocatria.

3.2.5 Els aspirants que posseeixin algun dels requisits per quedar exempts de la prova oral i escrita de la llengua catalana a qu es fa referncia a la base 6.3 hauran d'indicar a la casella corresponent de la sollicitud el nivell de coneixement i la denominaci del document acreditatiu corresponent.

3.2.5.1 Quan es presenti la sollicitud de manera presencial, ja sigui perqu s una sollicitud d'impremta o perqu s'ha imprs a travs del portal CAT 365, l'aspirant haur d'adjuntar-hi una fotocpia compulsada del document acreditatiu del nivell de coneixements de llengua catalana corresponent, per tal de ser-ne declarat exempt, a no ser que ja consti aquesta informaci en el registre informtic de personal docent del Departament d'Educaci.

No obstant aix, si l'aspirant autoritza la cessi de les seves dades al portal CAT 365 i al Departament d'Educaci perqu solliciti, en el seu nom, el certificat o la comprovaci que acrediti el compliment d'aquest requisit a la Direcci General de Poltica Lingstica o a l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, el Departament d'Educaci realitzar aquesta gesti.

3.2.5.2 Quan es faci la presentaci telemtica de la sollicitud, l'aspirant podr autoritzar al Departament d'Educaci perqu solliciti, en el seu nom, el certificat o la comprovaci que acrediti el nivell de coneixements de llengua catalana a la Direcci General de Poltica Lingstica o a l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya. En aquest cas el Departament d'Educaci a ms a ms de comprovar en el seu registre informtic si consta aquesta acreditaci, realitzar aquesta gesti. Si no ho autoritza l'aspirant, dins del termini de presentaci de sollicituds, haur de presentar el document acreditatiu al servei territorial on desitja fer les proves indicant la data de tramitaci telemtica i el nmero d'expedient de l'rgan prestador.

3.2.6 Els aspirants que posseeixin algun dels requisits per quedar exempts de la prova oral i escrita de la llengua castellana a que fa referncia la base 6.3 hauran d'indicar a la casella corresponent de la sollicitud el requisit que alleguin per estar-ne exempts.

3.2.6.1 Quan es presenti la sollicitud de manera presencial, ja sigui perqu s una sollicitud d'impremta o perqu s'ha imprs a travs del portal CAT365, l'aspirant haur d'indicar el requisit de titulaci que allega per estar-ne exempt i haur d'adjuntar una fotocpia compulsada del document acreditatiu del requisit de titulaci corresponent, per tal de ser-ne declarat exempt, a no ser que consti aquesta informaci en el registre informtic de personal docent del Departament d'Educaci.

3.2.6.2 Quan es faci presentaci telemtica de la sollicitud l'aspirant haur d'indicar el requisit de titulaci que allega per estar-ne exempt. Aix mateix, dins del termini de presentaci de sollicituds, haur de presentar el document acreditatiu del requisit de titulaci corresponent al servei territorial on desitja fer les proves indicant la data de tramitaci telemtica i el nmero d'expedient de l'rgan prestador, a no ser que ja consti aquesta informaci en el registre informtic de personal docent del Departament d'Educaci.

3.2.7 Els aspirants que participin pel procediment d'accs a un cos docent de grup superior hauran de declarar a la mateixa sollicitud que compleixen les condicions exigides a la base 2.4.1 d'aquesta convocatria.

3.3  Pagament dels drets d'examen.

3.3.1 Els drets d'examen seran, d'acord amb el que estableix l'article 36 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre (DOGC nm. 2548, de 31.12.1997), de taxes i preus pblics de la Generalitat de Catalunya, modificada per la Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005, els que es detallen tot seguit:

Cos: mestres.

Import de drets: 37,65 euros.

Cos: professors d'ensenyament secundari.

Import de drets: 47,85 euros.

3.3.2 El pagament dels drets d'examen ha de fer-se de manera presencial en qualsevol de les oficines de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa" o mitjanant transacci electrnica.

Quan es faci el pagament presencial es far mitjanant la transacci RIN, que validar mecnicament l'imprs de sollicitud i s'estampar el segell de l'entitat, de manera que l'interessat, amb el full que li correspon, pugui acreditar l'abonament. Quan es faci utilitzant els terminals ServiCaixa el pagament podr fer-se fins l'hora de tancament de les oficines l'ltim dia de termini de presentaci de sollicituds. En el cas de les sollicituds que es presentin telemticament a travs del portal CAT365 o de les que s'imprimeixin a travs d'aquest portal el procediment ser el mateix.

Quan es faci la presentaci telemtica de la sollicitud o la impressi a travs del portal CAT 365 tamb podr fer-se el pagament amb targeta de crdit o de dbit de qualsevol entitat bancria, mitjanant transacci electrnica a travs de la pgina del portal http://www.cat365.net o a travs dels terminals ServiCaixa.

De manera excepcional, si no es fa el pagament dels drets d'examen per algun dels mitjans esmentats, es podr fer l'ingrs mitjanant transferncia bancria al compte corrent 2100-3000-11-2201661873.

Els que utilitzin aquest mitj de pagament hauran de fer constar com a ordenant el DNI i el nom i cognoms de l'aspirant, hauran d'adjuntar a la sollicitud el resguard de la imposici o de la transferncia i l'hauran de presentar en algun dels llocs previstos a aquest efecte. En aquest cas, per garantir la validesa del pagament s imprescindible que en la primera posici del remitent consti el DNI de l'aspirant i a continuaci els cognoms i el nom.

La manca de pagament o l'abonament fora de termini determinar l'exclusi de l'aspirant.

Llevat de les sollicituds presentades telemticament, el pagament dels drets d'examen per qualsevol dels mitjans que hi ha establerts, no comportar la substituci del trmit necessari de presentaci de la sollicitud dins el termini i en la forma escaient en els llocs que preveu a aquests efectes la base 3.1 d'aquesta convocatria.

3.3.3 Estaran exempts del pagament dels drets d'examen els aspirants en situaci d'atur que no percebin cap prestaci econmica i els jubilats, sempre que ho justifiquin documentalment.

Els aspirants que estiguin exempts del pagament dels drets d'examen perqu es troben en situaci d'atur hauran d'adjuntar a la sollicitud un certificat expedit en la corresponent Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) del Departament de Treball i Indstria, o si escau, del Institut Nacional d'Ocupaci (INEM) on consti que es troben en situaci d'atur i que no perceben cap prestaci econmica. Aquest certificat haur d'estar expedit en una data inclosa dins del termini de presentaci de sollicituds, o b, si est ems en una data posterior, haur d'estar referit a una data inclosa dins del termini de presentaci de sollicituds.

No obstant aix, si l'aspirant autoritza la cessi de les seves dades al portal CAT365 i al Departament d'Educaci perqu solliciti, en el seu nom, el certificat corresponent al Departament de Treball i Indstria, el Departament d'Educaci realitzar aquesta gesti. En aquest darrer cas es realitzar la comprovaci de si l'aspirant es troba en situaci d'atur i sense percebre cap prestaci econmica en el darrer dia del termini de presentaci de sollicituds.

Si el certificat acreditatiu abans esmentat s ems per l'rgan competent d'una comunitat autnoma de l'Estat espanyol o d'algun estat membre de la Uni Europea tindr la mateixa consideraci que l'ems per l'Oficina de Treball de la Generalitat.

Igualment, els aspirants que es trobin en situaci de jubilaci, als efectes de restar exempts del pagament de la taxa d'inscripci, hauran d'acreditar documentalment aquesta circumstncia que haur de ser emesa per l'rgan competent.

3.4  Termini de presentaci.

El termini de presentaci de sollicituds ser de vint dies naturals comptats a partir de l'endem de la publicaci d'aquesta Resoluci de convocatria al DOGC.

3.5  Preferncia d'mbit territorial on realitzar les proves.

Al formalitzar la sollicitud l'aspirant haur d'indicar el servei territorial on desitja fer les proves per tal que, sempre que aix sigui possible es pugui tenir en compte la seva preferncia.

.4  Admissi d'aspirants

4.1  Llista d'admesos i exclosos.

Transcorregut el termini de presentaci de sollicituds, la Direcci General de Recursos Humans, en el termini mxim d'un mes, far pblica al DOGC la resoluci que declara aprovada la llista provisional d'admesos i exclosos. En aquesta resoluci s'indicaran els llocs on s'exposar al pblic la llista certificada completa dels aspirants admesos i exclosos, que, en tot cas, s'haur d'exposar a la seu central del Departament d'Educaci i en cadascun dels serveis territorials, aix com a la pgina d'Internet del Departament d'Educaci: http://www.gencat.net/educacio, i a la del portal de l'Administraci Oberta de Catalunya: http://www.cat365.net. En aquesta llista hauran de constar, almenys, el nom i cognoms, el nmero de DNI o del document acreditatiu de la nacionalitat (en el cas de no tenir l'espanyola), el procediment selectiu pel qual participa l'aspirant i, si escau, l'exempci de la prova de llengua castellana, l'exempci de la prova de la llengua catalana, aix com el motiu de l'exclusi dels aspirants provisionalment exclosos.

Aix mateix tamb hi constaran els aspirants que participen pel procediment d'accs a un cos superior que ocupin amb carcter definitiu, a Catalunya, places del cos i especialitat a qu vulguin accedir i hagin declarat participar sense consumir plaa.

Amb la publicaci de la resoluci que declari aprovada la llista d'admesos i exclosos es considerar feta la corresponent notificaci als interessats, als efectes del que disposa l'article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

4.2  Els aspirants que figurin com a exclosos en aquesta llista provisional podran formular, en el termini de deu dies hbils a partir de l'endem de la publicaci al DOGC de la resoluci que la declari aprovada, i davant la Direcci General de Recursos Humans, les reclamacions que creguin oportunes, d'acord amb el que disposa l'article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, per tal d'esmenar el defecte que hagi motivat la seva exclusi.

En cas que l'interessat no esmeni el defecte que hagi motivat la seva exclusi dins d'aquest termini, se'l tindr per desistit de la seva sollicitud, d'acord amb el que disposa l'article 71.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

Igualment, els aspirants que adverteixin errors en les seves dades personals podran presentar la reclamaci oportuna dins d'aquest mateix termini per tal d'esmenar la deficincia.

4.3  Les reclamacions presentades s'estimaran o es desestimaran en la resoluci de la Direcci General de Recursos Humans que declari aprovada la llista definitiva d'aspirants admesos i exclosos, que es publicar al DOGC en el termini que preveu la base 6.1. En aquesta resoluci s'indicaran els llocs on s'exposar al pblic la llista certificada completa dels aspirants admesos i exclosos, que, en tot cas, s'haur d'exposar a la seu central del Departament d'Educaci i en cadascun dels serveis territorials, aix com a la pgina d'Internet del Departament d'Educaci: http://www.gencat.net/educacio, i al portal de l'Administraci Oberta de Catalunya: http://www.cat365.net. En aquesta llista hauran de constar els aspirants distributs per tribunals, aix com la data, l'hora i el lloc on es realitzaran l'acte de presentaci dels aspirants i el procediment selectiu.

Contra la resoluci esmentada, que posar fi a la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs contencis administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l'endem de la seva publicaci al DOGC, de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.

Aix mateix, tamb podran interposar potestativament recurs de reposici, previ al recurs contencis administratiu, davant la directora general de Recursos Humans, en el termini d'un mes a comptar de l'endem de la seva publicaci al DOGC, segons el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

4.4  El fet de figurar en la llista d'admesos no implica el reconeixement als interessats de la possessi dels requisits exigits en els procediments d'ingrs i/o d'accs definits en aquesta convocatria. Quan de la revisi de la documentaci que, d'acord amb la base 8 d'aquesta convocatria cal presentar en cas de superar els procediments esmentats, es dedueixi que un aspirant no reuneix algun dels requisits exigits, l'interessat perdr tots els drets que es puguin derivar de la seva participaci en el procediment corresponent.

.5  rgans de selecci

5.1  La selecci dels participants en els diferents procediments selectius definits en aquesta convocatria ser realitzada pels tribunals i, en el seu cas, per les comissions de selecci que a tals efectes nomenar la Direcci General de Recursos Humans.

5.2  Un cop publicada la llista provisional d'aspirants admesos i exclosos, la Direcci General de Recursos Humans procedir al nomenament dels tribunals de les comissions de selecci que hauran de jutjar els procediments d'ingrs i d'accs i se'n far pblica la composici al DOGC amb anterioritat a l'inici dels procediments selectius.

Es podran nomenar tants tribunals com es consideri necessari per a cada especialitat. Tamb es podran nomenar tribunals diferents per als procediments d'ingrs lliure i d'accs a un cos docent de grup superior.

Quan el nombre d'aspirants presentats a una mateixa especialitat sigui redut i no faci aconsellable el nomenament de tribunals diferents per jutjar els procediments d'ingrs i d'accs, es podr nomenar un nic tribunal, que actuar de manera separada per a cada un dels procediments.

5.3  Composici dels tribunals:

5.3.1 En el procediment d'ingrs al cos de mestres, els tribunals estaran constituts per:

a) Un president, designat per la Direcci General de Recursos Humans entre els funcionaris del cos d'inspectors d'Educaci, o del cos d'inspectors al servei de l'Administraci educativa adscrits a llocs de treball de la Inspecci d'Educaci, o entre els funcionaris en actiu a Catalunya de qualsevol dels cossos docents.

b) Quatre vocals, designats mitjanant sorteig pblic d'entre els funcionaris del cos de mestres que tinguin reconeguda la capacitaci per l'especialitat corresponent, en servei actiu i amb destinaci en centres docents o serveis educatius de l'mbit territorial on hagin d'actuar, respectant en tot cas el que s'estableix en aquesta base. En el cas que no sigui possible la realitzaci del sorteig entre els funcionaris amb destinaci a un determinat mbit territorial, aquest es realitzar entre tots els que, reunint les condicions esmentades, tinguin la seva destinaci a Catalunya.

5.3.2 En els procediments d'ingrs i/o d'accs al cos de professors d'ensenyament secundari, els tribunals estaran constituts per:

a) Un president, designat per la Direcci General de Recursos Humans entre els funcionaris del cos d'inspectors d'Educaci, o del cos d'inspectors al servei de l'Administraci educativa adscrits a llocs de treball de la Inspecci d'Educaci, o entre els funcionaris del cos de catedrtics d'ensenyament secundari en servei actiu a Catalunya, sempre que sigui possible.

b) Quatre vocals, designats mitjanant sorteig pblic d'entre els funcionaris del cos de catedrtics d'ensenyament secundari i del cos de professors d'ensenyament secundari, en ambds casos de l'especialitat corresponent, en servei actiu i amb destinaci en centres docents o serveis educatius de l'mbit territorial on hagin d'actuar, respectant en tot cas el que estableix aquesta base. En el cas que no sigui possible la realitzaci del sorteig entre els funcionaris amb destinaci a un determinat mbit territorial, aquest es realitzar entre tots els que, reunint les condicions esmentades, tinguin la seva destinaci a Catalunya.

Sempre que sigui possible, almenys dos dels vocals seran funcionaris del cos de catedrtics d'ensenyament secundari.

5.3.3 L'acte de sorteig dels membres dels tribunals tindr lloc el dia 5 d'abril de 2005, a les 10 hores, a la seu central del Departament d'Educaci (Via Augusta, 202-226, 08021 Barcelona).

5.3.4 Quan no hi hagi funcionaris docents en servei actiu dels cossos a qu s'ha fet esment anteriorment en nombre suficient d'alguna de les especialitats de la convocatria, i tamb per aquelles especialitats l'ndole de les quals aix ho aconselli, els vocals els designar la Direcci General de Recursos Humans, de conformitat amb el que estableix aquesta base.

