Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya


DOGC nm. 4345 - 17/03/2005


DEPARTAMENT D'EDUCACI

  • RESOLUCI EDC/712/2005, d'11 de mar, per la qual s'aproven les normes de preinscripci i matrcula de l'alumnat als centres, per al curs 2005-2006, en els ensenyaments sufragats amb fons pblics de les llars d'infants i de rgim general, i en els d'arts plstiques i disseny, de grau mitj de msica i de dansa, d'idiomes en escoles oficials, ensenyaments superiors de disseny i ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals. (Pg. 6688)


RESOLUCI

EDC/712/2005, d'11 de mar, per la qual s'aproven les normes de preinscripci i matrcula de l'alumnat als centres, per al curs 2005-2006, en els ensenyaments sufragats amb fons pblics de les llars d'infants i de rgim general, i en els d'arts plstiques i disseny, de grau mitj de msica i de dansa, d'idiomes en escoles oficials, ensenyaments superiors de disseny i ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals.

El Decret 252/2004, d'1 d'abril, publicat al DOGC nm. 4105, de 2.4.2004, estableix el procediment d'admissi de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons pblics.

De conformitat amb el que disposa aquest Decret i per tal de regular els processos d'admissi de l'alumnat als centres, per al curs 2005-2006,

Resolc:

Article 1

mbit d'aplicaci

Aquesta Resoluci s d'aplicaci a l'admissi de l'alumnat a les llars d'infants, als centres que imparteixen els ensenyaments de rgim general i als centres que imparteixen ensenyaments d'arts plstiques i disseny, de grau mitj de msica i de dansa, d'idiomes en escoles oficials, ensenyaments superiors de disseny i ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals, sufragats amb fons pblics.

Article 2

Oferta de places escolars

2.1  D'acord amb l'article 5 del Decret 252/2004, d'1 d'abril, els corresponents serveis territorials del Departament d'Educaci comuniquen als centres sufragats amb fons pblics, abans de l'inici del perode de preinscripci, la composici inicial de grups per a cada tipus d'ensenyament, en l'mbit d'aplicaci d'aquesta Resoluci, llevat de les llars d'infants de titularitat municipal. En el cas del municipi de Barcelona, l'oferta de places escolars ser comunicada pel Consorci d'Educaci de Barcelona.

2.2  El nombre de places escolars per a cada curs s el que es deriva dels grups assignats, aplicant la relaci d'alumnat per grup establerta amb carcter general, llevat dels centres i zones en els quals el Departament d'Educaci, per resoluci del director o la directora dels serveis territorials, hagi establerta, en aplicaci de la disposici addicional primera de l'esmentat Decret, una rtio diferent.

El nombre de vacants per a cada curs s el que resulta de deduir del nombre de places escolars dels grups assignats la reserva corresponent a la previsi d'alumnat procedent del curs anterior que s'espera que progressin de curs i la reserva corresponent a la previsi d'alumnat del mateix centre que haur de repetir curs, s a dir, romandre un any ms en el mateix curs, els quals no han de formalitzar sollicitud de preinscripci. A aquest efecte, es considera repetidor qui ha de cursar de nou la totalitat del currculum corresponent a un curs determinat d'un pla d'estudis.

Al primer curs d'educaci infantil, dels cicles formatius de la formaci professional especfica, dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny, de la modalitat d'arts del batxillerat, del grau mitj de msica i de dansa, dels ensenyaments superiors de disseny i dels ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals, no es fa cap reserva per a l'alumnat que progressa del curs anterior.

2.3  L'alumnat que hagi de romandre un any ms en un curs determinat s'escolaritza al mateix centre, si aquest continua oferint els ensenyaments corresponents, llevat que manifesti la seva voluntat en sentit contrari.

2.4  A l'educaci infantil, a l'educaci primria i a l'educaci secundria obligatria, el centre ha de reservar dues places de cada grup per a l'alumnat amb necessitats educatives especfiques de les que preveu l'article 16 del Decret 252/2004, d'1 d'abril, nombre que es pot incrementar per resoluci del director o la directora dels serveis territorials, d'acord amb les previsions de l'article 17 del Decret esmentat. A les llars d'infants aquesta reserva s d'un lloc escolar per a cada grup. Al batxillerat i als cicles de formaci professional de grau mitj i grau superior no es far cap reserva amb carcter general, per per resoluci del director o la directora dels serveis territorials es podr establir una reserva en els centres on sigui convenient, per atendre millor l'alumnat amb necessitats educatives especfiques.

2.5  Les reserves sn nicament efectives mentre duri el procs de preinscripci, que es considera acabat en el moment en qu es procedeix a l'assignaci de places amb carcter definitiu.

2.6  Amb anterioritat a l'inici del procs de preinscripci, el Departament d'Educaci ha d'informar de l'oferta d'ensenyaments sufragats amb fons pblics a Catalunya objecte d'aquesta Resoluci. Aquesta informaci es fa pblica i es pot consultar als centres docents, als ajuntaments -en el seu cas a les oficines d'informaci escolar i a les oficines municipals d'escolaritzaci-, als serveis territorials, a les oficines gestores i a les pgines web del Departament d'Educaci (http://www.gencat.net/educacio), al portal de l'Administraci Oberta de Catalunya (http://www.cat365.net), i altres mitjans de difusi que el Departament d'Educaci determini.

Article 3

Modificaci de l'oferta de places escolars

El nombre de grups es pot modificar per la Direcci General de Centres Docents a la vista de les dades de preinscripci i de les necessitats d'escolaritzaci. La relaci d'alumnat adms es fa d'acord amb l'oferta i els grups definitivament assignats. Les modificacions, si s'escau, es comuniquen i es fan pbliques pels mateixos mitjans que l'oferta inicial.

Article 4

Informaci

4.1  Els centres han d'informar sobre els aspectes relacionats a l'article 4 del Decret 252/2004, d'1 d'abril, que sn:

a) L'oferta d'ensenyaments sufragats amb fons pblics del centre i l'oferta de llocs escolars vacants en cadascun d'aquests.

b) L'rea territorial de proximitat del centre per a cada ensenyament i, si escau, l'adscripci del centre a altres centres docents per a la continutat dels estudis.

c) El projecte educatiu, els criteris generals de prioritat en l'admissi de l'alumnat i, si s'escau, els criteris especfics d'admissi establerts normativament per a determinats ensenyaments que ofereixi el centre.

d) Les activitats escolars complementries que ofereix el centre i les quotes corresponents, aix com el carcter voluntari i no lucratiu d'aquestes activitats.

e) Les activitats extraescolars i els serveis escolars que ofereix el centre, i les quotes corresponents, aix com el carcter voluntari i no lucratiu d'aquestes activitats i serveis.

f) El rgim de finanament amb fons pblics dels ensenyaments concertats i, si s'escau, el carcter propi del centre, en el cas dels centres privats amb ensenyaments concertats.

g) Els ajuts que el centre rep de les administracions pbliques per sufragar altres ensenyaments que tamb imparteixi.

Aquesta informaci es far pblica en el tauler d'anuncis del centre i mitjanant tots els sistemes d'informaci pblica de qu aquest disposi.