5.3.5 En la designaci dels tribunals es vetllar pel compliment del principi d'especialitat, segons el qual almenys la majoria dels seus membres hauran de ser titulars de l'especialitat que s'hagi de jutjar. Quan aix no sigui possible, els tribunals es podran completar amb funcionaris d'un altre cos i/o especialitat i es podran designar en aquest cas assessors especialistes d'acord amb la base 5.8.1 d'aquesta convocatria.

En tot cas, la totalitat dels membres i dels assessors dels tribunals hauran de pertnyer a cossos d'igual o superior grup de classificaci que el que correspongui al cos al qual opten els aspirants.

5.3.6 En la designaci dels tribunals s'haur de garantir la competncia lingstica oral i escrita de les dues llenges oficials a Catalunya de la majoria dels seus membres.

5.3.7 Actuar com a secretari el vocal amb menys antiguitat en el cos, llevat que el tribunal decideixi determinar-ho d'una altra manera.

5.3.8 Per a cada tribunal titular es designar, si escau, pel mateix procediment, un tribunal suplent.

5.4  Composici de les comissions de selecci.

5.4.1 Quan en funci del nombre d'aspirants i places convocades sigui necessari nomenar ms d'un tribunal per a alguna de les especialitats, es constituir una comissi de selecci per cadascuna d'aquestes especialitats. Les comissions de selecci estaran formades per un nmero senar de presidents de tribunals de l'especialitat no inferior a cinc. Quan el nmero de tribunals de l'especialitat sigui inferior a cinc les comissions de selecci es completaran amb vocals dels tribunals.

5.4.2 Les comissions de selecci seran designades per la Direcci General de Recursos Humans.

5.4.3 La Direcci General de Recursos Humans designar els presidents de les comissions de selecci.

5.4.4 En les especialitats que es nomeni tribunal nic, aquest actuar a ms a ms com a comissi de selecci.

5.5  La participaci en els rgans de selecci t carcter obligatori, de conformitat amb el que disposa l'article 8.3 del Reial decret 334/2004 de 27 de febrer.

5.6  Si en qualsevol dels membres dels rgans de selecci concorren les circumstncies que assenyala l'article 28 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, aquest s'abstindr d'actuar; altrament, podr ser recusat segons preveu l'article 29 de la Llei esmentada.

Aix mateix, s'hauran d'abstenir d'actuar tots aquells membres que hagin realitzat tasques de preparaci d'aspirants per a l'ingrs als cossos respectius en els cinc anys anteriors a la publicaci d'aquesta convocatria.

Els presidents sollicitaran dels membres dels rgans de selecci una declaraci expressa segons la qual no es troben afectats per les circumstncies que es detallen en els dos pargrafs anteriors.

La Direcci General de Recursos Humans publicar al DOGC la resoluci, si escau, de nomenament de nous membres dels rgans de selecci que hauran de substituir a aquells que hagin perdut la seva condici de membre del tribunal per alguna de les causes previstes en aquesta base o per causa de fora major.

5.7  Amb la convocatria prvia dels presidents, es constituiran els tribunals i les comissions de selecci amb assistncia del president titular o, si escau, del suplent i, almenys, de tres vocals que seran els titulars o, si hi manquen aquests, els suplents.

Llevat que es donin circumstncies excepcionals, l'apreciaci de les quals correspondr a la Direcci General de Recursos Humans, un cop constituts els tribunals noms podran actuar els membres presents a l'acte de constituci i n'hi haur prou amb l'assistncia de tres d'ells per a la validesa de les sessions.

La suplncia dels presidents dels tribunals l'autoritzar la Direcci General de Recursos Humans, i la dels vocals titulars el president que hagi d'actuar, tenint en compte que la suplncia haur de recaure en qualsevol vocal suplent.

Tanmateix, si en el moment de l'inici de les proves algun tribunal no ha pogut constituir-se, desprs d'haver esgotat tots els procediments previstos a tals efectes, la Direcci General de Recursos Humans adoptar les mesures procedents per tal de garantir el dret dels aspirants a la participaci en el procediment selectiu.

5.8  Funcions dels tribunals.

Correspon als tribunals:

La qualificaci de les diferents proves de la fase d'oposici.

La valoraci dels mrits de la fase de concurs.

El desenvolupament del procs selectiu d'acord amb el que es disposa en aquesta convocatria.

5.8.1 Els tribunals podran proposar la incorporaci d'assessors especialistes, els quals es limitaran a assessorar els membres del tribunal en l'avaluaci dels coneixements i mrits objecte de l'especialitat. La designaci dels assessors, si escau, correspondr a la Direcci General de Recursos Humans.

En aquest sentit, a cada un dels tribunals que es constitueixi es podran assignar, si cal, assessors especialistes en llengua que assessoraran el tribunal respecte de la capacitaci dels aspirants en el coneixement oral i escrit de les dues llenges oficials a Catalunya.

5.9  Funcions de les comissions de selecci.

Correspon a les comissions:

La coordinaci dels tribunals, en especial pel que fa a l'elaboraci de la prova prctica, que inclou la primera part de la primera prova.

La determinaci dels criteris d'actuaci dels tribunals i la seva homogeneitzaci.

L'agregaci de les puntuacions corresponents a les diferents fases dels procediments selectius, l'ordenaci dels aspirants i l'elaboraci de les llistes dels aspirants que hagin superat ambdues fases.

La declaraci dels aspirants que hagin superat les fases de concurs i oposici, la publicaci de les llistes d'aspirants seleccionats aix com l'elevaci de les mateixes a l'rgan convocant.

Durant el desenvolupament dels procs selectiu les comissions de selecci resoldran tots els dubtes que puguin sorgir en aplicaci d'aquestes normes i tamb qu s'ha de fer en els casos no previstos.

5.10  Els tribunals faran pblics els criteris de correcci de les proves de la fase d'oposici en els taulers d'anuncis on es celebri el procs selectiu en el moment de convocar els aspirants a les proves.

5.11  El procediment d'actuaci dels rgans de selecci s'ajustar a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

5.12  Els tribunals qualificadors adoptaran les mesures necessries per tal que els aspirants amb disminucions puguin disposar d'oportunitats similars a les dels altres participants per a la realitzaci de les proves.

En aquest sentit s'establiran per a les persones amb disminuci que ho demanin en les sollicituds de participaci, en la forma prevista a la base 3.2.2 d'aquesta convocatria, les possibles adaptacions de temps i mitjans materials per a la seva realitzaci.

Els tribunals decidiran sobre les peticions d'adaptacions que s'efectun i podran requerir a l'interessat, mitjanant una entrevista personal o altres mitjans adients, la informaci que considerin necessria per a l'adaptaci sollicitada. Aix mateix, tamb els podr demanar el corresponent dictamen als equips multiprofessionals o rgans tcnics competents amb relaci a la procedncia de l'esmentada adaptaci.

A aquests efectes, es concedir fins a un ter ms del temps fixat per realitzar la prova de qu es tracti.

5.13  Les comissions de selecci o els tribunals quan actuen com a comissi de selecci no podran declarar que han superat el procediment selectiu un nombre superior d'aspirants al de les places convocades. No obstant aix, els aspirants seleccionats pel procediment d'accs a un cos superior que ocupin amb carcter definitiu, a Catalunya, places del cos i especialitat a qu accedeixen i hagin optat per continuar en les mateixes no consumiran plaa i, per tant, el nombre de places per aquest procediment s'augmentar en el mateix nombre que els aspirants amb aquests requisits que superin totes les proves. Qualsevol proposta de selecci que contravingui el que s'ha establert anteriorment ser nulla de ple dret.

5.14  Els rgans de selecci que actun en el procediment selectiu del cos de mestres estar incls dins la categoria segona, als efectes que preveu el Decret 201/1993, de 27 de juliol (DOGC nm. 1787, de 23.8.1993), de modificaci del Decret 337/1988, de 17 d'octubre, de regulaci i actualitzaci d'indemnitzacions per ra de serveis a la Generalitat de Catalunya, i de revisi dels imports de determinades indemnitzacions.

Els rgans de selecci que actun en el procediment selectiu del cos de professors d'ensenyament secundari, estaran inclosos dintre de la categoria primera als efectes que s'esmenten al pargraf anterior.

.6  Sistema de selecci

Segons estableix la disposici addicional 11, apartat 1 de la Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, i el captol 1 del ttol III del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, el sistema de selecci ser el de concurs oposici, i existir a ms a ms una fase de prctiques que formar part del procs selectiu.

6.1  Inici i desenvolupament de les proves.

6.1.1 Inici.

El procediment selectiu comenar a partir del dia 4 de juny de 2005 i finalitzar abans del 20 de juliol d'aquest any.

Les proves de la fase d'oposici es realitzaran en dies no lectius i, si en algun tribunal fos necessari en divendres lectius i hauran d'haver finalitzat el 12 de juliol de 2005.

Amb anterioritat al 4 de juny de 2005 i sempre amb set dies naturals d'antelaci com a mnim, la Direcci General de Recursos Humans publicar al DOGC la resoluci que declari aprovada la llista definitiva d'aspirants admesos i exclosos.

6.1.2 Citaci dels aspirants.

Els aspirants seran convocats per a cada part del procediment selectiu mitjanant una citaci nica. En seran exclosos els que no hi compareguin personalment, llevat dels casos excepcionals de fora major degudament justificats i lliurement apreciats pel tribunal.

A aquests efectes, els aspirants convocats per a la realitzaci d'una prova hauran de presentar-se davant el tribunal en la data i a l'hora que s'indiquin a la citaci.

Una vegada comenat el procediment selectiu, no ser obligatria la publicaci al DOGC dels anuncis successius de la celebraci de la resta del procediment esmentat. El tribunal far pblics aquests anuncis en el local on s'estigui celebrant el procediment selectiu, com a mnim, amb dotze hores d'antelaci a l'inici de l'actuaci dels aspirants, si es tracta de la mateixa prova, i amb vint-i-quatre hores d'antelaci si es tracta d'una altra prova.

6.1.3 Desenvolupament i procediment.

En l'ordre d'actuaci dels aspirants es tindr en compte el procediment selectiu pel qual participen i, dins d'aquest, l'actuaci la iniciaran aquells el primer cognom dels quals comenci per la lletra "D" de conformitat amb el que disposa la Resoluci GAP/3562/2004, de 27 de desembre (DOGC nm. 4292, de 31.12.2004), per la qual es dna publicitat al resultat del sorteig pblic per determinar l'ordre d'actuaci dels aspirants en els processos selectius que es realitzin durant l'any 2005, per a l'ingrs a la funci pblica de la Generalitat de Catalunya.

A aquests efectes, l'ordre d'actuaci dels aspirants, amb independncia de quan es realitzi la prova de coneixement de les dues llenges oficials a Catalunya, si escau, ser el segent: en primer lloc, els aspirants que participin pel procediment d'accs a un cos de grup superior, i en segon lloc els qui ho facin pel procediment d'ingrs lliure, conjuntament amb aquells que participin per la reserva d'aspirants amb disminucions.

Els tribunals que no disposin d'aspirants el primer cognom dels quals comenci amb la lletra esmentada, iniciaran l'ordre d'actuaci per la lletra o lletres segents.

El tribunal podr requerir als aspirants en qualsevol moment del procediment perqu acreditin la seva identitat.

Aix mateix, si en qualsevol moment del procediment selectiu arriba a coneixement del tribunal que algun aspirant no reuneix els requisits exigits per aquesta convocatria, el president, amb l'audincia prvia a l'interessat, comunicar a la Direcci General de Recursos Humans als efectes procedents les inexactituds o les falsedats formulades per l'aspirant en la sollicitud d'admissi als procediments selectius, amb proposta d'exclusi. En aquest cas, i fins al moment en qu la consellera d'Educaci dicti la resoluci corresponent, l'aspirant podr continuar de manera condicional la seva participaci en el procediment selectiu.

Contra aquella resoluci, l'aspirant podr interposar recurs contencis administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l'endem de la seva notificaci, de conformitat amb el que disposa l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.

Tamb podran interposar potestativament recurs de reposici, previ al recurs contencis administratiu, davant la consellera d'Educaci, en el termini d'un mes a comptar de l'endem de la seva notificaci, segons el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

6.1.4 Les proves corresponents a les especialitats d'idiomes moderns en el cos de mestres i en el cos de professors d'ensenyament secundari s'hauran de realitzar en l'idioma corresponent, d'acord amb el que preveu l'article 20.2 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer.

6.2  Prova d'acreditaci del coneixement de la llengua castellana pels aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola.

D'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, amb carcter previ a la realitzaci de les proves a que es refereix la base 7.4 d'aquesta Resoluci, els aspirants que participin en el procediment selectiu i que no posseeixin la nacionalitat espanyola hauran d'acreditar el coneixement de la llengua castellana mitjanant la realitzaci d'una prova en la qual es comprovar que posseeixen un nivell adequat de comprensi i expressi oral i escrita en aquesta llengua.

La prova consistir en una redacci en castell d'un mnim de dues-centes paraules i d'una conversa amb el tribunal, i ser qualificada d'apte o no apte; s'haur d'obtenir la qualificaci d'apte per passar a realitzar la prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya i la fase d'oposici del procediment selectiu, que sn las regulades amb carcter general a la base 6.3 i 6.4 d'aquesta convocatria, exceptuant el que fa referncia a l'acreditaci del coneixement del castell.

Quedaran exempts de la realitzaci de la prova prevista en aquesta base els aspirants que presentin fotocpia compulsada del diploma d'espanyol (nivell superior) que estableix el Reial decret 1137/2002, de 31 d'octubre (BOE nm. 268, de 8.11.2002), o equivalent o certificaci acadmica que acrediti haver superat totes les proves dirigides a l'obtenci d'aquest, o del certificat d'aptitud en espanyol per estrangers expedit per les escoles oficials d'idiomes.

En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relaci d'aspirants exempts de la prova d'acreditaci del coneixement de la llengua castellana.

6.3  Prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya, tant en l'expressi oral com en l'escrita.

D'acord amb el que estableix el Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC nm. 1524, de 29.11.1991), sobre el coneixement de les dues llenges oficials per a la provisi de llocs de treball docents dels centres pblics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Educaci, en els procediments d'ingrs i d'accs els aspirants hauran d'acreditar el coneixement, tant en l'expressi oral com en l'escrita, de les dues llenges oficials a Catalunya mitjanant una prova de carcter eliminatori.

Pel que fa a l'expressi escrita, la prova consistir en dues redaccions, cada una d'aquestes d'almenys dues-centes paraules, una redactada en llengua catalana i l'altra en llengua castellana. El tribunal proposar quatre temes, dos en cada una de les llenges, b d'actualitat b relacionats amb la prctica docent o amb aspectes didctics de l'especialitat corresponent. L'aspirant n'haur de triar dos, un per a cada una de les redaccions. A ms es formularan preguntes de llengua catalana amb la finalitat de comprovar la competncia i el domini d'estructures morfosintctiques i del lxic per part dels aspirants.

Per a la realitzaci de la prova de les dues llenges, l'aspirant disposar d'una hora pel que fa a l'expressi escrita i de trenta minuts per a l'expressi oral.

Per a la valoraci de l'expressi oral, els tribunals tindran en compte el nivell demostrat pels aspirants en la lectura de les dues redaccions. Aix mateix els aspirants, exposaran de manera breu una qesti plantejada pel tribunal o conversaran amb aquest. La part oral de la prova de las dues llenges es dur a terme immediatament desprs de la part escrita de la mateixa prova.

Els aspirants que estan exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de la llengua catalana faran noms una redacci sobre un tema dels dos proposats pel tribunal, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua castellana. La redacci haur de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la part oral de llengua castellana, els aspirants hauran de llegir la redacci en llengua castellana i disposaran de quinze minuts.

Els aspirants que estan exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de llengua castellana faran noms una redacci sobre un tema de dos proposats pel tribunal, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua catalana. La redacci haur de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la part oral de la llengua catalana, els aspirants hauran de llegir la redacci en llengua catalana i disposaran de quinze minuts.

6.3.1 Les proves de llengua catalana i de llengua castellana seran lliurades als tribunals per la Direcci General de Recursos Humans.

En la prova de coneixement de les dues llenges oficials a Catalunya cadascun dels aspirants ser qualificat pel tribunal d'apte o no apte. Els aspirants que obtinguin la qualificaci de no apte no podran continuar el procediment selectiu. Aquesta qualificaci es far pblica abans de l'inici de la fase d'oposici.

6.3.2 Quedaran exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de llengua catalana els aspirants que acreditin el coneixement oral i escrit de la llengua catalana de nivell equivalent o superior al certificat de suficincia de catal (C) d'acord amb les correspondncies establertes a l'Ordre CLT/197/2002, de 12 de juny (DOGC nm. 3360, de 19.6.2002), sobre els ttols, diplomes i certificats de coneixement de catal de la Secretaria de Poltica Lingstica.

A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sollicitud de participaci una fotocpia compulsada del document acreditatiu corresponent, llevat d'aquells casos en qu aquesta informaci consti en el registre informtic de personal docent de la Generalitat. No obstant aix, si l'aspirant autoritza la cessi de les seves dades al portal CAT365 i al Departament d'Educaci perqu solliciti, en el seu nom, el certificat o la comprovaci que acrediti el compliment d'aquest requisit a la Direcci General de Poltica Lingstica o a l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, el Departament d'Educaci realitzar aquesta gesti.

Igualment quedaran exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de la llengua catalana els aspirants que, sent del cos de mestres, van accedir al cos esmentat mitjanant una convocatria especfica de places a la Comunitat Autnoma de Catalunya.

Tamb quedaran exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de llengua catalana els aspirants que hagin accedit al cos de professors d'ensenyament secundari, cos de professors d'arts plstiques i disseny, cos de professors d'escoles oficials d'idiomes, cos de professors tcnics de formaci professional i cos de mestres de taller d'arts plstiques i disseny, mitjanant una convocatria especfica de places a la Comunitat Autnoma de Catalunya realitzada a partir de l'any 1991.

6.3.3 Quedaran exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de la llengua castellana els aspirants que puguin acreditar alguna de les segents titulacions expedides a l'Estat espanyol: una titulaci universitria, el ttol de batxillerat, el ttol de tcnic especialista (FP2) o tcnic superior. Tamb en quedaran exempts els aspirants que acreditin el diploma d'espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedits per les escoles oficials d'idiomes.

A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sollicitud de participaci una fotocopia compulsada del document acreditatiu corresponent llevat d'aquells casos en qu aquesta informaci consti al registre informtic de personal docent del Departament d'Educaci.

Igualment quedaran exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de llengua castellana els aspirants que sn funcionaris d'un cos docent de l'Estat espanyol.

6.3.4 A la llista provisional d'admesos i exclosos que estableix la base 4.1 d'aquesta convocatria es faran constar expressament els aspirants que reuneixen els requisits suficients del coneixement de la llengua catalana i de llengua castellana a l'efecte de l'exempci prevista en aquesta base.

Igualment es far constar aquesta circumstncia a la llista definitiva d'admesos i exclosos, que es far pblica, d'acord amb el que estableix la base 4.3 d'aquesta convocatria, una vegada estimades o desestimades les reclamacions presentades pels interessats dins el termini establert.

En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relaci d'aspirants exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de llengua catalana i de la relaci d'aspirants exempts de la realitzaci de la prova oral i escrita de llengua castellana.

Els aspirants que hagin tingut la qualificaci d'apte en la prova d'acreditaci del coneixement de llengua castellana, pels que no posseeixin la nacionalitat espanyola, faran noms la prova oral i escrita de llengua catalana. Si estan exempts d'aquesta tindran la qualificaci d'apte en la prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya.

Els aspirants que estan exempts tant de la prova oral i escrita de llengua catalana com de la prova oral i escrita de llengua castellana tindran la qualificaci d'apte en la prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya.

6.3.5 En els procediments d'ingrs, la prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya s'iniciar en la mateixa sessi en qu es dugui a terme l'acte de presentaci. Aix mateix, en el procediment d'accs a un grup superior, en aquesta mateixa sessi es podr iniciar la prova de la fase d'oposici.

6.4  Fase d'oposici en els procediments selectius d'ingrs lliure i reserva per a aspirants amb disminucions:

En la valoraci d'aquesta fase el tribunal tindr en compte els coneixements especfics dels candidats necessaris per impartir docncia, la seva aptitud pedaggica i el domini de les tcniques necessries per a l'exercici docent.

6.4.1 La valoraci de tots aquests coneixements es dur a terme mitjanant la realitzaci per part de l'aspirant, davant el tribunal, de les proves eliminatries segents, segons l'ordre que s'esmenta a continuaci:

1. Primera prova.

Tindr per objecte la demostraci de coneixements especfics necessaris per impartir la docncia i constar de dues parts que seran valorades conjuntament.

Primera part: consistir en una prova prctica en la qual s'hauran de realitzar una srie d'exercicis que permetin comprovar que els aspirants posseeixen una formaci cientfica i un domini de les tcniques de treball necessries per impartir les rees o matries prpies de l'especialitat a que opten. En el seu plantejament els tribunals s'ajustaran a les especificacions, pautes i criteris que s'estableixen a l'annex 3 d'aquesta convocatria, en el qual s'indicar el temps que els aspirants poden utilitzar en cada una de les especialitats.

Segona part: consistir en el desenvolupament, per escrit, d'un tema triat per l'aspirant d'entre dos trets a l'atzar pel tribunal dels corresponents al temari de l'especialitat.

Per a la realitzaci de la segona part de la prova els aspirants disposaran de dues hores.

Aquesta prova es valorar de zero a deu punts.

Per a la seva superaci els aspirants hauran d'obtenir una puntuaci mnima en cadascuna de les parts igual al 25% de les puntuacions assignades a cadascuna i una puntuaci total resultat de sumar les puntuacions corresponents a les dues parts, igual o superior a cinc punts. La primera part es valorar de zero a sis punts i la segona part de zero a quatre punts.

Finalitzada la prova, els tribunals faran pbliques al tauler d'anuncis del local on aquesta s'hagi realitzat, les puntuacions obtingudes pels aspirants que l'hagin superat i que poden passar a la prova segent.

2. Segona prova.

Tindr per objecte la comprovaci de l'aptitud pedaggica de l'aspirant i el seu domini de les tcniques necessries per a l'exercici docent i consistir en la presentaci d'una programaci didctica i en l'elaboraci i exposici oral d'una unitat didctica.

A) La programaci didctica far referncia al currculum vigent a Catalunya d'una rea o matria o mduls relacionats amb l'especialitat per la qual es participa i la seva elaboraci s'ajustar al que es disposa a l'annex 5.

L'ordenaci curricular est recollida en els decrets que s'inclouen a l'annex 6.

L'esmentada programaci s'haur de lliurar al tribunal en la data que aquest determini i es defensar davant del tribunal en el moment en qu l'aspirant sigui convocat a l'efecte. En el moment de la defensa l'aspirant podr utilitzar un exemplar de la programaci aportada per ell mateix.

Les programacions de les especialitats d'idiomes moderns s redactaran ntegrament en l'idioma corresponent.

B) En l'elaboraci de la unitat didctica s'hauran de concretar els objectius d'aprenentatge que es pretenen assolir, els seus continguts, les activitats d'ensenyament i aprenentatge que es plantejaran a l'aula i les activitats corresponents i procediments d'avaluaci corresponents, aix com les possibles adaptacions per a l'atenci de l'alumnat amb necessitats educatives especfiques.

C) L'elaboraci davant del tribunal i exposici oral davant d'aquest d'una unitat didctica podr estar relacionada, a elecci de l'aspirant, amb la programaci presentada per l'aspirant o elaborada a partir del temari oficial de la especialitat. En el primer cas, l'aspirant escollir el contingut de la unitat didctica d'entre tres extretes a l'atzar per ell mateix de la seva programaci. En el segon cas, l'aspirant escollir el contingut de la unitat didctica d'un tema d'entre tres extrets a l'atzar per ell mateix, del temari oficial de la especialitat.

L'aspirant disposar d'una hora per a la preparaci de la unitat didctica durant la qual podr consultar el material que cregui oport, sense possibilitat de connexi amb l'exterior.

Per a l'exposici de la unitat didctica l'aspirant podr utilitzar el material auxiliar que consideri oport, aix com un gui que no excedir d'un foli i que s'entregar al tribunal en el moment de finalitzar l'exposici.

El material de suport que utilitzi l'aspirant en ambds casos l'haur d'aportar ell mateix.

L'aspirant iniciar la seva exposici amb la defensa oral de la programaci didctica presentada, que no podr excedir de trenta minuts i a continuaci l'exposici de la unitat didctica, que no podr excedir de quaranta-cinc minuts.

Finalitzada l'exposici el tribunal podr plantejar preguntes o qestions al candidat en relaci amb el contingut de la seva intervenci. Aquest debat tindr una durada mxima de quinze minuts.

Els tribunals qualificaran aquesta prova globalment de zero a deu punts.

Per a la superaci de la prova, els aspirants hauran d'obtenir una puntuaci igual o superior a cinc punts.

6.4.2 La qualificaci corresponent a la fase d'oposici ser la mitjana aritmtica de les puntuacions obtingudes en les proves que la integren, sempre que aquestes hagin estat superades.

6.5  Fase d'oposici en el procediment selectiu d'accs a un cos de grup superior.

Aquesta fase consisteix en la superaci d'una prova que constar de dues parts que seran valorades conjuntament.

Primera part: consistir en una prova prctica en la qual s'hauran de realitzar una srie d'exercicis que permetin comprovar que els aspirants posseeixen una formaci cientfica i un domini de les tcniques de treball necessries per impartir les rees o matries prpies de l'especialitat a que opten. En el seu plantejament els tribunals s'ajustaran a les especificacions, pautes i criteris que s'estableixen a l'annex 4 d'aquesta convocatria, en el qual s'indicar el temps que els aspirants poden utilitzar en cada una de les especialitats.

El tribunal proposar tres opcions i l'aspirant, a la vista del contingut d'aquestes, en triar una i realitzar el desenvolupament d'aquesta part.

Segona part: consistir en l'exposici oral i en sessi pblica d'un tema triat per l'aspirant d'entre sis extrets per sorteig dels corresponents al temari de l'especialitat.

En aquesta exposici l'aspirant donar una visi dels trets fonamentals del tema triat i, d'acord amb el nivell lliurement escollit per ell, completar l'exposici amb el plantejament didctic del tema indicant, en qualsevol cas, els objectius, continguts, activitats d'ensenyament, aprenentatge i avaluaci aix com els recursos necessaris per al desenvolupament de les mateixes.

En finalitzar l'exposici, l'aspirant lliurar al tribunal el gui, la bibliografia i els documents de suport que cregui convenients, d'acord amb el contingut de la prova.

El tribunal podr plantejar preguntes o qestions als candidats en relaci amb el contingut de la seva intervenci, durant un temps mxim de quinze minuts.

L'aspirant disposar d'una hora per a la seva preparaci durant la qual podr consultar el material que cregui oport, sense possibilitat de connexi amb l'exterior.

Per a l'exposici del tema l'aspirant podr utilitzar el material auxiliar que consideri oport, aix com un gui que no excedir d'un foli i que s'entregar al tribunal en el moment de finalitzar l'exposici.

El material de suport que utilitzi l'aspirant en ambds casos l'haur d'aportar ell mateix.

Els tribunals qualificaran aquesta prova de zero a deu punts. Per a la seva superaci caldr obtenir una puntuaci mnima de quatre punts i per a la seva valoraci s'atendr als coneixements sobre la matria i als recursos didctics i pedaggics dels aspirants.

6.6  Normes comunes a la fase d'oposici.

6.6.1 En aquelles proves escrites en les quals no es requereixi l'exposici oral per l'aspirant o lectura davant el tribunal s'haur de garantir l'anonimat dels aspirants.

6.6.2 Qualificaci de les proves.

En cadascuna de les proves que constitueixen la fase d'oposici, en el procediment d'ingrs lliure, o en la prova de valoraci de coneixements, en els procediments d'accs a altres cossos docents, la puntuaci de cada aspirant en aquesta fase ser la mitjana aritmtica de les qualificacions de tots els membres assistents al tribunal. Quan hi hagi una diferncia de tres o ms enters entre les puntuacions que hagin atorgat els membres dels tribunals als aspirants en qualificar-los de zero a deu punts en seran excloses les qualificacions mxima i mnima i es calcular la puntuaci mitjana entre la resta de puntuacions.

Les mitjanes aritmtiques de les qualificacions abans esmentades atorgades pels membres del tribunal es calcularan amb una aproximaci fins a les deu millsimes.

6.6.3 Temaris.

En els procediments selectius d'ingrs i accs als cossos de funcionaris docents seran d'aplicaci els temaris a que es refereixen els annexos de les ordres que es relacionen a continuaci:

a) Annex I de l'Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE nm. 226, de 21.9.1993), pel que fa a les especialitats del cos de mestres.

b) Annex III de l'Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE nm. 226, de 21.9.1993), pel que fa a les especialitats d'angls, biologia i geologia, fsica i qumica, llat, grec, dibuix, educaci fsica, filosofia, francs, geografia i histria, llengua castellana i literatura, matemtiques, msica, psicologia i pedagogia i tecnologia del cos de professors d'ensenyament secundari.

c) Annex 1 de l'Ordre d'1 de febrer de 1996 (BOE nm. 38, de 13.2.1996) pel que fa a l'especialitat d'economia del cos de professors d'ensenyament secundari.

d) Annex de l'Ordre de 16 de mar de 1995 (DOGC nm. 2031, de 29.3.1995) pel que fa a l'especialitat de llengua catalana i literatura del cos de professors d'ensenyament secundari.

6.6.4 De conformitat amb el que determina el Reial decret 182/1993, de 5 de febrer (BOE nm. 46, de 23.2.1993), els aspirants que tinguin la condici de funcionari d'organismes internacionals i tinguin la nacionalitat espanyola, quedaran exempts de la realitzaci d'aquelles proves que la Comissi Permanent d'Homologaci, creada per l'esmentat Reial decret, consideri que tenen com a objecte l'acreditaci de coneixements ja exigits per ocupar els seus llocs de treball d'origen en l'organisme internacional corresponent.

Amb aquesta finalitat, la certificaci d'homologaci prevista a l'article 7 del Reial decret 182/1993, de 5 de febrer, caldr adjuntar-la a la sollicitud de participaci en el procediment selectiu o, amb carcter excepcional, caldr lliurar-la al tribunal assignat a l'aspirant amb anterioritat a l'inici de les corresponents proves.

Els aspirants que es puguin acollir al que es determina en aquesta base i quedin exempts de la realitzaci d'alguna prova, seran valorats en la prova corresponent amb la qualificaci mnima exigida en la convocatria per a superar-la.

D'altra banda, els interessats podran renunciar a la qualificaci mnima i realitzar la prova esmentada en igualtat de condicions que la resta d'aspirants que participen pel procediment d'ingrs lliure. La renncia en qesti haur de ser formulada amb anterioritat a l'inici de les proves del procediment selectiu.