4.2  Les oficines d'informaci escolar i les oficines municipals d'escolaritzaci informen les famlies i l'alumnat de tota l'oferta educativa dels centres del seu mbit municipal, amb especificaci dels nivells educatius impartits i del corresponent nombre de places totals i vacants; de les activitats complementries i extraescolars i dels serveis escolars que els centres ofereixen i de les quotes autoritzades o aprovades, segons correspongui, per aquestes activitats i serveis, aix com del seu carcter voluntari. Informaran tamb sobre la titularitat dels centres i, si s'escau, i d'acord amb la informaci facilitada per aquests, sobre el seu carcter propi.

4.3  Els centres han de proporcionar a les oficines d'informaci escolar i a les oficines municipals d'escolaritzaci del seu municipi, abans de l'inici del periode de preinscripci, la informaci assenyalada en l'apartat anterior. Els serveis territorials facilitaran a aquestes oficines les dades relatives als nivells educatius a impartir pels centres i a les places totals i vacants.

Article 5

Calendari i procs de preinscripci

5.1  El procs de preinscripci s'inicia amb la presentaci de sollicituds i finalitza amb la publicaci de les relacions d'alumnat adms. En l'mbit d'aplicaci d'aquesta Resoluci, els perodes de preinscripci per a l'admissi de l'alumnat en els diferents ensenyaments sn els que figuren a l'annex 1. Qualsevol sollicitud d'admissi per al curs 2005-2006 presentada abans de l'inici d'aquests perodes t la consideraci de nulla.

5.2  La sollicitud d'admissi es formalitza, dins els perodes indicats, en l'imprs que es troba a disposici dels sollicitants als centres docents, als ajuntaments, a les oficines municipals d'escolaritzaci, als serveis territorials del Departament d'Educaci i en el catleg de models de documents del sistema d'atenci al ciutad (SAC) a l'adrea http://www.gencat.net/educacio.

5.3  Per poder ser adms o admesa per primera vegada en un centre per cursar ensenyaments sufragats amb fons pblics, cal presentar un imprs de sollicitud d'admissi. Tamb cal presentar sollicitud d'admissi per poder accedir a l'educaci infantil, al batxillerat de la modalitat d'arts, a qualsevol modalitat de batxillerat si s'est cursant o s'ha cursat un cicle formatiu, a la formaci professional especfica i als diferents ensenyaments de rgim especial, encara que s'imparteixin al mateix centre on s'est matriculat.

La presentaci de ms d'una sollicitud per accedir al mateix tipus d'ensenyaments, comporta la invalidaci dels drets de prioritat que puguin correspondre.

En el cas de l'alumnat que vulgui accedir a centres integrats, s a dir, a centres que imparteixen ensenyaments d'educaci primria, d'educaci secundria obligatria o de batxillerat i, tamb, ensenyaments de msica o de dansa, cal presentar dues sollicituds de preinscripci: una al centre integrat i una altra, en la qual es faran constar les peticions de centres .excls el centre integrat. per cursar els ensenyaments de rgim general, que es presentar al centre que es faci constar en primer lloc en aquesta segona sollicitud. En aquest cas no es considera que hi ha duplicitat de sollicituds.

5.4  A la sollicitud s'hi poden indicar peticions d'admissi en diversos centres i en diversos ensenyaments .en el mateix o en diferent centre., relacionats sempre per ordre de preferncia.

La sollicitud es pot presentar al centre demanat en primer lloc, a l'oficina municipal d'escolaritzaci del municipi on estigui ubicat el centre demanat en primer lloc o, si no est creada, a l'ajuntament corresponent, als serveis territorials o a les oficines territorials del Departament d'Educaci. Quan l'rgan receptor de la sollicitud no sigui el centre demanat en primer lloc, cal trametre-la immediatament a aquest centre.

En tots els casos l'entitat receptora ha de lliurar al sollicitant una cpia datada i segellada, acreditativa de la presentaci.

5.5  Els centres docents sufragats amb fons pblics han d'aportar les dades relatives a la preinscripci d'acord amb el procediment que el Departament d'Educaci estableix.

5.6  La documentaci acreditativa de les circumstncies que es puguin allegar a la sollicitud d'admissi a efectes d'aplicaci del barem, la relaci de la qual es recull a l'annex 2, s'ha d'aportar dins el perode de presentaci de sollicituds de preinscripci.

Per als ensenyaments postobligatoris que, per la manera d'accs, facin necessari aportar les qualificacions del batxillerat o de la prova d'accs, el termini de presentaci de la corresponent acreditaci s fins al 15 de juny. Si no es presenta la qualificaci dintre d'aquest termini, la sollicitud no s'assignar.

La no-acreditaci documental de les circumstncies allegades a la sollicitud d'admissi, dins el termini establert, implica que el criteri afectat no es consideri a efectes de baremaci. La falsedat o el frau en les dades aportades comporta la invalidaci dels drets de prioritat que puguin correspondre.

L'admissi als ensenyaments obligatoris i al batxillerat, llevat de la modalitat d'arts, s fa a un centre. Un cop l'alumne ha estat adms en el centre, s'adscriu a l'idioma modern triat o a la modalitat de batxillerat elegida, segons les preferncies manifestades a la sollicitud i del barem.

5.7  Les sollicituds presentades desprs de finalitzar el perode de presentaci de sollicituds per abans de la publicaci de la relaci baremada definitiva s'admeten si per accedir als estudis sollicitats no cal prova d'accs. Les sollicituds presentades durant el perode de presentaci de sollicituds tenen prioritat respecte a les presentades fora de termini. El centre que rep una sollicitud fora de termini li aplica el barem i la introdueix en el procs de preinscripci, tot indicant que s'ha presentat fora de termini.

Quan la sollicitud es presenta desprs de la publicaci de la relaci baremada definitiva, si correspon a educaci infantil, educaci primria o educaci secundria obligatria es tracta d'acord amb les previsions de l'article 16.10 d'aquesta resoluci i, en els altres casos, un cop publicades de llistes d'admesos, s'informa a l'interessat dels centres que encara tenen places vacants per tal que, si vol, s'hi matriculi.

Article 6

Procediment general d'admissi

6.1  Per ordenar les sollicituds d'admissi s'apliquen en primer lloc els criteris especfics de prioritat en aquells ensenyaments en els quals correspongui fer-ho segons el Decret 252/2004, d'1 d'abril. Seguidament, o inicialment quan no es dna aquesta circumstncia, s'ordenen pels criteris generals de prioritat, d'acord amb el barem que es detalla a l'annex 3. El barem s'aplica en relaci amb el centre i l'ensenyament demanat en primer lloc i es mant per a la resta de peticions. Per desfer les situacions d'empat, s'aplica el resultat del sorteig previst a l'article 7.

Als efectes d'admissi en els ensenyaments en rgim nocturn, noms es tenen en compte les sollicituds de curs sencer.

6.2  Per donar prioritat a l'alumnat procedent de centres adscrits, el procediment d'admissi s el segent:

El centre on es cursa el darrer curs de l'ensenyament actual lliura un imprs de sollicitud al seu alumnat i informa els pares, tutors o guardadors, del centre o centres als quals est adscrit per als ensenyaments immediatament posteriors.