6.7  Fase de concurs.

6.7.1 Normes comunes a tots els procediments.

Fent s del full d'autobarem que es facilitar juntament amb la sollicitud de participaci i que tamb es podr imprimir a travs de la pgina d'Internet del Departament d'Educaci: http://www.gencat.net/educacio, i la del portal de l'Administraci Oberta de Catalunya: http://ww.cat365.net, els aspirants allegaran a l'acte de presentaci tots els mrits que considerin oportuns, d'acord amb el procediment pel qual participen i segons els barems que es publiquen als annexos 1 i 2 d'aquesta convocatria, i lliuraran al tribunal els documents justificatius corresponents, juntament amb el full esmentat. En l'acte de presentaci aquesta documentaci s'introduir en un sobre que es tancar i quedar custodiada pel tribunal fins al moment en qu n'haur de fer s en els termes previstos en aquesta base. En aquell moment es procedir a l'obertura dels sobres en sessi pblica comunicada prviament.

L'assignaci de la puntuaci que correspongui als aspirants en aquesta fase es portar a terme pels corresponents tribunals.

Noms es podran puntuar els mrits que s'alleguin en l'acte de presentaci, els quals hauran de ser degudament justificats mitjanant la documentaci que es determina en els annexos citats.

6.7.2 Fase de concurs en els procediments selectius d'ingrs lliure i reserva a aspirants amb disminucions.

Desprs de la publicaci de la qualificaci de la primera prova, els tribunals faran pblics els resultats de la valoraci dels mrits al tauler d'anuncis del local on es realitzi el procediment selectiu, i obriran un termini de dos dies hbils a comptar de l'endem de la publicaci per a la presentaci de reclamacions davant el president del tribunal, o de nova documentaci justificativa de mrits allegats en la sollicitud de participaci, sempre que aquests hagin estat perfeccionats fins a la data de finalitzaci del termini de presentaci de sollicituds de participaci.

Un cop estimades o desestimades les reclamacions presentades, o admesa o no la nova documentaci justificativa aportada, els tribunals faran pblics els resultats de la valoraci definitiva dels mrits de tots els aspirants que hagin realitzat la segona prova de la fase d'oposici. Contra aquesta resoluci els interessats podran interposar recurs d'alada davant la directora general de Recursos Humans, segons el que preveuen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

6.7.3 Fase de concurs en el procediment selectiu d'accs a un cos de grup superior.

Finalitzada la prova els tribunals faran pblics els resultats de la valoraci dels mrits al tauler d'anuncis del local on es realitzi el procediment selectiu dels aspirants que l'hagin superada i obriran un termini de dos dies a comptar des de l'endem de la publicaci per a la presentaci de reclamacions davant el president del tribunal.

Una vegada estimades o desestimades les reclamacions els tribunals faran pblics els resultats de la valoraci definitiva dels mrits dels aspirants que van superar la prova.

Contra aquest acte les persones interessades podran interposar recurs d'alada davant la directora general de Recursos Humans, segons el que preveuen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

6.7.4 La recuperaci de la documentaci presentada pels aspirants s'efectuar en el lloc, la data i l'hora que els tribunals fixin, llevat que es produeixi reclamaci per part d'algun aspirant; en aquest cas, els tribunals podran retenir-la a efectes de comprovaci o prova. En cap cas no es retornar el full d'autobarem. Quan no hi hagi cap reclamaci per part d'algun aspirant i no s'hagi retirat la documentaci en el termini assenyalat, s'entendr que els aspirants renuncien a la seva recuperaci. Un cop retirada la documentaci, els aspirants no podran efectuar cap reclamaci pel que fa a aquest aspecte.

6.7.5 La qualificaci de la fase de concurs s'aplicar nicament als aspirants que hagin superat la fase d'oposici.

.7  Superaci del concurs oposici i selecci dels aspirants per a la realitzaci de la fase de prctiques

7.1  Procediments d'ingrs lliure i reserva per a aspirants amb disminucions.

Superaran el concurs oposici i seran seleccionats per a la realitzaci de la fase de prctiques els aspirants als quals, havent estat qualificats d'apte en la prova de coneixement de les dues llenges oficials a Catalunya, sens perjudici de les exempcions que preveuen les bases 6.3.2 i 6.3.3 d'aquesta convocatria, una vegada ordenats segons la puntuaci global assignada de conformitat amb el que disposa l'article 25 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, els correspongui un nmero d'ordre igual o inferior al nombre de places convocades per a cadascun d'aquests procediments, en el corresponent cos i especialitat.

Per tal d'obtenir la puntuaci global, les comissions de selecci ponderaran en dos teros la puntuaci obtinguda en la fase d'oposici i en un ter la puntuaci obtinguda en la fase de concurs. La puntuaci global esmentada ser la suma de les puntuacions obtingudes en les dues fases, una vegada realitzades les dues ponderacions abans esmentades.

7.2  Procediment d'accs a un cos docent de grup superior.

7.2.1 Superaran el concurs oposici els aspirants que, havent estat qualificats d'apte en la prova de coneixement de les dues llenges oficials a Catalunya, sens perjudici de les exempcions que preveuen les bases 6.3.2 i 6.3.3 d'aquesta convocatria, obtinguin almenys quatre punts en la valoraci de la prova sempre que, ordenats segons la suma de les puntuacions obtingudes en la valoraci dels mrits i en la prova, els correspongui un nmero d'ordre igual o inferior al nombre de places reservades per aquest procediment.

Els aspirants que havent estat qualificats d'apte en la prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya, sens perjudici de les exempcions que preveuen les bases 6.3.2 i 6.3.3 d'aquesta convocatria, obtinguin almenys quatre punts en la valoraci de la prova sempre que estiguin ocupant amb carcter definitiu, a Catalunya, places del cos i especialitat als que accedeixen i hagin optat per continuar en les mateixes no consumiran plaa i, per tant, el nombre de places per aquest procediment s'augmentar en el mateix nombre que els aspirants amb aquests requisits.

7.3  Normes comunes a tots els procediments.

De conformitat amb el que estableix la base 5.9 d'aquesta convocatria, correspon a les comissions de selecci l'agregaci i la ponderaci, si escau, de les puntuacions corresponents a les diferents fases dels procediments selectius, l'ordenaci dels aspirants d'acord amb les puntuacions globals obtingudes i la declaraci dels aspirants que hagin superat aquests procediments selectius.

A aquests efectes, les comissions de selecci i els tribunals tindran en compte el que tot seguit es disposa:

7.3.1 Al termini de la realitzaci de la fase d'oposici, els tribunals trametran a les comissions de selecci la relaci d'aspirants que han superat aquesta fase i tamb els resultats que han obtingut aquests en la valoraci definitiva dels mrits.

7.3.2 Una vegada feta la ponderaci corresponent, en el cas del procediment lliure, o sense aquesta, en el cas del procediment d'accs a un cos docent de grup superior, les comissions de selecci agregaran les puntuacions de la fase de concurs als aspirants que hagin superat la fase d'oposici, els ordenaran segons les puntuacions globals obtingudes i determinaran els aspirants que han superat els corresponents procediments d'acord amb el que estableixen les bases 7.1 i 7.2 d'aquesta convocatria.

7.3.3 En cas que en procedir a l'ordenaci dels aspirants d'acord amb les puntuacions globals obtingudes es produeixin empats, la comissi de selecci els resoldr atenent successivament els criteris segents:

Per a aquells aspirants que participen pel procediment d'ingrs lliure i reserva per a aspirants amb disminucions:

a) Puntuaci ms alta en la fase d'oposici.

b) Puntuaci ms alta en cadascun dels exercicis de la fase d'oposici, per l'ordre en qu s'hagin realitzat.

c) Puntuaci ms alta en els apartats del barem dels mrits, per l'ordre en qu aquests figuren en la convocatria.

d) Puntuaci ms alta en els subapartats del barem dels mrits, per l'ordre en qu aquests figuren en la convocatria.

En cas de continuar l'empat, tenint en compte els quatre apartats anteriors, es realitzar una prova complementria davant la comissi de selecci consistent en el desenvolupament per escrit d'un tema tret a l'atzar per la comissi de selecci d'entre els que formen el temari de l'especialitat, durant un temps mxim d'una hora.

Per a aquells aspirants que participen pel procediment d'accs a un cos de grup superior:

a) Puntuaci ms alta en la prova.

b) Puntuaci ms alta en els apartats dels barems dels mrits, per l'ordre en que aquests figuren en la convocatria.

c) Puntuaci ms alta en la valoraci dels subapartats del barem dels mrits, per l'ordre en que aquest figuren en la convocatria.

En cas de continuar l'empat, tenint en compte els apartats anteriors, es realitzar una prova complementria davant les comissions de selecci consistent en el desenvolupament per escrit d'un tema tret a l'atzar per la comissi de selecci d'entre els que formen el temari de l'especialitat, durant un temps mxim d'una hora.

7.3.4 En el moment de determinar els aspirants seleccionats en el procediment d'ingrs lliure, les comissions de selecci acumularan, si escau, a les places assignades inicialment per aquest procediment totes les places que hagin quedat vacants en el procediment d'accs a un cos de grup superior, tenint en compte que els aspirants que, havent estat qualificats d'apte en la prova de coneixements de les dues llenges oficials a Catalunya, sens perjudici de les excepcions que preveuen les bases 6.3.2 i 6.3.3 d'aquesta convocatria, obtinguin almenys quatre punts en la valoraci de la prova sempre que estiguin ocupant amb carcter definitiu, a Catalunya, places del cos i especialitat als quals accedeixen i hagin optat per continuar en les mateixes, no consumiran plaa i, per tant, el nombre de places per aquest procediment s'augmentar en el mateix nombre que els aspirants amb aquests requisits que superin totes les proves.

Per tal d'acumular les places vacants al procediment d'ingrs lliure, quan escaigui, els tribunals que jutgin aspirants del procediment d'accs a un cos de grup superior hauran de finalitzar les seves actuacions, pel que fa a aquest, no ms tard del dia 6 de juliol de 2005.

7.3.5 Cada comissi de selecci far pblica, al tauler d'anuncis del local on hagi actuat, la llista dels aspirants seleccionats, tenint en compte el que estableixen les bases anteriors.

A aquests efectes, confeccionar una llista nica per especialitats, amb tots els aspirants seleccionats. En aquesta llista figuraran, en primer lloc, els aspirants que hagin accedit des de cossos docents de grup diferent, i en segon lloc la resta d'aspirants que hagin superat el procediment selectiu. Dins de cada un d'aquests grups, els aspirants s'ordenaran tenint en compte el que estableixen les bases anteriors.

7.3.6 El Departament d'Educaci publicar al DOGC les llistes niques d'aspirants seleccionats, per cossos i especialitats, ordenades d'acord amb el que s'especifica a la base anterior, aix com a la pgina d'Internet del Departament d'Educaci: http://www.gencat.net/educacio, i a la del portal de l'Administraci Oberta de Catalunya: http://www.cat365.net.

7.3.7 L'exempci de la realitzaci de la fase de prctiques o la renncia als drets derivats de la participaci en el procediment selectiu no podr suposar modificaci del nombre de places assignades a la resta d'aspirants.

.8  Presentaci de documents dels aspirants seleccionats

8.1  En el termini de vint dies naturals a comptar de l'endem de la publicaci al DOGC de la llista d'aspirants seleccionats a qu fa referncia la base 7.3.6 d'aquesta convocatria, aquests hauran de presentar a la Direcci General de Recursos Humans per qualsevol dels mitjans que assenyala l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, els documents segents:

a) Fotocpia compulsada del ttol exigit per a l'ingrs al cos o certificaci acadmica original o, en tot cas, fotocpia compulsada acreditativa d'haver realitzat tots els estudis necessaris per a la seva expedici, amb indicaci de la convocatria en qu es van acabar.

En el cas de presentar la certificaci acadmica dels estudis realitzats, s'haur d'adjuntar tamb la fotocpia compulsada del rebut acreditatiu del pagament dels drets d'expedici del ttol.

Si la titulaci s'ha obtingut a l'estranger, caldr adjuntar la corresponent homologaci o b la credencial de reconeixement de la titulaci per a l'exercici de la professi de mestre o de professor d'educaci secundria.

b) Exclusivament per als que han accedit al cos de professors d'ensenyament secundari, certificaci acreditativa d'haver superat el perode acadmic del ttol d'especialitzaci didctica, fotocpia compulsada del certificat d'aptitud pedaggica o del ttol professional d'especialitzaci didctica o, si escau, documentaci justificativa acreditativa de l'exempci d'aquest requisit segons el que estableix la base 2.2.2.b) d'aquesta convocatria.

Quan en substituci del ttol d'especialitzaci didctica s'allegui experincia docent efectiva, s'acreditar aquest fet mitjanant certificaci expedida pel secretari amb el vistiplau del director del centre, o pel cap del Servei de Personal del servei territorial corresponent si es tracta d'un centre pblic, fent-hi constar el nmero de registre personal i l'especialitat.

Si l'experincia docent allegada s'ha adquirit en un centre privat, l'esmentada certificaci haur de ser expedida pel director del centre, amb el vistiplau de la Inspecci d'Educaci, o pel secretari del servei territorial corresponent o b pel secretari del Collegi de Doctors i Llicenciats o d'altre collegi professional, sempre que aquesta certificaci pugui ser emesa d'acord amb els seus estatuts, fent-hi constar, en tot cas, l'especialitat.

De conformitat amb el que estableix la base 2.2.2.b) d'aquesta convocatria, queden exempts de presentar aquest document els mestres i els llicenciats en pedagogia, i els aspirants que participin per les especialitats de tecnologia i psicologia i pedagogia del cos de professors d'ensenyament secundari.

c) Dues fotocpies del document nacional d'identitat (DNI). En el cas de ser nacional d'un estat membre de la Uni Europea, caldr presentar dues fotocpies del document acreditatiu de la seva nacionalitat o, si hi manca, dues fotocpies del passaport. En qualsevol dels casos, el document acreditatiu haur de ser vigent.

d) Certificat mdic acreditatiu de no patir cap malaltia ni estar afectat per limitaci fsica o psquica que sigui incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i a l'especialitat a qu opta, expedit per la Direcci General de Salut Pblica del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya que els correspongui, d'acord amb l'annex 9, atenent el municipi, la comarca i/o l'mbit territorial on es resideixi.

e) Declaraci jurada o promesa de no haver estat separat, mitjanant expedient disciplinari, del servei de cap administraci pblica, ni de trobar-se inhabilitat per a l'exercici de les funcions pbliques, segons el model que figura com a annex 7 a aquesta convocatria.

Aix mateix, els aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola hauran de presentar declaraci jurada o promesa de no estar sotmesos a sanci disciplinria o condemna penal que impossibiliti l'accs a la funci pblica en el seu estat d'origen, segons el model que figura com a annex 7 a aquesta convocatria.

f) Els aspirants que hagin manifestat la seva condici de persones amb disminucions hauran de presentar certificaci conforme compleixen les condicions exigides a la base 2.3 d'aquesta convocatria, aix com la compatibilitat amb el desenvolupament de les activitats i funcions realitzades habitualment pels funcionaris del cos al qual aspiren ingressar. La certificaci esmentada haur de ser emesa pel director del Centre d'Atenci a Disminuts (CAD) que els correspongui, d'acord amb l'annex 8 d'aquesta convocatria, atenent el municipi, la comarca i/o l'mbit territorial on resideixen.