Les peticions contingudes en els impresos de sollicitud d'admissi al primer curs de cada ensenyament es classifiquen en preferents i no preferents.

Sn peticions preferents les referides a centres als quals s adscrit el centre on el sollicitant cursa el darrer curs de l'ensenyament actual. Quan a la sollicitud es faci constar una petici a un centre al qual no s adscrit, aquesta petici i totes les que la segueixin en l'ordre de preferncia, tenen la consideraci de no preferents, amb independncia del centre que se solliciti.

6.3  Als efectes d'aplicaci del criteri de proximitat del domicili al centre, es t en compte l'rea territorial de proximitat del centre per a l'ensenyament corresponent, determinada pels serveis territorials del Departament d'Educaci o per la Direcci General de Centres Docents quan afecta l'mbit de dos o ms serveis territorials.

6.4  El director del centre pblic i el titular del centre concertat, i l'oficina municipal d'escolaritzaci en els municipis en qu hagi estat creada, han de fer pblica al tauler d'anuncis la relaci baremada de totes les sollicituds, en les dates que s'estableixen en l'annex 1.

La publicaci de la relaci baremada de sollicituds obre un termini, que s'estableix en l'annex 1, per presentar reclamacions davant el mateix centre. L'endem de finalitzar aquest termini el director o directora del centre, en el cas dels centres pblics, o el titular, en el cas dels centres concertats, resolen les reclamacions presentades, i el dia segent es fa pblica al tauler d'anuncis del centre, i al de l'oficina municipal d'escolaritzaci si n'hi ha al municipi, la nova relaci de sollicituds, baremada i ordenada.

6.5  Les sollicituds d'admissi s'atendran pel tipus i ordre de les peticions, en primer lloc totes les peticions preferents i desprs les no preferents. Per cada centre, sempre que hi hagi places vacants per a l'ensenyament demanat s'atendran en primer lloc les primeres peticions preferents i successivament, les segones, les terceres, les quartes... fins que no hi hagi ms peticions preferents o s'esgotin les places vacants del centre. A continuaci s'atendran amb el mateix criteri les peticions no preferents.

6.6  En el primer curs de l'educaci infantil, de l'educaci primria i de l'educaci secundria obligatria, si no pot ser atesa cap de les peticions del sollicitant, la comissi d'escolaritzaci li ofereix una plaa escolar en un altre centre. En el cas que el sollicitant, un cop informat, no estigui d'acord amb la plaa oferta, pot demanar al president de la comissi d'escolaritzaci una altra plaa d'entre les vacants existents.

Per a la resta de cursos de l'educaci infantil i dels ensenyaments obligatoris, noms es far oferta de plaa quan el sollicitant no pugui o no vulgui continuar en el centre on est escolaritzat i aix ho manifesti a la comissi.

Article 7

Sorteig pblic

Per tal de resoldre les situacions d'empat que es produeixin en aplicar els criteris de prioritat, s'assignar aleatriament un nmero a cada sollicitud presentada i es far pblic en la relaci baremada de sollicituds. Seguint el procediment i en els dies, els llocs i les hores que es detallen a l'annex 5, s'efectuaran els sorteigs pblics per tal de determinar, per a cada un dels ensenyaments, el nmero a partir del qual es far l'ordenaci de les corresponents sollicituds en cas d'empat.

En el cas dels ensenyaments d'idiomes en les escoles oficials, el procediment d'ordenaci i el dia, el lloc i l'hora on s'efectuar el sorteig, es faran pblics al tauler d'anuncis de cada escola.

Article 8

Simultanetat d'ensenyaments artstics de msica o dansa i l'educaci secundria obligatria

L'alumnat que cursi o opti per cursar els ensenyaments de grau mitj de msica o de dansa en conservatoris, ho pot fer constar a la sollicitud de preinscripci i, en aquest cas, i d'acord amb el que estableix l'article 8 del Decret 252/2004, d'1 d'abril, tindr prioritat, entre les peticions preferents o entre les no preferents, per accedir a les places d'educaci secundria obligatria als centres que figuren a l'annex 4 d'aquesta Resoluci. En el moment de formalitzar la matrcula, aquest alumnat ha d'acreditar que est matriculat o pendent de matriculaci en un conservatori per cursar ensenyaments de grau mitj.

Article 9

Admissi als cicles formatius de formaci professional

9.1  Per optar a cursar un cicle formatiu de formaci professional cal formalitzar la sollicitud corresponent encara que s'estiguin cursant altres ensenyaments al mateix centre. Aquesta sollicitud s'ha de presentar al centre i per a l'ensenyament demanat en primer lloc.

9.2  En l'accs per prova als cicles formatius de grau mitj i de grau superior, el compliment dels requisits d'edat s'entn dins de l'any natural.

9.3  Per als cicles formatius de grau mitj, les sollicituds s'ordenen d'acord amb els criteris generals establerts a l'annex 3 d'aquesta Resoluci. Un cop aplicats els criteris anteriors, s'atn a la nota mitjana dels tres primers cursos d'educaci secundria obligatria o a la qualificaci de la prova d'accs. Si la qualificaci de la prova d'accs no s numrica, es considera que s un 5.

9.4  Per als cicles formatius de grau superior, les sollicituds s'ordenen de la manera segent: en un primer bloc, les sollicituds de l'alumnat procedent de batxillerat que hagi cursat les modalitats prioritries o de COU que hagi cursat l'opci equivalent a una de les modalitats prioritries per als cicles corresponents, segons el que estableix la disposici addicional segona del Real decret 777/1998, de 30 d'abril, o que hagi superat la prova d'accs. En un segon bloc, les sollicituds de l'alumnat que hagi cursat altres modalitats de batxillerat o altres ensenyament amb dret a accs. Totes les sollicituds del primer bloc tenen prioritat davant de les del segon bloc.

Dins de cada bloc les sollicituds s'ordenen segons la qualificaci mitjana de l'expedient acadmic del batxillerat o a la qualificaci de la prova d'accs de l'alumnat. Si la qualificaci de la prova d'accs no s numrica, es considera que s un 5. En cas d'empat s'apliquen els criteris generals establerts en l'annex 3 d'aquesta Resoluci, i si cal, el sorteig que preveu l'article 7 d'aquesta Resoluci.

Article 10

Admissi als cicles formatius d'arts plstiques i disseny

Per a l'admissi als ensenyaments d'arts plstiques i disseny s'ha de superar una prova d'accs, d'acord amb el que disposa l'article 48 de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu.

En aplicaci dels articles 6.2 i 7.2 del Decret 304/1995, de 7 de novembre, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny de Catalunya, queda exempt de realitzar la prova d'accs per als cicles de formaci especfica de grau mitj qui disposi del ttol de tcnic o de tcnic superior d'un cicle d'arts plstiques i disseny de la mateixa famlia o hagi superat els cursos comuns de graduat en arts aplicades i oficis artstics, d'acord amb el decret que estableix el ttol professional corresponent; per als cicles de formaci especfica de grau superior, queda exempt de la prova d'accs qui hagi superat en el batxillerat l'assignatura de fonaments de disseny i dues matries ms concordants amb els estudis als quals es vol ingressar o qui disposi d'un ttol de tcnic superior de la mateixa famlia professional o del ttol de graduat en arts aplicades en alguna especialitat del mateix mbit, d'acord amb el decret que estableix el ttol professional corresponent .