8.2  Els que tinguin la condici de funcionari pblic de carrera en situaci de servei actiu estaran exempts de justificar documentalment les condicions i els requisits ja demostrats per obtenir el seu nomenament anterior i hauran de presentar, en aquest cas:

a) Una certificaci o full de serveis del departament o organisme del qual depenguin, on es consignaran expressament les dades segents:

Indicaci del cos al qual pertany, especialitat, nmero del registre personal assignat i si es troba en servei actiu.

Nombre d'anys com a funcionari de carrera.

Lloc i data de naixement.

TTOL acadmic i data d'expedici.

b) Dues fotocpies del document nacional d'identitat (DNI), vigent en el moment de la presentaci.

c) Document acreditatiu d'haver superat el perode acadmic necessari per a l'obtenci del ttol d'especialitzaci didctica, certificat d'aptitud pedaggica o ttol professional d'especialitzaci didctica, si no est exempt d'aquest requisit.

Quan les certificacions o els fulls de serveis es refereixin als professors que han participat pel procediment d'accs a cossos docents de grup superior, aquestes reflectiran expressament que els aspirants reuneixen tots els requisits que s'exigeixen per participar per aquest procediment.

Quan a les certificacions no es pugui fer constar alguna de les dades assenyalades a l'anterior apartat a) perqu no figuren als expedients personals dels interessats, aquests hauran de trametre separadament el document que l'acrediti, tal com assenyala la base anterior.

8.3  Els aspirants que hagin superat el procediment selectiu i estiguin prestant serveis a l'Administraci com a funcionaris de carrera, interins o personal laboral, sens perjudici de la situaci administrativa o laboral que d'acord amb la normativa vigent els correspongui, hauran de formular per escrit mitjanant sollicitud adreada a la Subdirecci General de Gesti Econmica i Selecci de Professorat, si aix ho consideren, l'opci relativa a les seves retribucions, de conformitat amb el que preveu el Reial decret 456/1986, de 10 de febrer (BOE nm. 56, de 6.3.1986), modificat pel Reial decret 213/2003, de 21 de febrer (BOE nm. 52, d'1.3.2003), pel qual es fixen les retribucions dels funcionaris en prctiques.

8.4  Els qui, dins el termini fixat, i llevat dels casos de fora major, no presentin la documentaci requerida, o b aquells respecte dels quals s'observi, a partir de la revisi de la seva documentaci, que els manca algun dels requisits assenyalats a la base 2 d'aquesta convocatria, no podran ser nomenats funcionaris de carrera, sens perjudici de la responsabilitat en qu hagin pogut incrrer per falsedat en la sollicitud inicial de participaci.

.9  Nomenament de funcionaris en prctiques

9.1  El Departament d'Educaci nomenar funcionaris en prctiques els aspirants seleccionats que reuneixin les condicions requerides per a l'ingrs o l'accs al cos respectiu i que no estiguin exempts de la seva realitzaci o que sent-ho, hagin fet sollicitud expressa d'incorporar-se a la fase de prctiques. Aquests aspirants hauran de realitzar les prctiques a les destinacions que, en ocasi de vacant, els adjudiqui la Direcci General de Recursos Humans. La data de presa de possessi a la destinaci adjudicada ser l'1 de setembre de 2005. Els qui en el termini dels cinc dies segents al de les dates esmentades no s'incorporin a les destinacions adjudicades, s'entendr que renuncien a tots els drets que els puguin correspondre per la seva participaci en el procediment selectiu.

Als aspirants seleccionats, se'ls adjudicar destinaci a mesura que es vagin produint vacants, tenint en compte el nmero d'ordre obtingut a la llista nica. Tal com s'estableix a l'article 8 del Decret 66/1999, de 9 de mar, els aspirants seleccionats per la reserva d'aspirants amb disminucions tindran dret preferent per escollir vacants entre els seleccionats del procediment d'ingrs lliure, i d'acord amb el que disposi el dictamen que en cada cas ha d'haver ems l'equip multiprofessional quant a la seva capacitat per desenvolupar les funcions prpies del lloc de treball per al qual ha estat seleccionat.

9.2  Els aspirants seleccionats en el procediment selectiu per a l'ingrs al mateix cos en convocatries corresponents a diferents administracions educatives hauran d'optar per una d'aquestes, de manera que renunciaran a tots els drets que els puguin correspondre per la seva participaci en la resta. En el cas de no realitzar aquesta opci, l'acceptaci del primer nomenament s'entendr com a renncia tcita en les restants.

Els aspirants que hagin estat seleccionats per a dos cossos hauran d'efectuar l'opci corresponent per a la realitzaci de la fase de prctiques en un d'aquests, mitjanant una sollicitud que es presentar davant la Direcci General de Recursos Humans, i se'ls ajornar la realitzaci de la fase de prctiques de l'altre cos fins a l'inici del curs segent.

Els aspirants seleccionats per ms d'una especialitat del mateix cos, realitzaran la fase de prctiques en un lloc de treball corresponent a una de les especialitats i en cas de ser declarats aptes en la fase de prctiques esmentada, ingressaran en el cos per a totes les especialitats superades en el procediment selectiu.

Els aspirants seleccionats que estiguin exempts de la realitzaci de la fase de prctiques perqu han accedit pel procediment d'accs a un cos de grup superior i aquells que acreditin haver prestat serveis, com a mnim, durant un curs escolar com a funcionaris docents de carrera podran optar, no obstant aix, per ser nomenats funcionaris en prctiques, i incorporar-se a la destinaci adjudicada, i quedar exempts de l'avaluaci d'aquesta. Els aspirants que s'acullin a l'opci esmentada hauran de romandre en aquesta situaci fins al nomenament com a funcionari de carrera. Els qui no realitzin l'opci de ser nomenats funcionaris en prctiques romandran en els seus cossos d'origen fins que se'ls nomeni funcionari de carrera amb la resta d'aspirants seleccionats de la seva promoci.

9.3  Des del moment del nomenament com a funcionaris en prctiques fins al nomenament com a funcionaris de carrera, el rgim juridicoadministratiu dels aspirants seleccionats ser el de funcionaris en prctiques, sempre que estiguin ocupant un lloc de treball docent. En tot cas, la seva incorporaci a la realitzaci de les prctiques es produir en ocasi de vacant.

9.4  Les destinacions que s'adjudiquin als aspirants seleccionats per a la realitzaci de la fase de prctiques tindran carcter provisional i, en funci de les necessitats del servei, correspondran prioritriament a les places vacants de l'especialitat per la qual han superat el procediment selectiu. Els aspirants seleccionats del cos de professors d'ensenyament secundari, que es nomenin funcionaris en prctiques, aix com aquells que, com que estan exempts de la realitzaci de la fase de prctiques, han fet l'opci de romandre en els seus cossos d'origen, queden obligats a participar en els successius concursos de provisi de llocs de treball docents que es convoquin, fins a obtenir la seva primera destinaci definitiva en centres de Catalunya, en la forma que determinin les convocatries respectives. En el cas dels aspirants seleccionats del cos de mestres l'obligaci de participar en els concursos de provisi de llocs de treball ser a partir del moment en qu siguin nomenats funcionaris de carrera.

No obstant aix, d'acord amb el que estableixen l'article 9 del Decret 67/1996, de 20 de febrer, i l'article 36.6 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer, pels quals es regula l'adscripci dels mestres al primer cicle de l'ensenyament secundari obligatori, restaran exceptuats del que es disposa al pargraf anterior els qui, procedint del cos de mestres, accedeixin al cos de professors d'ensenyament secundari i es trobin prestant serveis en la mateixa especialitat, amb carcter definitiu, en el primer cicle de l'ensenyament secundari obligatori en l'mbit de gesti de la Generalitat de Catalunya.

Es consideren igualment inclosos en les excepcions que figuren en aquesta base els funcionaris del cos de professors tcnics de formaci professional que accedeixin a alguna especialitat corresponent al cos de professors d'ensenyament secundari, que estiguin adscrits amb carcter definitiu a un lloc de treball de la mateixa especialitat i que optin per romandre en el mateix lloc de treball que estiguin ocupant amb carcter definitiu.

Aquests aspirants, de conformitat amb el que disposa l'article 60.1 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, seran confirmats a la destinaci que estiguin ocupant, un cop s'aprovi l'expedient del corresponent procediment selectiu i siguin nomenats funcionaris de carrera del cos de professors d'ensenyament secundari.

.10  Fase de prctiques

10.1  La fase de prctiques ser tutelada, formar part del procs selectiu i tindr per objecte la valoraci de l'aptitud per a la docncia dels aspirants que han estat seleccionats.

Es realitzar a les destinacions provisionals que els hagin estat adjudicades, mitjanant l'exercici de la funci docent amb validesa acadmica. La durada de la fase de prctiques ser de sis mesos per amb un perode d'avaluaci mnim de tres mesos d'activitat docent. Si hi ha hagut absncies justificades d'algun aspirant, aquest perode mnim s'haur de completar abans que la comissi qualificadora emeti la seva qualificaci. El desenvolupament de la fase de prctiques estar determinat per la resoluci de la Direcci General de Recursos Humans que la reguli.

10.2  La fase de prctiques podr incloure activitats d'inserci en el lloc de treball i de formaci, programades per les comissions qualificadores. Aquestes comissions podran sollicitar als aspirants un informe final per tal que valorin les dificultats que han trobat i els suports rebuts en el desenvolupament de la seva activitat.

10.3  Finalitzada la fase de prctiques, les comissions qualificadores avaluaran a cadascun dels aspirants nomenats funcionaris en prctiques amb la qualificaci d'apte o no apte.

Per a la valoraci de cadascun dels aspirants, les comissions tindran en compte els criteris que es determinin en la resoluci de regulaci de la fase de prctiques i, en tot cas, els informes del professor tutor, del director i de l'inspector del centre on l'aspirant hagi realitzat la fase de prctiques i, si escau, dels responsables de les activitats de formaci programades. En el cas dels professors d'ensenyament secundari, la tutoritzaci de les prctiques correspondr al cap del departament on hagi estat assignat el funcionari en prctiques, sempre que el cap de departament sigui un funcionari del mateix cos que l'aspirant. En el cas de no ser-ho, sempre que sigui possible, la tutoritzaci correspondr a un altre professor del departament que sigui del mateix cos que l'aspirant.

Els aspirants que siguin declarats no aptes podran incorporar-se amb els aspirants seleccionats a la promoci segent per repetir, per una nica vegada, la realitzaci de la fase de prctiques. Els que no s'incorporin per repetir la realitzaci de la fase de prctiques o aquells que siguin declarats no aptes una segona vegada perdran tots els drets al seu nomenament com a funcionari de carrera, mitjanant una resoluci motivada de la Direcci General de Recursos Humans, segons el que estableix l'article 31 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer.

Quedaran exempts de l'avaluaci de la fase de prctiques els qui hagin prestat serveis almenys un curs escolar com a funcionaris docents de carrera, d'acord amb el que disposa l'article 30 del Reial decret 334/2004, de 27 de febrer.

.11  Nomenament de funcionaris de carrera

Un cop acabada la fase de prctiques, el Departament d'Educaci publicar al DOGC la resoluci per la qual es declarin aptes en la fase de prctiques i aprovats en el procediment selectiu els aspirants que havien estat nomenats funcionaris en prctiques d'acord amb el que s'estableix a la base 9.1 d'aquesta convocatria.

Tamb es far el trmit necessari perqu el Ministeri d'Educaci i Cincia nomeni funcionaris de carrera dels cossos corresponents als aspirants que hagin superat la fase de prctiques, aix com als exempts de la seva realitzaci. El nomenament tindr efectes des del dia de l'inici del curs escolar segent a aquell en qu varen ser nomenats funcionaris en prctiques.

Contra aquesta Resoluci, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs contencis administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar de l'endem de la seva publicaci al DOGC, de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.

Aix mateix, poden interposar potestativament recurs de reposici, previ al recurs contencis administratiu, davant la consellera d'Educaci en el termini d'un mes a comptar de l'endem de la seva publicaci al DOGC, segons el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.

Barcelona, 7 de gener de 2005

Marta Cid i Paella

Consellera d'Educaci

Annex 1

Barem per al procediment d'ingrs lliure

nicament seran valorats els mrits perfeccionats fins a la data de finalitzaci del termini de presentaci de sollicituds de participaci.

Un mateix mrit no podr ser valorat per ms d'un apartat o subapartat.

Els aspirants no podran aconseguir ms de 10 punts per la valoraci dels seus mrits.

.1  Experincia docent prvia (mxim 5,0000 punts)

1.1  Per cada any d'experincia docent en especialitats del cos al qual opta l'aspirant, en centres pblics, 1,0000 punts.

Documents justificatius: fotocpia compulsada dels nomenaments o contractes, o certificaci expedida pel secretari del centre amb el vistiplau del director d'aquest, o pel cap del Servei de Personal del servei territorial corresponent, fent-hi constar l'especialitat, la data de presa de possessi i de cessament i el nmero de registre personal, en cas de tenir-ne.

1.2  Per cada any d'experincia docent en especialitats de diferents cossos al qual opta l'aspirant, en centres pblics, 0,5000 punts.

Documents justificatius: fotocpia compulsada dels nomenaments o contractes, o certificaci expedida pel secretari del centre amb el vistiplau del director d'aquest, o pel cap del Servei de Personal del servei territorial corresponent, fent-hi constar l'especialitat, la data de presa de possessi i de cessament i el nmero de registre personal, en cas de tenir-ne.

1.3  Per cada any d'experincia docent en especialitats del mateix nivell educatiu que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres, 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci expedida pel director del centre corresponent amb el vistiplau de la Inspecci d'Educaci o pel secretari dels serveis territorials corresponents, o b pel secretari del Collegi de Doctors i Llicenciats o d'altres collegis professionals, sempre que aquesta certificaci pugui ser emesa d'acord amb els seu estatuts.

1.4  Per cada any d'experincia docent en especialitats de diferent nivell educatiu que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres, 0,2500 punts.

Documents justificatius: certificaci expedida pel director del centre corresponent, amb el vistiplau de la Inspecci d'Educaci, o pel secretari del servei territorial corresponent, o b pel secretari del Collegi de Doctors i Llicenciats o d'altres collegis professionals, sempre que aquesta certificaci pugui ser emesa d'acord amb els seus estatuts.

Als efectes d'aquest apartat 1 noms es tindran en compte un mxim de cinc anys, cadascun dels quals haur de ser valorat noms per un dels subapartats anteriors.

Aix mateix, no podran acumular-se les puntuacions corresponents als apartats anteriors quan els serveis s'hagin prestat simultniament en ms d'un centre docent.

Noms es valoraran els serveis prestats en els ensenyaments que correspon impartir a cossos regulats en la Llei orgnica de qualitat de l'educaci.

Per cada mes se sumaran les puntuacions segents:

En el subapartat 1.1: 0,0833 punts.

En el subapartat 1.2: 0,0416 punts.

En el subapartat 1.3: 0,0416 punts.

En el subapartat 1.4: 0,0208 punts.

Els serveis prestats a l'estranger s'acreditaran mitjanant certificats expedits pels ministeris d'educaci dels pasos respectius, en els quals s'han de fer constar el temps de prestaci de serveis i el carcter de centre pblic o privat, el nivell educatiu i la matria impartida. Els certificats esmentats hauran de presentar-se traduts al castell o al catal.

Els serveis prestats a l'estranger seran valorats pel subapartat que correspongui segons les dades que contingui el certificat.

.2  Formaci acadmica (mxim 5,0000 punts)

2.1  Expedient acadmic en el ttol allegat: (mxim 1,5000 punts).

Es valorar exclusivament la nota mitjana de l'expedient acadmic del ttol exigit amb carcter general i allegat per a l'ingrs al cos tal i com a continuaci s'indica:

De 6,01 punts fins a 7,50 punts: 1,0000 punt.