Les sollicituds, tant de qui hagi superat la prova d'accs com de qui est exempt de realitzar-la en aplicaci de la normativa general, s'ordenen segons la nota de la prova d'accs o segons la nota de l'expedient acadmic dels ensenyaments que donen dret a l'exempci de la prova esmentada. En el supsit de produir-se situacions d'empat, s'apliquen els criteris de l'annex 3 d'aquesta Resoluci, i si cal, el sorteig que preveu l'article 7 d'aquesta Resoluci.

Article 11

Admissi als ensenyaments de grau mitj de msica i de dansa

11.1  Per accedir al grau mitj dels ensenyaments de msica i dansa, l'alumnat ha d'haver superat una prova d'accs, d'acord amb el que disposa l'article 40.2 de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu, i el Decret 331/1994, de 29 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular dels ensenyaments musicals de grau mitj i se'n regula la prova d'accs.

Els interessats que hagin superat la prova en qualsevol convocatria o que estiguin exempts de realitzar-la, segons l'annex 3 del Reial decret 986/1991, de 14 de juny, han de formalitzar la sollicitud d'admissi durant el perode de presentaci de sollicituds de preinscripci, adjuntant la documentaci acreditativa corresponent.

11.2  Si el nombre de sollicituds d'alumnat que reuneix els requisits s superior al de places vacants, les sollicituds d'admissi s'ordenen d'acord amb la qualificaci obtinguda a la prova d'accs o per la qualificaci mitjana de l'expedient corresponent als ensenyaments que donen dret a l'exempci de la prova. En el supsit d'empat, s'apliquen els criteris d'admissi que consten a l'annex 3 i si cal, el sorteig que preveu l'article 7 d'aquesta Resoluci.

11.3  S'estableixen quatre rees territorials de proximitat que corresponen a l'mbit dels Serveis Territorials a Girona, al dels Serveis Territorials a Lleida, al dels Serveis Territorials a Tarragona i a les Terres de l'Ebre, i al format pels Serveis Territorials a Barcelona I-ciutat, Barcelona II-comarques, Baix Llobregat i Valls Occidental.

Els directors o directores dels Serveis Territorials a Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona I-ciutat nomenen les comissions d'escolaritzaci corresponents, aix com el seu president, que ser un inspector o una inspectora d'educaci.

Formen part de les comissions d'escolaritzaci, a ms de la presidncia i a proposta dels respectius ens o sectors, dos representants de les administracions locals titulars de conservatoris, un director d'un conservatori o d'un centre sufragat amb fons pblics que imparteixi ensenyaments de grau mitj de msica o de dansa, i un representant del sector de pares i mares i un altre del sector de l'alumnat que siguin membres de consells escolars d'un conservatori o d'un centre sufragat amb fons pblics.

11.4  En un termini de cinc dies a partir de la publicaci de la relaci de l'alumnat adms, cal que el centre lliuri a la comissi d'escolaritzaci de l'rea corresponent les sollicituds que no han pogut ser ateses, amb la puntuaci obtinguda a la prova d'accs i la documentaci acreditativa corresponent, i el nombre de places ofertes aix com les vacants per especialitats, indicant, si s el cas, que no hi ha cap plaa disponible.

Les comissions d'escolaritzaci de l'rea assignen les places vacants disponibles per als ensenyaments sollicitats, d'acord amb les preferncies manifestades a les sollicituds i els criteris d'admissi, i comuniquen als centres i als interessats el resultat de l'assignaci.

Article 12

Admissi als centres integrats amb ensenyaments artstics de msica o de dansa

Per a l'accs als centres integrats que imparteixin ensenyaments d'educaci primria, educaci secundria obligatria o batxillerat i ensenyaments de msica o de dansa, l'alumnat ha de superar la prova d'accs en l'especialitat de msica o en la de dansa, segons correspongui.

L'admissi s'efectua d'acord amb la qualificaci obtinguda a la prova, de ms alta a ms baixa, i de manera separada per a msica i la dansa.

Si es produeix un empat, s'apliquen els criteris generals detallats a l'annex 3 i, si cal, el sorteig previst a l'article 7 d'aquesta Resoluci.

Article 13

Admissi a les escoles oficials d'idiomes

13.1  Per accedir als ensenyaments d'idiomes en les escoles oficials s requisit imprescindible acreditar haver cursat el primer cicle de l'ensenyament secundari obligatori o tenir el ttol de graduat escolar o el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris.

13.2  D'acord amb el calendari de l'annex 1, cada escola oficial fa pblic al tauler d'anuncis del centre el calendari d'actuacions, que inclou les dates en qu es realitzen les proves de nivell que preveu l'article 15.2 de l'esmentat Decret 252/2004, d'1 d'abril, per a l'alumnat que vulgui accedir a cursos de l'idioma sollicitat posteriors al primer.

13.3  Les sollicituds d'admissi es numeren correlativament per idiomes i cursos, o b, si s'escau, per idiomes i proves de nivell.

13.4  Quan el nombre de sollicituds d'admissi per a un determinat idioma i curs sigui superior al nombre de vacants ofertes, l'ordre d'admissi s'estableix per sorteig pblic, d'acord amb el que preveuen els articles 15.1 i 15.2 del Decret 252/2004, d'1 d'abril, i l'article 7 d'aquesta Resoluci.

13.5  Les escoles oficials d'idiomes fan pblica al tauler d'anuncis la documentaci que cal aportar per a la formalitzaci de la matrcula. En el moment de formalitzar la matrcula l'alumnat en fa efectiu l' import.

Article 14

Composici i funcions de les comissions d'escolaritzaci

14.1  Cada directora o director dels serveis territorials del Departament d'Educaci disposa, en el seu mbit territorial, la constituci de les comissions d'escolaritzaci que siguin necessries, sense perjudici d'all que s'estableix en la disposici addicional d'aquesta Resoluci per al territori de la ciutat de Barcelona.

La composici i funcions de les comissions d'escolaritzaci sn les previstes a l'article 19 del Decret 252/2004, d'1 d'abril, a excepci de la prevista en el punt 19.3.d).

14.2  Les comissions d'escolaritzaci proposen a la directora o al director dels serveis territorials corresponents l'assignaci de plaa escolar a l'alumnat que hagi allegat necessitats educatives especfiques, tenint en compte els informes especialitzats i les diferents cultures de procedncia i les necessitats especfiques de l'alumnat, aix com la voluntat expressada en la sollicitud pels seus pares, mares, tutors o tutores, guardadors o guardadores, i formalitzen l'assignaci d'acord amb la corresponent resoluci de la directora o del director dels serveis territorials.

Les comissions d'escolaritzaci ofereixen lloc escolar a l'alumnat les sollicituds del qual, per a l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria, no hagin pogut ser ateses pels directors o les directores dels centres pblics o pels titulars dels centres privats sufragats amb fons pblics, en el marc de l'oferta de places existents.

Les comissions d'escolaritzaci comproven la correcci del resultat de l'assignaci de places a l'alumnat i el comuniquen als centres afectats perqu publiquin la relaci d'alumnat adms.

14.3  Les comissions d'escolaritzaci no finalitzen la seva actuaci fins que es constitueix la comissi d'escolaritzaci que correspon al curs segent.

14.4  El director general de Centres Docents nomena, quan calgui, les comissions d'escolaritzaci que hagin d'actuar en rees territorials que afectin dos o ms serveis territorials.

Article 15

Relaci de sollicitants admesos

15.1  Els centres docents publiquen, si ms no al seu tauler d'anuncis i en relaci amb l'alumnat que va sollicitar plaa en primer lloc en cadascun d'aquests, la relaci de places i centres escolars que els han estat assignats.

Les oficines municipals d'escolaritzaci publiquen les relacions d'assignaci de places per als centres i ensenyaments del municipi.

15.2  El director o la directora del centre pblic i el titular del centre privat, un cop feta la reuni del consell escolar per valorar el procs de preinscripci, fan constar en el suport informtic facilitat pel Departament d'Educaci que s'han complert, en all que s competncia del centre, les normes d'admissi de l'alumnat, aix com les incidncies produdes, en cas que n'hi hagi hagut. Aquesta informaci, degudament impresa i signada, s'arxiva al centre.

En els ensenyaments sense suport de l'aplicaci informtica per al procs de preinscripci cal que el director o la directora del centre pblic i el titular del centre privat, facin arribar als serveis territorials corresponents una certificaci amb la mateixa informaci.

Article 16

Matriculaci

16.1  La matrcula de l'alumnat adms es formalitza en les dates que s'estableixen a l'annex 1 d'aquesta Resoluci.

16.2  Per a la formalitzaci de la matrcula cal presentar la documentaci que acredita el compliment dels requisits acadmics o altres que siguin exigibles, si no s'han presentat ja amb anterioritat.

16.3  L'alumnat que per causes justificades no pot aportar la documentaci acreditativa corresponent, se'l matricula condicionalment.

La matrcula s'anulla si, abans de l'inici del curs, no la presenta o no acredita que ha iniciat els trmits de convalidaci. Si fos el cas, la matrcula s'ajusta al curs o nivell per al qual s'acreditin els requisits acadmics, sempre que aquest s'imparteixi en el centre.

16.4  Els centres que tinguin autoritzats i en funcionament ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn, han d'ajustar les condicions d'inscripci al que preveu la normativa que els regula. Noms es poden matricular en rgim nocturn persones que tinguin divuit anys o ms i aquelles d'edat compresa entre setze i divuit anys que acreditin la impossibilitat de seguir estudis en rgim dirn per motius laborals. L'acreditaci d'aquesta circumstncia es fa presentant el document d'afiliaci a la Seguretat Social o, si no t obligaci d'estar afiliat, la certificaci del familiar titular de l'empresa i la declaraci dels tutors legals. El consell escolar del centre pot valorar, en defecte d'aquestes, altres motius d'admissibilitat. En aquest cas, aquesta circumstncia es far constar, degudament raonada, a l'acta de la sessi corresponent.

Els torns ordinaris de tarda dels cicles formatius sn de rgim dirn. Per tant, l'alumnat d'aquests ensenyaments est matriculat en rgim dirn.

16.5  L'alumnat que no formalitzi la matrcula en el perode establert a l'annex 1 es considera que renuncia a la plaa adjudicada. La matrcula de l'alumnat assignat en el procs de preinscripci s'ha d'informar en el mdul informtic d'admissi del curs corresponent, en el termini previst a l'annex 1.

16.6  Els directors i les directores dels centres pblics i els titulars dels centres privats concertats, o persona en qui deleguin, mantindran una entrevista amb els pares, tutors o guardadors dels alumnes menors d'edat que es matriculin per primera vegada al centre, per tal d'informar-los de tots els aspectes del centre, en particular en relaci amb el seu projecte educatiu i lingstic, i d'atendre les consultes que els formulin.

16.7  Un cop realitzades les avaluacions finals del curs 2004-2005, els directors dels centres pblics i els titulars dels centres privats concertats comunicaran als alumnes del centre, o als seus tutors si sn menors d'edat, el nivell que els correspon cursar i els demanaran la confirmaci per escrit de la seva continutat. Per facilitar aquest trmit, que es pot fer en el marc de la matrcula ordinria, conv, sempre que els recursos informtics del centre ho permetin, facilitar un full amb les dades de l'interessat, de manera que noms calgui completar les noves dades i, si s el cas, corregir les que no siguin correctes. Aquesta confirmaci s'ha de fer en el termini assenyalat a l'annex 1 i ha d'incloure, com a mnim, les dades per al Departament d'Educaci que s'assenyalen a l'annex 6. L'alumnat que no confirmi la seva continutat en el perode establert es considera que renuncia a continuar escolaritzat en el centre.

16.8  Acabat el procs ordinari de matrcula dels diferents ensenyaments, la direcci o la titularitat del centre ha de comunicar al Departament d'Educaci, en les dates i pel procediment que s'indica a l'annex 1, les dades d'escolaritzaci corresponents. Si al finalitzar el termini establert a l'annex 1 no s'han rebut aquestes dades s'entn que el centre no t alumnat en l'ensenyament i curs corresponents.

16.9  Quan desprs del procs ordinari de matrcula en un crdit d'un cicle de formaci professional restin vacants, el centre pot admetre matrcula parcial en aquest crdit de persones que exerceixen una activitat laboral i que compleixen les condicions d'accs al cicle corresponent. En el cas que hi hagi ms sollicitants que vacants, s'apliquen els criteris d'admissi de l'article 9 d'aquesta Resoluci.

16.10  Un cop acabat el procs de preinscripci, les sollicituds d'admissi en educaci infantil, en educaci primria i en educaci secundria obligatria, que es produeixin tant abans de comenar com al llarg del curs escolar noms s'atendran, en el marc de les places vacants existents, si corresponen a alumnes no escolaritzats a Catalunya, si es deriven de canvis de municipi dels pares, tutors o guardadors, o si s'alleguen altres circumstncies excepcionals no previsibles en el perode ordinari de preinscripci.

Les sollicituds es poden presentar en el centre sollicitat, que admet l'alumne si disposa de vacants en l'ensenyament i curs demanat i sempre que compleixi les condicions abans esmentades. Si el centre no disposa de vacants o es tracta d'alumnes amb necessitats educatives especfiques, es remet a la comissi d'escolaritzaci que procedeix a assignar una plaa escolar d'acord amb l'establert en l'article 19.3.b) del Decret 252/2004, d'1 d'abril, i amb el procediment establert en els articles 14.2, 18 i 19 d'aquesta Resoluci.

En els casos que els alumnes ja estiguin escolaritzats, s'ha de realitzar la matrcula en el nou centre i formalitzar la baixa en el centre de procedncia.

Article 17

Condicions d'edat per a la matrcula

17.1  Per ser adms en un centre que atengui infants de fins a tres anys, l'infant ha de tenir, com a mnim, quatre mesos l'1 de setembre de 2005. Aquests centres poden tamb admetre al llarg del curs nens i nenes de ms de quatre mesos.

17.2  Es poden matricular al primer curs d'educaci infantil els infants que durant l'any 2005 compleixin els 3 anys.

17.3  Es pot matricular al primer curs d'educaci primria l'alumnat que compleixi sis anys durant l'any 2005 i tot aquell d'edat diferent al qual correspongui cursar aquest nivell educatiu perqu procedeix del darrer curs d'educaci infantil.

17.4  Es pot matricular al primer curs d'educaci secundria obligatria l'alumnat que compleixi dotze anys durant l'any 2005 i aquell d'edat diferent al qual correspongui acadmicament iniciar aquesta etapa educativa.

Article 18

Escolaritzaci de l'alumnat amb discapacitats fsiques, psquiques o sensorials o amb trastorns greus de personalitat o de conducta

18.1  L'alumnat amb discapacitats fsiques, psquiques o sensorials o amb trastorns greus de personalitat o de conducta s'escolaritza preferentment en centres docents ordinaris.

El procediment d'escolaritzaci d'aquest alumnat en els centres docents sufragats amb fons pblics es duu a terme d'acord amb el que disposen el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, i el Decret 252/2004, d'1 d'abril.

18.2  L'escolaritzaci es duu a terme en unitats o centres d'educaci especial quan, un cop avaluades les necessitats educatives especials de l'alumne, es considera que no pot ser ats adequadament en una unitat ordinria durant la totalitat o una mplia part de l'horari escolar.

18.3  L'alumnat que, d'acord amb el Decret 299/1997, de 25 de novembre, s'escolaritza de manera compartida entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial, es matricular al centre en el qual, d'acord amb la corresponent Resoluci de la direcci dels Serveis Territorials, tingui una major permanncia. Aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de l'alumnat entre els dos centres durant l'horari lectiu.

18.4  Prviament a la seva preinscripci, correspon als equips d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) del sector on l'alumne o l'alumna tingui la residncia habitual, informar i orientar la famlia sobre els centres de la seva rea de proximitat o de l'mbit dels serveis territorials en els quals podr ser ats adequadament, i emetre un dictamen d'escolaritzaci de carcter personal.

Aquest dictamen ha d'incloure, com a mnim:

a) Una avaluaci de les possibilitats d'autonomia personal i social i de les competncies comunicatives, aix com la identificaci del tipus i grau d'aprenentatge assolit en relaci amb els continguts bsics dels currculums de l'educaci infantil, de l'educaci primria o de l'educaci secundria obligatria, segons escaigui, i d'altres condicions significatives per al procs d'ensenyament i aprenentatge.

b) Una estimaci raonada dels ajuts, els suports i les adaptacions que pot requerir, amb indicaci de la seva finalitat, amb relaci al progrs de l'alumne o alumna en les rees del currculum escolar i, en el seu cas, en aspectes generals d'autonomia personal i social i competncies comunicatives.

c) Una proposta raonada d'escolaritzaci, que ha d'incloure normalment ms d'un centre docent, segons les dotacions i infraestructures existents en els centres docents, de la proximitat del domicili familiar de l'alumne o alumna, de la facilitat en el transport i de les preferncies expressades pels pares, tutors o guardadors.

Quan, excepcionalment i per la singularitat de les necessitats de l'alumne o alumna, es faci una proposta d'escolaritzaci en un centre docent dependent d'uns altres serveis territorials del Departament d'Educaci, l'escolaritzaci es realitzar amb la consulta prvia als serveis territorials corresponents i nicament si ambds serveis en confirmen la viabilitat.

18.5  Els pares o tutors legals han de ser informats i escoltats pel professional de l'EAP sobre el contingut del dictamen i especialment en relaci amb les condicions i possibilitats d'escolaritzaci.

18.6  Si hi ha coincidncia entre l'opci dels pares, tutors o guardadors de l'alumne o alumna i la proposta d'escolaritzaci i aquesta no requereix recursos addicionals, s'inicien els trmits d'admissi.

18.7  En el cas de no-coincidncia, que s'ha de manifestar per escrit, o quan la proposta d'escolaritzaci requereixi recursos addicionals que no es puguin proporcionar en el centre a l'inici del curs, la Inspecci d'Educaci, a la vista del dictamen de l'EAP i dels recursos existents als centres, un cop escoltats els pares o tutors legals, eleva la proposta d'escolaritzaci a la directora o al director dels serveis territorials del Departament d'Educaci per tal que resolgui.

La resoluci de la directora o del director dels serveis territorials ha de ser anterior a la publicaci de la relaci d'alumnat adms, la qual ha d'incloure aquest alumnat.

En el supsit que els tutors legals optin per la matrcula en un centre diferent al que proposin inicialment els serveis territorials del Departament d'Educaci, cal informar-los, abans de resoldre, de l'existncia o no de serveis de transport i menjador i, si fos el cas, de les condicions per a la seva gratutat.

El president o la presidenta de la comissi d'escolaritzaci, segons el tipus de necessitats educatives especials allegades a la sollicitud, pot instar l'elaboraci d'aquest dictamen. Cal que L'EAP l'elabori i el lliuri dins el termini que la comissi assenyali.

18.8  A efectes de l'acreditaci de condicions de discapacitat, es considera el certificat del Centre d'Atenci al Disminut del Departament de Benestar i Famlia o, en el seu defecte, un informe de l'EAP en el qual s'indiqui el fet de l'existncia d'indicis raonables que l'alumne o alumna presenta discapacitat.

18.9  En el cas d'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats auditives greus i permanents, la proposta d'escolaritzaci es fa prioritriament als centres ordinaris designats pels serveis territorials com a centres d'agrupament d'alumnat sord. A tal efecte, en aquests centres les places reservades a alumnat amb necessitats educatives especials es destinaran preferentment a l'alumnat amb aquestes discapacitats.

Article 19

Escolaritzaci de l'alumnat amb necessitats educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals desafavorides, o associades a la nova incorporaci al sistema educatiu

19.1  L'alumnat amb necessitats educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals desafavorides, aix com l'alumnat de nova incorporaci al sistema educatiu amb necessitats educatives especfiques associades a aquesta circumstncia, s'escolaritza en el conjunt de centres sufragats amb fons pblics, tot atenent les peticions dels seus pares, tutors o guardadors i la proximitat dels centres al domicili familiar, i afavorint la seva millor escolaritzaci i socialitzaci.

19.2  Tant els centres sostinguts amb fons pblics com les famlies compten amb la collaboraci i l'assessorament dels equips, serveis i programes del Departament d'Educaci, aix com la dels serveis socials i entitats de carcter social que actuen al municipi, coordinats per la Inspecci d'Educaci, amb la finalitat d'afavorir, en cada cas, l'escolaritzaci ms adequada. Aquest assessorament es pot iniciar amb antelaci a la preinscripci i matrcula i t en compte els criteris establerts per la comissi d'escolaritzaci.

La petici d'assessorament la poden formular els mateixos pares o tutors, o guardadors, adreant-se, si s'escau, a la Inspecci d'Educaci o fent-ho constar en el moment de la preinscripci o de la sollicitud d'escolaritzaci.