De 7,51 punts fins a 10 punts: 1,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica original o fotocpia compulsada en la qual es facin constar les puntuacions obtingudes en totes les assignatures i cursos exigits per a l'obtenci del ttol allegat.

Per a l'obtenci de la nota mitjana de l'expedient acadmic, en aquells casos en qu a la certificaci acadmica no figurin les expressions numriques completes, s'aplicaran les equivalncies segents:

Aprovat: 5 punts.

Notable: 7 punts.

Excellent: 9 punts.

Matrcula d'honor: 10 punts.

En el cas que a l'expedient acadmic s'hi faci constar tant la qualificaci literal com la numrica, es tindr noms en consideraci aquesta darrera.

Les qualificacions amb l'expressi literal de b es consideraran equivalents a 6 punts i les que tinguin l'expressi literal de convalidat o d'apte seran equivalents a 5 punts.

Si en l'expedient acadmic es recull l'expressi assignatura adaptada caldr aportar la certificaci acadmica acreditativa de la puntuaci obtinguda en cursar l'assignatura segons l'antic pla d'estudis.

En cap cas, per a l'obtenci de la nota mitjana de l'expedient acadmic, no es tindran en consideraci les qualificacions corresponents a projectes final de carrera, tesines o qualificacions anlogues.

En el cas que no s'aporti la corresponent certificaci acadmica personal, per es presenti fotocpia compulsada del ttol o de la certificaci d'abonament de drets d'expedici d'aquest, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988 (BOE nm. 167, de 13.7.1988), es considerar que l'aspirant va obtenir la nota mitjana d'aprovat.

2.2  Doctorat i premis extraordinaris:

2.2.1 Per posseir el ttol de doctor en la titulaci allegada per a l'ingrs al cos, 1,0000 punt.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol de doctor o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquest, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

2.2.2 Per haver obtingut premi extraordinari en el doctorat, 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci acreditativa corresponent.

2.3  Altres titulacions universitries:

Es valoraran les titulacions universitries de carcter oficial en el cas de no haver estat allegades com a requisit per a l'ingrs al cos, com s'indica a continuaci.

2.3.1 Titulacions universitries de primer cicle.

Per cada ttol de diplomat, enginyer tcnic, arquitecte tcnic, o altres ttols declarats equivalents, aix com pels estudis corresponents al primer cicle d'una llicenciatura, arquitectura o enginyeria, 1,0000 punt.

En el cas d'aspirants a cossos de funcionaris docents de grup B no es valoraran per aquest apartat, en cap cas, el primer ttol o estudis d'aquesta naturalesa que presenti l'aspirant.

En el cas d'aspirants a cossos de funcionaris docents de grup A, no es valoraran per aquest apartat, en cap cas, el ttol o estudis d'aquesta naturalesa necessaris per l'obtenci del primer ttol de llicenciat, enginyer o arquitecte que presenti l'aspirant.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol allegat per a l'ingrs al cos i tamb de tots els que s'alleguin com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

2.3.2 Titulacions universitries de segon cicle.

Pels estudis corresponents al segon cicle d'una llicenciatura, arquitectura i enginyeria, o altres ttols declarats equivalents, 1,0000 punt.

En el cas d'aspirants a cossos de funcionaris docents de grup A, no es valoraran per aquest apartat, en cap cas, els estudis necessaris per l'obtenci del primer ttol de llicenciat, enginyer o arquitecte que presenti l'aspirant.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol allegat per a l'ingrs al cos i de tots els que s'alleguin com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

2.4  Titulacions d'ensenyament de rgim especial i de formaci professional especfica.

Es valoraran les titulacions corresponents a ensenyaments de rgim especial atorgades per les escoles oficials d'idiomes i conservatoris professionals i superiors de msica i escoles d'art aix com les de la formaci professional especfica, sempre que no hagi estat allegada com a requisit per a l'ingrs o, en el seu cas, no hagin estat necessries per a l'obtenci del ttol allegat.

Es valoraran de la forma segent:

2.4.1 Titulacions de grau mitj de msica i dansa dels conservatoris professionals i superiors de msica, 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol allegat per a l'ingrs al cos i tamb de tots els que s'alleguin com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

2.4.2 Certificats d'aptitud d'escoles oficials d'idiomes: 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada dels ttols allegats com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

2.4.3 Titulacions de tcnic superior d'arts plstiques i disseny: 0,2000 punts.

Documentaci acreditativa: certificat acadmic on consti que ha superat els estudis necessaris per a l'obtenci del ttol o fotocpia compulsada d'aquest.

2.4.4 Titulacions de tcnic superior de formaci professional: 0,2000 punts.

Documentaci acreditativa: certificat acadmic on consti que ha superat els estudis necessaris per a l'obtenci del ttol o fotocpia compulsada d'aquest.

.3  Altres mrits (mxim 2,0000 punts)

3.1  Per cada curs de formaci i perfeccionament superat, relacionat amb l'especialitat a qu s'opta o amb l'organitzaci escolar, les noves tecnologies aplicades a l'educaci, la didctica, la psicopedagogia o la sociologia de l'educaci, convocat per administracions pbliques amb plenes competncies educatives o per universitats, o activitats incloses al pla de formaci permanent organitzades per entitats collaboradores amb el Departament d'Educaci a partir del curs 1989-1990, o activitats reconegudes pel Departament d'Educaci:

3.1.1 No inferior a 30 hores: 0,2000 punts.

3.1.2 No inferior a 100 hores: 0,4000 punts.

Exclusivament per a l'especialitat de msica, es valoraran en els mateixos termes els cursos organitzats pels conservatoris de msica.

Documents justificatius: certificaci acreditativa expedida per l'organisme o centre corresponent, amb especificaci de les hores de durada (no s'acceptar cap certificaci que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formaci o reconegudes, l'entitat collaboradora corresponent hi far constar explcitament que l'activitat en qesti est inclosa al pla esmentat o que est reconeguda, i hi indicar la resoluci de reconeixement.

Als efectes del subapartat 3.1.1, es podran acumular els cursos no inferiors a vint hores que compleixin els requisits que s'especifiquen en aquest apartat.

En cap cas no podran ser valorats per aquest apartat 3.1 els cursos realitzats per a l'obtenci d'un ttol o certificat acadmic.

3.2  Pel diploma de mestre de catal o pel certificat del nivell D de la Junta Permanent de Catal o pel certificat d'aptitud en llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes o per d'altres certificats, diplomes, acreditacions o ttols declarats equivalents per la Direcci General de Poltica Lingstica, 0,4000 punts.

Documents justificatius: fotocpia compulsada del diploma, certificat o ttol corresponent.

3.3  Exclusivament per a l'especialitat d'educaci fsica, per tenir la qualificaci d'esportista d'alt nivell, d'acord amb el Reial decret 1856/1995, de 17 de novembre, 0,4000 punts.

Documents justificatius: certificat de l'organisme competent en qu consti expressament la qualificaci d'esportista d'alt nivell.

Annex 2

Barem per a la valoraci dels mrits en el procediment d'accs al cos de grup A de professors d'ensenyament secundari, des de cossos del grup B

nicament seran valorats els mrits perfeccionats fins a la data de finalitzaci del termini de presentaci de sollicituds de participaci.

Un mateix mrit no podr ser valorat per ms d'un apartat o subapartat.

Els aspirants no podran aconseguir ms de 10 punts en la valoraci dels seus mrits.

.1  Treball realitzat (mxim 5,5000 punts)

1.1  Antiguitat.

Per cada any de serveis prestats com a funcionari de carrera del cos des del qual s'aspira a l'accs que sobrepassi els sis anys exigits com a requisit, 0,5000 punts, fins a un mxim de 4,0000 punts.

Per cada mes se sumaran 0,0416 punts.

Documents justificatius: full de serveis on consti la durada real dels serveis prestats.

1.2  Exercici de funcions especfiques (mxim 2,5000 punts).

1.2.1 Per cada curs acadmic com a director d'un centre docent pblic o d'un servei educatiu o professor delegat en seccions de formaci professional o cap d'estudis en extensions de batxillerat, 0,3000 punts.

Documents justificatius: fotocpia compulsada dels nomenaments corresponents on consti la data de presa de possessi, de cessament o, si escau, de la continutat en el crrec, o certificaci expedida pel cap del Servei de Personal del servei territorial corresponent.

1.2.2 Per cada curs acadmic com a cap d'estudis, secretari, coordinador pedaggic, cap d'estudis adjunt, cap de residncia o altres rgans unipersonals de govern d'un centre docent pblic, 0,2000 punts.

Documents justificatius: fotocpia compulsada dels nomenaments corresponents on consti la data de presa de possessi, de cessament o, si escau, de la continutat en el crrec, o certificaci expedida pel cap del Servei de Personal del servei territorial corresponent.

1.2.3 Per cada any portant a terme funcions corresponents a la Inspecci d'Educaci, 0,3000 punts.

Documents justificatius: certificaci acreditativa on consti la data de presa de possessi, de cessament o, si escau, de la continutat en el crrec.

1.2.4 Per cada any desenvolupant tasques en un lloc de treball de l'Administraci educativa, 0,2000 punts.

Documents justificatius: certificaci del cap de personal corresponent on consti la data de presa de possessi, de cessament o, si escau, de la continutat en el crrec.

1.2.5 Exclusivament per a l'accs a l'especialitat de psicologia i pedagogia, per cada curs desenvolupant tasques corresponents a llocs de psicologia i pedagogia en equips d'assessorament i orientaci psicopedaggica o centres de recursos educatius per a deficients auditius, 0,3000 punts.

Documents justificatius: certificaci acreditativa corresponent on consti la data de presa de possessi, de cessament o, si escau, de continutat en el lloc.

Als efectes del subapartat 1.2 es considerar com a curs acadmic o any complet haver desenvolupat ininterrompudament un mateix crrec o tasca durant un mnim de nou mesos.

.2  Cursos de formaci i perfeccionament (mxim 3,0000 punts)

2.1  Per cada curs de formaci i perfeccionament superat, relacionat amb l'especialitat a qu s'opta o amb l'organitzaci escolar, les noves tecnologies aplicades a l'educaci, la didctica, la psicopedagogia o la sociologia de l'educaci, convocat per administracions pbliques amb plenes competncies educatives o per universitats, o activitats incloses al pla de formaci permanent organitzades per entitats collaboradores amb el Departament d'Educaci a partir del curs 1989-1990, o activitats reconegudes pel Departament d'Educaci.

2.1.1 No inferior a 30 hores: 0,2500 punts (mxim 1,2500 punt).

2.1.2 No inferior a 100 hores: 0,5000 punts (mxim 1,7500 punts).

Exclusivament per a l'especialitat de msica, es valoraran en els mateixos termes els cursos organitzats pels conservatoris de msica.

Documents justificatius: certificaci acreditativa expedida per l'organisme o centre corresponent, amb especificaci de les hores de durada (no s'acceptar cap certificaci que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formaci o reconegudes, l'entitat collaboradora corresponent hi far constar explcitament que l'activitat en qesti est inclosa al pla esmentat o que est reconeguda, i hi indicar la resoluci de reconeixement.

Als efectes del subapartat 2.1.1, es podran acumular els cursos no inferiors a vint hores que compleixin els requisits que s'especifiquen en aquest apartat.

En cap cas no podran ser valorats per aquest apartat 2.1 els cursos realitzats per a l'obtenci d'un ttol o certificat acadmic.

.3  Altres mrits (mxim 3,0000 punts)

3.1  Mrits acadmics (mxim 1,5000 punts).

3.1.1 Expedient acadmic en el ttol allegat per a l'accs al cos:

Es valorar exclusivament la nota mitjana de l'expedient acadmic del ttol exigit amb carcter general i allegat per a l'accs al cos, tal i com s'indica a continuaci:

Fins a 6 punts: 1,0000 punts.

Superior a 6 punts i fins a 7,50 punts: 1,2500 punts.

Superior a 7,50 punts: 1,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica original o fotocpia compulsada en la qual es facin constar les puntuacions obtingudes en totes les assignatures i cursos exigits per a l'obtenci del ttol allegat.

Per a l'obtenci de la nota mitjana de l'expedient acadmic, en aquells casos en qu a la certificaci acadmica no figurin les expressions numriques completes, s'aplicaran les equivalncies segents:

Aprovat: 5 punts.

Notable: 7 punts.

Excellent: 9 punts.

Matrcula d'honor: 10 punts.

En el cas que a l'expedient acadmic es faci constar tant la qualificaci literal com la numrica, es tindr noms en consideraci aquesta darrera.

Les qualificacions amb l'expressi literal de b es consideraran equivalents a 6 punts i les que tinguin l'expressi literal de convalidat o d'apte seran equivalents a 5 punts.

Si en l'expedient acadmic es recull l'expressi assignatura adaptada, caldr aportar la certificaci acadmica acreditativa de la puntuaci obtinguda en cursar l'assignatura segons l'antic pla d'estudis.

En cap cas per a l'obtenci de la nota mitjana de l'expedient acadmic no es tindran en consideraci les qualificacions corresponents a projectes de final de carrera, tesines o qualificacions anlogues.

En el cas que no s'aporti la corresponent certificaci acadmica personal, per es presenti fotocpia compulsada del ttol o de la certificaci d'abonament de drets d'expedici d'aquest, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988, es considerar que l'aspirant va obtenir la nota mitjana d'aprovat.

3.1.2 Per posseir el ttol de doctor en la titulaci allegada per a l'accs al cos, 0,8000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol de doctor o, en tot cas, de la certificaci d'abonament de drets d'expedici d'aquest, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

3.1.3 Altres titulacions universitries:

Es valoraran les titulacions universitries de carcter oficial en el cas de no haver estat allegades com a requisit per a l'ingrs al cos, com s'indica a continuaci:

3.1.3.1 Titulacions universitries de primer cicle.

Per cada ttol de diplomat, enginyer tcnic, arquitecte tcnic, o altres ttols declarats equivalents, aix com pels estudis corresponents al primer cicle d'una llicenciatura, arquitectura o enginyeria, 0,4000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol allegat per a l'ingrs al cos i tamb de tots els que s'alleguin com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

3.1.3.2 Titulacions universitries de segon cicle.

Pels estudis corresponents al segon cicle d'una llicenciatura, arquitectura i enginyeria, o altres ttols declarats equivalents, 0,4000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol allegat per a l'ingrs al cos i de tots els que s'alleguin com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

3.1.4 Pel diploma de mestre de catal o pel certificat D de la Junta Permanent de Catal o pel certificat d'aptitud de la llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes o per d'altres certificats, diplomes, acreditacions o ttols declarats equivalents per la Direcci General de Poltica Lingstica, 0,3000 punts.

Documents justificatius: fotocpia compulsada del diploma, certificat o ttol corresponent.

3.1.5 Titulacions d'ensenyament de rgim especial.

Es valoraran les titulacions corresponents a ensenyaments de rgim especial atorgades per les escoles oficials d'idiomes i conservatoris professionals i superiors de msica, com s'indica a continuaci:

3.1.5.1 Titulacions de grau mitj de msica i dansa dels conservatoris professionals i superiors de msica, 0,2000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia compulsada del ttol allegat per a l'ingrs al cos i tamb de tots els que s'alleguin com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

3.1.5.2 Certificats d'aptitud d'escoles oficials d'idiomes: 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificaci acadmica o fotocpia dels ttols allegats com a mrits o, en tot cas, de la certificaci d'abonament dels drets d'expedici d'aquests, d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988.

3.2  Publicacions, participaci en projectes educatius i mrits artstics (mxim 1,5000 punts).

3.2.1 Per publicacions relacionades amb l'especialitat del cos a qu opta o amb la didctica general (mxim 0,7500 punts).

Documents justificatius: els exemplars corresponents.

3.2.2 Per participaci en projectes educatius (mxim 0,7500 punts).

Documents justificatius: certificaci emesa per l'rgan responsable.

3.2.3 Per premis en exposicions o concursos (mxim 0,7500 punts).

Documents justificatius: els programes, crtiques i, si escau, l'acreditaci d'haver obtingut premis.

Annex 3

Especificacions, pautes i criteris per a la prova prctica per a les especialitats del procediment d'ingrs lliure i reserva per aspirants amb disminucions

Cos de Mestres

Especialitat: audici i llenguatge.

La prova consistir en respondre dos de les quatre qestions plantejades, relatives als diferents tipus d'intervenci en els centres:

Suport als processos d'ensenyament-aprenentatge.

Concreci de les actuacions docents.

Intervenci especfica amb alumnes amb problemes de parla, llenguatge comunicaci.

Treball pluridisciplinar en el centre i l'entorn.

Durada: 3 hores.

Especialitat: educaci especial.

La prova consistir en respondre dos de les quatre qestions plantejades, relatives als diferents tipus d'intervenci en els centres:

Suport als processos d'ensenyament-aprenentatge.

Intervenci especfica amb alumnes amb necessitats educatives especfiques contemplant totes les possibilitats: atenci individual, tutorial, en petit grup, dintre i fora de l'aula.

Treball pluridisciplinar en el centre i l'entorn.

Durada: 3 hores.

Especialitat: educaci infantil.

La prova consistir en la resoluci d'un supsit contextualitzat, triat per l'aspirant entre tres que presentar el tribunal. La resoluci del supsit consistir en fer la justificaci terica i la formulaci d'una proposta prctica concreta.

Durada: 3 hores.

Especialitat: educaci primria, angls.

La prova consistir en:

Traducci a l'angls sense diccionari d'un text o textos amb un total de paraules entre 200 i 250 en catal o castell de nivell estndard.

Resposta en angls a quatre qestions gramaticals, lxiques o d'anlisi del discurs.

La resoluci d'un cas prctic en relaci amb la impartici del currculum assignat a l'especialitat en l'educaci primria.

Durada: 3 hores.

Especialitat: educaci primria, educaci fsica.

La prova consistir en:

Els opositors explicaran i resoldran un supsit prctic triat entre dos proposats pel tribunal. Aquests supsits es basaran en el temari de l'especialitat o en els continguts de l'Educaci Fsica de l'Educaci Primria.

Durada: el tribunal fixar el temps per al desenvolupament d'aquesta prova, que no ser superior a 3 hores.

Especialitat: educaci primria, msica.

La prova constar dels segents apartats:

Interpretaci, amb l'instrument aportat per l'aspirant, d'una obra musical elegida pel tribunal d'entre 2 proposades lliurement pel candidat. (Mxim dues pgines). En el cas dels opositors que trin cant interpretaran l'obra a capella o acompanyant-se a si mateix d'instrument.

Interpretaci vocal d'una can facilitada pel tribunal. L'aspirant tindr 20 minuts per preparar la pea que ser interpretada sense acompanyament d'instrument. Es podr disposar d'un diapas de forquilla aportat per l'aspirant.

Anlisi de la partitura d'una can (formal, estilstica, dinmica, textual, melodicotemtica i rtmica) i la seva aplicaci pedaggica: objectius didctics, continguts, activitats d'ensenyament-aprenentatge, activitats d'avaluaci, temporitzaci i recursos materials. La pea musical ser proposada pel tribunal.

Aquest exercici es realitzar en sessi nica, amb una durada mxima d'1 hora i 30 minuts.

Cos de Professors d'Ensenyament Secundari

Especialitat: angls.

La prova consistir en:

Traducci a l'angls sense diccionari d'un text o textos amb un total de paraules entre 250 i 300 en catal o castell de nivell estndard.

Resposta en angls a quatre qestions gramaticals, lxiques o d'anlisi del discurs.

La resoluci d'un cas prctic en relaci amb la impartici dels currculums de l'ESO i el batxillerat assignats a l'especialitat en l'educaci secundria.

Durada: 3 hores.

Especialitat: biologia i geologia.

La prova consistir en la resoluci de problemes o qestions de carcter prctic relacionades amb l'especialitat, que inclouran el disseny d'experincies o activitats realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent.

Aix mateix, es podr incloure la identificaci visual de mostres d'espcies animals i vegetals i/o de minerals, roques i fssils.

Durada: mxim 4 hores.

Especialitat: fsica i qumica.

La prova consistir en la resoluci de problemes o qestions de carcter prctic relacionades amb l'especialitat, que inclouran el disseny d'experincies o activitats realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent.

Durada: Mxim 4 hores

Especialitat: llat.

La prova estar constituda per tres exercicis:

1. Traducci amb diccionari d'un text en prosa. Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari sintctic i estilstic.

Comentari sobre aspectes socials, culturals o histrics.

Durada: 2 hores.

2. Traducci sense diccionari d'un text en prosa.

Durada: 1 hora.

3. Traducci amb diccionari d'un text en vers. Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari fontic i morfolgic.

Comentari mtric

Comentari literari.

Durada: 2 hores.

Especialitat: grec.

La prova estar constituda per tres exercicis:

1. Traducci amb diccionari d'un text en prosa (tic). Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari sintctic i estilstic.

Comentari sobre aspectes socials, culturals o histrics.

Identificaci d'elements culturals i socials que es corresponguin amb el text proposat.

Durada: 2 hores.

2. Traducci sense diccionari d'un text en prosa (tic).

Durada: 1 hora.

3. Traducci amb diccionari d'un text en vers (drama tic). Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari fontic i morfolgic.

Comentari mtric.

Comentari literari.

Durada: 2 hores.

Especialitat: dibuix.

La prova consistir en:

Realitzaci de dos exercicis graficoplstics bidimensionals a partir de referents observats del natural o en imatge que poden ser: la figura humana, el mn objectual i/o arquitectnic, i en general, ambients i paisatges.

Cada exercici pot implicar requisits de representaci, composici, estructura, i/o expressivitat diversos.

Disseny d'un element tridimensional amb funcionalitat prctica i/o esttica. La formalitzaci ser amb descripci tcnica a nivell grfic i de prototipus o maqueta.

El tribunal determinar per a cada exercici les tcniques a emprar: de dibuix, de pintura, de construcci tridimensional i/o les infogrfiques; i anunciar els materials i estris a aportar per l'aspirant en cada cas.

Durada: temps mxim 7 hores.

Especialitat: economia.

La prova consistir en:

La resposta a qestions que presenti el tribunal relatives a problemes o situacions rellevants i actuals d'economia general i de l'empresa que tinguin relaci amb el temari. Les esmentades qestions tractaran de l'aplicaci de conceptes i procediments que permetin analitzar, comentar, comprendre i explicar els problemes o les situacions formulats, aix com proposar les solucions raonades corresponents.

El tribunal podr demanar que l'aspirant senyali els objectius i continguts curriculars amb els quals tenen relaci els problemes o situacions plantejats i que formuli una proposta metodolgica que contingui els elements que consideri necessaris per a la seva presentaci en classe.

Durada: temps mxim de 5 hores.

Especialitat: educaci fsica.

La prova consistir en explicaci i resoluci d'un supsit prctic triat entre dos proposats pel tribunal. Aquests supsits es relacionaran amb el temari de l'especialitat o amb els continguts dels nivells i etapes educatives que sn competncia del cos de Professors d'Ensenyaments Secundaris d'Educaci Fsica.

Durada: per al desenvolupament d'aquesta prova els opositors disposaran d'un temps mxim de 4 hores.

Especialitat: filosofia.

L'exercici prctic constar de tots o d'alguns dels segents exercicis:

Anlisi historicosemntica d'un terme filosfic.

Comentari d'un text filosfic.

Resoluci d'un problema lgic des del plantejament de la lgica clssica i/o de la moderna.

Anlisi d'un problema tic tot explicitant els fonaments terics que fan al cas.

Durada: 4 hores.

Especialitat: francs.

La prova consistir en:

Traducci al francs sense diccionari d'un text o textos amb un total de paraules entre 250 i 300 en catal o castell de nivell estndard.

Resposta en francs a quatre qestions gramaticals, lxiques o d'anlisi del discurs.

La resoluci d'un cas prctic en relaci amb la impartici dels currculums de l'ESO i el batxillerat assignats a l'especialitat en l'educaci secundria.

Durada: 3 hores.

Especialitat: geografia i histria.

La prova consistir en:

A. Anlisi i comentari d'un document de tipus histric: Text, mapa, imatge, grfic, estadstica, etc. (1)

B. Anlisi i comentari d'un document de tipus geogrfic: Text, mapa, plnol, imatge, grfic, paisatge, etc. (1)

C. Anlisi i comentari d'obres d'art. Entre aquestes obres hi estaran presents cadascun dels mbits artstics referits a: escultura, pintura i arquitectura. (2)

(1) En els apartats A i B, i sempre que l'exercici ho permeti, el tribunal podr decidir que l'opositor confeccioni prviament, a partir de les dades que se li proporcionin, el document objecte d'anlisi i comentari.

(2) En l'apartat C, sempre que l'exercici ho requereixi, l'obra d'art es presentar en color.

Durada: 4 hores.

Especialitat: llengua castellana i literatura.

La prova consistir en:

1. Un comentari lingstic d'un text en qu s'hauran d'analitzar tant l'adequaci textual i discursiva (adequaci, coherncia i cohesi), com els elements ms rellevants de morfosintaxi i de lxic.

2. Un comentari literari d'un text, en qu s'hauran d'analitzar tant aspectes de contingut temtic i estilstic, com els elements contextuals discursius.

Durada: 2 hores cada comentari.

Especialitat: llengua catalana i literatura.

La prova consistir en:

1. Un comentari lingstic d'un text en qu s'hauran d'analitzar tant l'adequaci textual i discursiva (adequaci, coherncia i cohesi), com els elements ms rellevants de morfosintaxi i de lxic.

2. Un comentari literari d'un text, en qu s'hauran d'analitzar tant aspectes de contingut temtic i estilstic, com els elements contextuals discursius.

Durada: 2 hores cada comentari.

Especialitat: matemtiques.

La prova consistir en la realitzaci de problemes, exercicis i qestions corresponents als continguts del temari de l'especialitat. La resoluci d'aquests problemes, exercicis i qestions implica l'aplicaci i la utilitzaci dels conceptes, procediments i tcniques matemtics relacionats amb el temari de l'especialitat.

Durada: temps mxim 5 hores.

Especialitat: msica.

La prova constar dels segents apartats:

a) Exercici d'anlisi.

I. Audici i anlisi d'una pea musical (formal, estilstica, dinmica, textual, melodicotemtica, rtmica tmbrica, harmnica i contrapuntstica) i la seva aplicaci pedaggica: objectius didctics, continguts, activitats d'ensenyament aprenentatge, activitats d'avaluaci, temporitzaci, i recursos materials. La pea musical ser proposada pel tribunal.

II. Anlisi d'una partitura (formal, estilstica, dinmica, textual, melodicotemtica, rtmica tmbrica, harmnica i contrapuntstica). La partitura ser proposada pel tribunal.

Aquest exercici es realitzar en sessi nica de 2 hores com a mxim.

b) Exercici d'interpretaci.

III. Interpretaci vocal d'una can facilitada pel tribunal. L'aspirant tindr 20 minuts per preparar la pea que ser interpretada sense acompanyament d'instrument. Es podr disposar d'un diapas de forquilla aportat per l'aspirant.

IV. Interpretaci, amb l'instrument aportat per l'aspirant, d'una obra musical elegida pel tribunal d'entre 3 proposades lliurement pel candidat (mxim dues pgines). En el cas dels opositors que trin cant interpretaran l'obra a capella o acompanyant-se a si mateix d'instrument.

Especialitat: psicologia i pedagogia.

L'exercici consistir en respondre dos de les quatre qestions plantejades, relatives als diferents tipus d'intervenci que ha de realitzar el psicopedagog en un centre escolar o en un equip d'assessorament psicopedaggic (EAP), corresponent a algun dels segents mbits:

Suport als processos d'ensenyament-aprenentatge.

Orientaci acadmica i professional.

Suport al Pla d'acci tutorial.

Propostes raonades de modalitats d'escolaritzaci i dels recursos que comporten.

Treball pluridisciplinar en el centre i l'entorn.

Durada: l'aspirant disposar de 3 hores per realitzar els exercicis.

Especialitat: tecnologia.

La prova consistir en la resoluci de problemes i exercicis d'aplicaci relacionats amb el temari que regeix el procediment d'ingrs, amb especial atenci a les noves tecnologies de la informaci i comunicaci. El tribunal decidir sobre l'execuci d'exercicis a l'aula de tecnologia o, si correspon, a l'aula d'informtica.

Durada: temps mxim 7 hores.

Annex 4

Especificacions, pautes i criteris per a la prova prctica per a les especialitats del procediment d'accs a un cos de grup superior

Accs al cos de professors d'Ensenyament Secundari

Especialitat: angls.

La prova consistir en:

Traducci a l'angls sense diccionari d'un text o textos amb un total de paraules entre 200 i 250 en catal o castell de nivell estndard.

Resposta en angls a quatre qestions gramaticals, lxiques o d'anlisi del discurs.

La resoluci d'un cas prctic en relaci amb la impartici dels currculums de l'ESO i el batxillerat assignats a l'especialitat en l'educaci secundria.

Durada: 3 hores.

Especialitat: biologia i geologia.

La prova consistir en la resoluci de problemes o qestions de carcter prctic relacionades amb l'especialitat, que inclouran el disseny d'experincies o activitats realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent.

Durada: mxim 3 hores.

Especialitat: fsica i qumica.

La prova consistir en la resoluci de problemes o qestions de carcter prctic relacionades amb l'especialitat, que inclouran el disseny d'experincies o activitats realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent.

Durada: mxim 3 hores.

Especialitat: llat.

La prova estar constituda per dos exercicis:

1. Traducci amb diccionari d'un text en prosa. Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari sintctic i estilstic.

Comentari sobre aspectes socials, culturals o histrics.

Durada: 2 hores.

2. Traducci amb diccionari d'un text en vers. Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari fontic i morfolgic.

Comentari mtric

Comentari literari.

Durada: 2 hores.

Especialitat: grec.

La prova estar constituda per dos exercicis:

1. Traducci amb diccionari d'un text en prosa (tic). Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari sintctic i estilstic.

Comentari sobre aspectes socials, culturals o histrics.

Durada: 2 hores.

2. Traducci amb diccionari d'un text en vers (drama tic). Sobre aquest text caldr fer tamb:

Comentari fontic i morfolgic.

Comentari mtric.

Comentari literari.

Durada: 2 hores.

Especialitat: dibuix.

Realitzaci de dos exercicis graficoplstics bidimensionals a partir de referents observats del natural o en imatge que poden ser: la figura humana, el mn objectual i/o arquitectnic, i en general, ambients i paisatges.

Cada exercici pot implicar requisits de representaci, composici, estructura, i/o expressivitat diversos.

Disseny d'un element tridimensional amb funcionalitat prctica i/o esttica. La formalitzaci ser amb descripci tcnica a nivell grfic i de prototipus o maqueta.