19.3  La Inspecci d'Educaci cal que informi la comissi d'escolaritzaci de les peticions d'assessorament rebudes per a l'escolaritzaci d'aquest alumnat, d'acord amb el que es determina en l'apartat anterior.

19.4  Per a l'alumnat amb necessitats educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals desafavorides la presidenta o el president de la comissi d'escolaritzaci ha de demanar a l'EAP un informe sobre les necessitats educatives de cada alumne i la proximitat del domicili familiar del sollicitant al centre demanat. L'informe ems es lliura a la presidncia de la comissi d'escolaritzaci.

Si de la informaci disponible es deriva l'assignaci de places de reserva o la necessitat de recursos addicionals, la presidenta o el president de la comissi, tenint en compte la voluntat dels pares, tutors o guardadors, fa una proposta d'escolaritzaci a la directora o al director dels serveis territorials, que resol les sollicituds i ho comunica al centre receptor, als interessats i a la comissi o subcomissi d'escolaritzaci.

19.5  Per a l'alumnat de nova incorporaci al sistema educatiu amb necessitats educatives especfiques associades a aquesta circumstncia, la comissi d'escolaritzaci valora, tenint en compte les dades globals de la zona, la necessitat d'assignar-lo a places de reserva. Si s el cas, tenint en compte la voluntat dels pares o tutors o guardadors, fa una proposta d'escolaritzaci a la directora o al director dels serveis territorials, qui resol i ho comunica al centre receptor, als interessats i a la comissi d'escolaritzaci.

L'aplicaci d'aquest darrer procediment no exclou el que es preveu a l'apartat anterior si l'alumne o l'alumna t tamb necessitats educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals desafavorides.

19.6  A proposta raonada de la directora o del director dels serveis territorials, s'assignen els ajuts que poden rebre els centres docents sufragats amb fons pblics que atenguin alumnat amb necessitats educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals desafavorides i alumnat de nova incorporaci al sistema educatiu amb necessitats educatives especfiques associades a aquesta circumstncia.

Article 20

Recursos i reclamacions

20.1  Contra la relaci d'alumnat adms i altres decisions del centre sobre l'admissi de l'alumnat es pot reclamar, en el termini de 3 dies hbils, davant el director o la directora del centre pblic o el titular del centre privat sufragat amb fons pblics, els quals hauran de donar resposta el primer dia hbil segent. Contra les decisions relatives a aquestes reclamacions es pot interposar recurs d'alada, en el cas dels centres pblics, o reclamaci en el termini de 3 dies hbils, en el cas dels centres privats sufragats amb fons pblics, davant el corresponent director o directora dels serveis territorials del Departament d'Educaci. Contra la resoluci d'aquesta reclamaci es podr presentar recurs d'alada davant el director general de Centres Docents.

20.2  Les persones interessades poden presentar reclamacions davant la comissi d'escolaritzaci en relaci amb les decisions d'aquest rgan que els afectin, en el termini de 3 dies hbils. Contra les decisions de la comissi d'escolaritzaci es pot interposar recurs d'alada davant el corresponent director o directora dels serveis territorials del Departament d'Educaci, la resoluci del qual posa fi a la via administrativa.

20.3  Contra les resolucions dels directors o les directores dels serveis territorials del Departament d'Educaci relatives a l'escolaritzaci d'alumnat amb necessitats educatives especfiques, es pot presentar recurs d'alada davant del director general d'Ordenaci i Innovaci Educativa.

20.4  Les resolucions dels directors o directores dels serveis territorials que impliquin la matriculaci de l'alumne o alumna en un centre diferent d'aquell en el qual es troba escolaritzat, no es fan efectives fins que finalitza el termini de presentaci del possible recurs d'alada. En el cas que es presenti recurs, se suspn l'execuci de la resoluci fins que la direcci general competent resol el recurs.

Aquests recursos i reclamacions s'han de resoldre dins un termini que garanteixi l'adequada escolaritzaci de l'alumne o alumna.

Disposici addicional

Correspon al Consorci d'Educaci de Barcelona regular especficament el nombre i composici de les comissions d'escolaritzaci en l'mbit del municipi de Barcelona, resoldre els recursos i reclamacions sobre les decisions relatives a l'admissi de l'alumnat, determinar i assignar als organismes propis l'exercici de les diferents responsabilitats i actuacions previstes en el marc normatiu vigent, d'acord amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, que crea el Consorci d'Educaci de Barcelona, amb el Decret 84/2002, de 5 de febrer, de constituci del Consorci que n'estableix els seus Estatuts i amb el Decret 252/2004, d'1 d'abril.

En el cas del municipi de Barcelona, les referncies fetes en aquesta resoluci als serveis territorials del Departament d'Educaci, als ajuntaments, a les oficines municipals d'Escolaritzaci i a la direcci dels serveis territorials, s'entenen fetes al Consorci d'Educaci de Barcelona.

Disposici final

Contra aquesta Resoluci, que no exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs d'alada davant la consellera d'Educaci en el termini d'un mes a comptar de l'endem de la seva publicaci al DOGC, segons el que disposen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

Barcelona, 11 de mar de 2005

Toms de San Cristbal i Claver

Director general de Centres Docents

Annex 1

Calendari de preinscripci i matrcula

Llars d'infants

Els ajuntaments que tenen delegades competncies en relaci a les llars d'infants i el Consorci d'Educaci de Barcelona pel que fa al municipi de Barcelona poden establir un calendari propi que s'haur de fer pblic el dia 1 d'abril de 2005 i ha d'estar comprs entre el 2 de maig i el 17 de juny.

En cas de no establir cap calendari propi i per la resta de municipis el calendari s el segent:

Perode de presentaci de sollicituds: entre el 2 i el 13 de maig de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de relacions baremades de l'alumnat: 20 de maig de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 23, 24, 25 de maig de 2005.

Publicaci de la relaci definitiva d'alumnat adms: 27 de maig de 2005.

Perode de matrcula: del 6 al 10 de juny de 2005, ambds inclosos.

Educaci infantil, educaci primria, centres integrats, educaci secundria obligatria

Difusi de l'oferta inicial: 29 de mar de 2005.

Perode de presentaci de sollicituds: entre el 4 i el 15 d'abril de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de relacions baremades de l'alumnat: 21 d'abril de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 22, 25 i 26 de d'abril de 2005.

Publicaci de les relacions baremades definitives: 28 d'abril de 2005.

Difusi de l'oferta final: 17 de maig de 2005.

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 24 de maig de 2005.

Perode de matrcula: del 30 de maig al 3 de juny de 2005. Simultniament s'ha d'informar la matrcula en el mdul informtic d'admissi del curs corresponent, per, si resulta ms convenient per a l'organitzaci del centre, aquest trmit es pot fer globalment al finalitzar el perode de matrcula, des del dia hbil segent.

En el cas de l'educaci secundria obligatria, la matrcula est condicionada a la superaci del curs en qu est escolaritzat l'alumne o alumna i a la matrcula en un conservatori si fos el cas.

Confirmaci de continutat de l'alumnat que segueix al centre: abans del 30 de juny de 2005, segons el calendari que estableixi cada centre.

Comunicaci de les dades d'escolaritzaci: del 27 de juny al 8 de juliol de 2005, en disposar de les dades, pel procediment informtic establert.

Els centres integrats podran adaptar aquest calendari als requeriments derivats de la realitzaci de la prova d'accs prevista a l'article 12. En tot cas hauran de respectar el perode de presentaci de sollicituds i faran pblic al tauler d'anuncis, abans del dia 1 d'abril, el seu calendari d'actuacions.

Ensenyaments postobligatoris de rgim general

Difusi de l'oferta inicial: 13 de maig de 2005.

Perode de presentaci de sollicituds: del 17 al 27 de maig de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de les relacions baremades: 6 de juny de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades de l'alumnat: 7, 8 i 9 de juny de 2005.

Introducci de notes: fins al 15 de juny de 2005.

Publicaci de les relacions baremades definitives: 16 de juny de 2005.

Difusi de l'oferta final: 28 de juny de 2005.

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 1 de juliol de 2005.

Perode de matrcula: del 4 al 8 de juliol de 2005.

Comunicaci de les dades d'escolaritzaci: de l'11 al 15 de juliol de 2005, pel procediment informtic establert.

El termini de presentaci de la l'acreditaci de les qualificacions del batxillerat o de la prova d'accs s fins al 15 de juny de 2005.

Ensenyaments d'arts plstiques i disseny

Difusi de l'oferta inicial: 13 de maig de 2005

Perode de presentaci de sollicituds: del 17 al 27 de maig de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de les relacions baremades de l'alumnat: 6 de juny de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 7, 8 i 9 de juny de 2005.

Introducci de notes: fins al 15 de juny de 2005

Publicaci de les relacions baremades definitives: 16 de juny de 2005.

Difusi de l'oferta final: 28 de juny de 2005

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 1 de juliol de 2005.

Perode de matrcula: del 4 al 8 de juliol de 2005.

Comunicaci de les dades d'escolaritzaci: de l'11 al 15 de juliol de 2005, pel procediment informtic establert.

Ensenyaments de grau mitj de msica

Perode de presentaci de sollicituds: del 18 al 29 d'abril de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de les relacions baremades de l'alumnat: 27 de juny de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 28, 29 i 30 de juny de 2005.

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 1 de juliol de 2005.

Perode de matrcula: del 4 al 8 de juliol de 2005.

Ensenyaments de grau mitj de dansa

Perode de presentaci de sollicituds: del 18 al 29 d'abril de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de les relacions baremades de l'alumnat: 24 de maig de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 25, 26 i 27 de maig de 2005.

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 31 de maig de 2005.

Perode de matrcula: del 6 al 10 de juny de 2005.

Ensenyaments superiors de disseny

Perode de presentaci de sollicituds: del 17 al 27 de maig de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de les relacions baremades de l'alumnat: 27 de juny de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 28, 29 i 30 de juny de 2005.

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 1 de juliol de 2005.

Perode de matrcula: del 4 al 8 de juliol de 2005.

Ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals

Perode de presentaci de sollicituds: del 17 al 27 de maig de 2005, ambds inclosos.

Publicaci de les relacions baremades de l'alumnat: 27 de juny de 2005.

Termini de reclamaci a les relacions baremades: 28, 29 i 30 de juny de 2005.

Publicaci de les relacions d'alumnat adms: 1 de juliol de 2005.

Perode de matrcula: del 4 al 8 de juliol de 2005.

Institut Catal d'Educaci Secundria a Distncia (ICESD)

Perode de matrcula: del 20 de juny al 18 de juliol de 2005, ambds inclosos, i de l'1 al 16 de setembre de 2005, ambds inclosos. Fora d'aquest termini, justificadament.

Ensenyaments d'idiomes en escoles oficials

Publicaci del calendari d'actuacions: 25 de juliol de 2005.

Perode de presentaci de sollicituds i de matrcula: entre el 1 i el 30 de setembre de 2005, d'acord amb els terminis que, per a cada idioma, s'estableixin en el calendari d'actuacions de l'escola.

Perode extraordinari de matrcula: a continuaci del perode ordinari de matrcula, segons el que disposin els serveis territorials corresponents.

Preinscripci i matrcula a les EOI en horari semiintensiu, segon perode: 9 al 27 de gener de 2006. Els serveis territorials corresponents podran autoritzar modificacions d'aquest termini per als idiomes que es consideri necessari. En tot cas, aquestes modificacions s'hauran d'anunciar al tauler d'anuncis de l'EOI abans del 2 de desembre de 2005.

Annex 2

Documentaci a presentar

Llars d'infants, educaci infantil, educaci primria, educaci secundria obligatria i ensenyaments postobligatoris

a) Identificaci, edat, domicili, condici de famlia nombrosa i germans o germanes al centre:

Original i fotocpia del llibre de famlia o altres documents relatius a la filiaci.

Original i fotocpia del DNI de la persona sollicitant (pare, mare o tutor legal).

Original i fotocpia del DNI de l'alumne o alumna, si t ms de 14 anys.

Original i fotocpia del carnet de famlia nombrosa vigent, si s'allega aquesta condici.

Certificat o volant municipal de convivncia de l'alumne o alumna i resguard de la renovaci del DNI, quan el domicili que s'allega no coincideix amb el del DNI.

L'original de la documentaci es retornar un cop contrastat amb la cpia que se'n presenta.

Les dades d'identificaci per a l'alumnat estranger podran acreditar-se amb els documents d'identitat o amb el passaport del pas d'origen. En el cas de qualsevol documentaci que l'alumnat per la seva condici d'estranger no pugui aportar, s'acceptar documentaci alternativa per acreditar les diferents circumstancies. Aquesta documentaci es valorar per part del director o titular del centre.

Observacions:

1. Quan el domicili familiar allegat en la sollicitud a efectes del criteri de proximitat al centre no coincideix amb el que figura al DNI de la persona sollicitant, el domicili s'acredita amb el certificat o volant municipal de convivncia de l'alumne o alumna on hi ha de constar que conviu amb la persona sollicitant, i cal presentar tamb el resguard de la renovaci del DNI per canvi de domicili. En el moment de formalitzar la matricula cal presentar el DNI renovat amb la nova adrea.

2. La proximitat del domicili, quan es consideri a aquest efecte el lloc de treball, s'acredita mitjanant l'aportaci d'una cpia del contracte laboral o d'un certificat ems a l'efecte per l'empresa.

3. S'entn que un alumne o alumna t germans matriculats al centre quan aquests hi sn matriculats en el moment de presentar la sollicitud de preinscripci.

b) Vacunacions:

Original i fotocpia de carnet de vacunacions on figurin les dosis de vacunes rebudes amb les dates corresponents (per a llar d'infants, educaci infantil, educaci primria i educaci secundria obligatria).

Quan no es tingui el carnet de vacunacions, haur de presentar-se un certificat mdic oficial on figurin les dosis de vacuna rebudes amb les dates corresponents (article 4 de l'Ordre de 29 de juny de 1981, per la qual s'aprova l'establiment dels registres perifrics de vacunacions). Si les nenes o els nens no han estat vacunats