El tribunal determinar les tcniques a emprar: de dibuix, de pintura, de construcci tridimensional i/o les infogrfiques; i anunciar els materials i estris que ha d'aportar l'aspirant en cada cas.

Durada: temps mxim 7 hores.

Especialitat: economia.

La prova consistir en:

La resposta a qestions que presenti el tribunal relatives a problemes o situacions rellevants i actuals d'economia general i de l'empresa que tinguin relaci amb el temari. Les esmentades qestions tractaran de l'aplicaci de conceptes i procediments que permetin analitzar, comentar, comprendre i explicar els problemes o les situacions formulats, aix com proposar les solucions raonades corresponents.

El tribunal podr demanar que l'aspirant senyali els objectius i continguts curriculars amb els quals tenen relaci els problemes o situacions plantejats i que formuli una proposta metodolgica que contingui els elements que consideri necessaris per a la seva presentaci en classe.

Durada: temps mxim de 4 hores.

Especialitat: educaci fsica.

La prova consistir en explicaci i resoluci d'un supsit prctic triat entre tres proposats pel tribunal. Aquests supsits es relacionaran amb el temari de l'especialitat o amb els continguts dels nivells i etapes educatives que sn competncia del cos de professors d'ensenyament secundari de l'especialitat d'educaci fsica.

Durada: per al desenvolupament d'aquesta prova els opositors disposaran d'un temps mxim de 3 hores.

Especialitat: filosofia.

L'exercici prctic constar d'alguns dels segents exercicis:

Anlisi historicosemntica d'un terme filosfic.

Comentari d'un text filosfic.

Resoluci d'un problema lgic des del plantejament de la lgica clssica i/o de la moderna.

Anlisi d'un problema tic tot explicitant els fonaments terics que fan al cas.

Durada: 4 hores.

Especialitat: francs.

La prova consistir en:

Traducci al francs sense diccionari d'un text o textos amb un total de paraules entre 200 i 250 en catal o castell de nivell estndard.

Resposta en francs a quatre qestions gramaticals, lxiques o d'anlisi del discurs.

La resoluci d'un cas prctic en relaci amb la impartici dels currculums de l'ESO i el batxillerat assignats a l'especialitat en l'educaci secundria.

Durada: 3 hores.

Especialitat: geografia i histria.

La prova consistir en:

A. Anlisi i comentari d'un document de tipus histric: text, mapa, imatge, grfic, estadstica, etc. (1)

B. Anlisi i comentari d'un document de tipus geogrfic: text, mapa, plnol, imatge, grfic, paisatge, etc. (1)

C. Anlisi i comentari d'obres d'art. Entre aquestes obres hi estaran presents cadascun dels mbits artstics referits a: escultura, pintura i arquitectura. (2)

(1) En els apartats A i B, i sempre que l'exercici ho permeti, el tribunal podr decidir que l'opositor confeccioni prviament, a partir de les dades que se li proporcionin, el document objecte d'anlisi i comentari.

(2) En l'apartat C, sempre que l'exercici ho requereixi, l'obra d'art es presentar en color.

Durada: 4 hores.

Especialitat: llengua castellana i literatura.

La prova consistir en:

1. Un comentari lingstic d'un text en qu s'hauran d'analitzar tant l'adequaci textual i discursiva (adequaci, coherncia i cohesi), com els elements ms rellevants de morfosintaxi i de lxic.

2. Un comentari literari d'un text, en qu s'hauran d'analitzar tant aspectes de contingut temtic i estilstic, com els elements contextuals discursius.

Durada: 2 hores cada comentari.

Especialitat: llengua catalana i literatura.

La prova consistir en:

1. Un comentari lingstic d'un text en qu s'hauran d'analitzar tant l'adequaci textual i discursiva (adequaci, coherncia i cohesi), com els elements ms rellevants de morfosintaxi i de lxic.

2. Un comentari literari d'un text, en qu s'hauran d'analitzar tant aspectes de contingut temtic i estilstic, com els elements contextuals discursius.

Durada: 2 hores cada comentari.

Especialitat: matemtiques.

La prova consistir en la realitzaci de problemes, exercicis i qestions corresponents als continguts del temari de l'especialitat. La resoluci d'aquests problemes, exercicis i qestions implica l'aplicaci i la utilitzaci dels conceptes, procediments i tcniques matemtics relacionats amb el temari de l'especialitat.

Durada: temps mxim 4 hores.

Especialitat: msica.

La prova constar dels segents apartats:

a) Exercici d'anlisi

I. Audici i anlisi d'una pea musical (formal, estilstica, dinmica, textual, melodicotemtica, rtmica tmbrica, harmnica i contrapuntstica) i la seva aplicaci pedaggica: objectius didctics, continguts, activitats d'ensenyament aprenentatge, activitats d'avaluaci, temporitzaci, i recursos materials. La pea musical ser proposada pel tribunal.

II. Anlisi d'una partitura (formal, estilstica, dinmica, textual, melodicotemtica, rtmica tmbrica, harmnica i contrapuntstica). La partitura ser proposada pel tribunal.

Aquest exercici es realitzar en sessi nica de 2 hores com a mxim.

b) Exercici d'interpretaci

III. Interpretaci vocal d'una can facilitada pel tribunal. L'aspirant tindr 20 minuts per preparar la pea que ser interpretada sense acompanyament d'instrument. Es podr disposar d'un diapas de forquilla aportat per l'aspirant.

IV. Interpretaci, amb l'instrument aportat per l'aspirant, d'una obra musical elegida pel tribunal d'entre 3 proposades lliurement pel candidat (Mxim dues pgines). En el cas dels opositors que trin cant interpretaran l'obra a capella o acompanyant-se a si mateix d'instrument.

Especialitat: psicologia i pedagogia.

L'exercici consistir en respondre dos de les sis qestions plantejades, relatives als diferents tipus d'intervenci que ha de realitzar el psicopedagog en un centre escolar o en un equip d'assessorament psicopedaggic (EAP), corresponent a algun dels segents mbits:

Suport als processos d'ensenyament- aprenentatge.

Orientaci acadmica i professional.

Suport al Pla d'Acci Tutorial.

Propostes raonades de modalitats d'escolaritzaci i dels recursos que comporten.

Treball pluridisciplinar en el centre i l'entorn.

Durada: l'aspirant disposar de 3 hores per realitzar els exercicis.

Especialitat: tecnologia.

La prova consistir en la resoluci de problemes i exercicis d'aplicaci relacionats amb el temari que regeix el procediment d'ingrs, amb especial atenci a les noves tecnologies de la informaci i comunicaci. El tribunal decidir sobre l'execuci d'exercicis a l'aula de tecnologia o, si correspon, a l'aula d'informtica.

Durada: temps mxim de 7 hores.

Annex 5

Criteri per a l'elaboraci i exposici oral de la programaci

La programaci didctica haur de fer referncia al currculum vigent a Catalunya d'una rea, matria o mdul relacionats amb l'especialitat per la qual es participa, i haur de contenir, al menys, els objectius, els continguts, la metodologia, els criteris d'avaluaci i les possibles aportacions a l'assoliment de les competncies bsiques, aix com l'atenci a l'alumnat amb necessitats educatives especfiques.

La programaci es referir a una etapa educativa, o a un dels seus cicles, en qu tingui atribuci docent el professorat de l'especialitat a qu s'opta. Aquesta programaci podr ser referida, per als aspirants del cos de professors d'ensenyament secundari, a l'educaci secundria obligatria o la seva adaptaci al currculum del cicle de formaci secundria corresponent a la formaci bsica de persones adultes, al batxillerat o als cicles formatius de formaci professional. Pel que fa als aspirants d'educaci infantil podr ser referida a l'etapa o a dos cursos consecutius d'aquesta.

El contingut de la programaci haur d'organitzar-se en unitats didctiques, de manera que cadascuna es pugui desenvolupar en el temps assignat per a la seva exposici davant del tribunal, i incloure la seqncia de les assignades a cada curs. El nombre d'unitats no ser inferior a 15 i cadascuna ha de fixar els seus objectius i continguts, relacionar la seqncia d'activitats que es portarien a terme, la metodologia i el procediment d'avaluaci.

En les especialitats d'educaci especial i d'audici i llenguatge la programaci consistir en un pla d'actuaci propi de l'especialitat, prenent com a referncia les funcions atribudes als mestres d'aquesta i haur de contenir, al menys, els objectius, els continguts, la metodologia i orientacions, els criteris i els procediments de seguiment i d'avaluaci i els recursos materials. Aquesta programaci haur d'estar organitzada en unitats d'intervenci, amb un nombre d'aquestes no inferior a 15.

Per a l'especialitat de psicologia i pedagogia la programaci consistir en un pla d'actuaci propi de l'especialitat, prenent com a referncia les funcions atribudes al professorat d'aquesta en un institut d'educaci secundria o les establertes per a aquest en un equip d'assessorament psicopedaggic i haur de contenir, al menys, els objectius, els continguts, la metodologia i orientacions, els criteris i procediments per al seguiment i avaluaci i els recursos materials. Aquesta programaci haur d'estar organitzada en unitats d'intervenci, amb un nombre d'aquestes no inferior a 15.

La programaci didctica que tindr carcter personal ser elaborada de forma individual per l'aspirant i tindr una extensi mxima de 60 folis, sense incloure annexos, en format DIN-A4, escrits per una sola cara, a doble espai i amb un tipus de lletra de 12 punts, sense comprimir. N'haur de tenir una portada amb les dades d'identificaci de l'aspirant i el cos i l'especialitat pels quals es presenta i incloure un ndex en qu es relacioni la seqncia numerada de les unitats didctiques de qu consta.

Annex 6

Decrets d'ordenaci curricular

Decret 94/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular de l'educaci infantil (DOGC nm. 1593, de 13.5.1992).

Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular de l'educaci primria (DOGC nm. 1593, de 13.5.1992), modificat pel Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificaci dels Decrets 95/1992 i 96/ 1992, de 28 d'abril, pels quals s'estableix l'ordenaci curricular de l'educaci primria i l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 1662, de 28.10.1992).

Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments d'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 1593, de 13.5.1992), modificat per:

Decret 223/1992, de 25 de setembre, modificaci dels decrets 95/1992 i 96/ 1992, de 28 d'abril, pels quals s'estableix l'ordenaci de l'educaci primria i l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 1662, 28.10.1992).

Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l'ordenaci curricular de l'educaci secundria obligatria, del batxillerat i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 3398, de 29.05.2001).

Decret 179/2002, de 25 de juny, pel qual modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels ensenyaments de l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria a Catalunya, el Decret 96/1992, 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments d'educaci secundria obligatria i el Decret 75/1996, de 5 de mar, qual s'estableix l'ordenaci dels crdits variables de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 3670, de 4.7.2002).

Decret 213/2002, d'1 d'agost, d'ordenaci curricular de la formaci bsica de les persones adultes (DOGC nm. 3694 de 7.8.2002).

Decret 82/1996, de 5 de mar de 1996, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 2181, de 13.3.1996), modificat per:

Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l'ordenaci curricular de l'educaci secundria obligatria, del batxillerat i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 3398, de 29.05.2001).

Decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de mar, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organitzaci dels ensenyaments de batxillerat al rgim nocturn (DOGC nm. 3674, de 10.7.2002).

Annex 7

Model de declaraci jurada o promesa, apartat e) de la base 8.1, per a aspirants que posseeixen la nacionalitat espanyola:

"El senyor/La senyora (nom i cognoms), amb domicili a (poblaci, carrer, nmero) i document nacional d'identitat (nmero), declara sota jurament o promet, a efectes de ser nomenat/ada funcionari/ria del cos (cos corresponent), que no ha estat separat/ada del servei de cap de les administracions pbliques i que no es troba inhabilitat/ada per a l'exercici de les funcions pbliques".

(Localitat i data).

(Signatura).

Model de declaraci jurada o promesa, apartat e) de la base 8.1, per a aspirants que no posseeixen la nacionalitat espanyola:

"El senyor/La senyora (nom i cognoms), amb domicili a (poblaci, carrer, nmero) i passaport nm. (nmero), declara sota jurament o promet, a efectes de ser nomenat/ada funcionari/ria del cos (cos corresponent), que no ha estat sotms/esa a sanci disciplinria o condemna penal que li impossibiliti a (estat d'origen) l'accs a la funci pblica".

(Localitat i data).

(Signatura).

Annex 8

Centres d'atenci a disminuts (CAD) dependents de l'ICASS. Municipis, comarques i/o mbits territorials

Comarques de Barcelona, excepte el Valls Occidental, el Bages i el Bergued.

(EVO) av. Parallel, 145, 08004 Barcelona, tel. 93.425.22.44.

Barcelona ciutat. Municipis de l'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat i comarques de l'Alt Peneds, l'Anoia, el Garraf, Osona, el Valls Oriental i el Baix Llobregat.

CAD (Badal), carrer de Badal, nm. 102, 08014 Barcelona, tel. 93.331.21.62.

Comarques del Valls Occidental, el Bages i el Bergued.

CAD (Terrassa), c. Prat de la Riba, nm. 30-32, 08222 Terrassa, tel. 93.785.83.00.

Municipis de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri de Bess i Badalona, i comarca del Maresme.

CAD (Badalona), av. del Marqus de Mont-roig, nm. 64, baixos, 08912 Badalona, tel. 93.387.41.08.

Girona ciutat i Comarques.

CAD (Girona), carrer Emili Grahit, nm. 2, 17001 Girona, tel. 972.48.60.60.

Lleida ciutat i Comarques.

CAD (Lleida), av. del Segre, nm. 5, 25007 Lleida, tel. 973.70.36.00.

Tarragona ciutat i comarques, excepte el Baix Ebre, el Montsi, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

CAD (Tarragona), av. d'Andorra, nm. 9, baixos, 43002 Tarragona, tel. 977.21.34.71.

Comarques del Baix Ebre, el Montsi, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

CAD (Terres d'Ebre), carrer Ruiz de Alda, 33, 43870 Amposta, tel. 977.70.67.51.

Annex 9

Centres de reconeixement mdic

Lleida

Hospital Arnau de Vilanova, Unitat de Medicina Preventiva, c. Alcalde Rovira Roure, 80. Telfon 973.24.81.00.

Barcelona

Consulta de Tuberculosi del CAP Drassanes, av. de les Drassanes, 17-21, 3a planta (metro Drassanes). Telfon: 93.301.24.24.

Tarragona

CAP Tarragons, c. del Doctor Mallafr i Guasch, 4. Telfon: 977.29.58.66.

Terrassa

CAP Rambla, rambla Egara, 386.

Telfon: 93.733.21.57.

Vielha

Espitau Val d'Aran, c. Hospital, 5. Telfon: 973.64.00.04.

Annex 10

Serveis Territorials

Barcelona I (ciutat).

Av. Parallel, 71-73, 08004 de Barcelona, tel. 93.443.95.00.

Barcelona II (comarques).

C. Casp, 15, 08010 de Barcelona, tel. 93.481.60.00.

Baix Llobregat.

C. Laure Mir, 328-330, 08980 de Sant Feliu de Llobregat, tel. 93.685.94.50.

Valls Occidental.

Av. Marqus de Comillas, 67-69, 08202 de Sabadell, tel. 93.748.44.53.

Tarragona.

C. Sant Francesc, 7, 43003 de Tarragona, tel. 977.25.14.40.

Lleida.

C. Pica d'Estats, 2, 25006 de Lleida, tel. 973.27.99.99.

Girona.

C. Ultnia, 13, 17002 de Girona, tel. 972.48.30.00.

Terres de l'Ebre.

C. Providncia, 5-9, 43500 de Tortosa, tel. 977.44.87.11.

(04.363.083)

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube

Canals RSS

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal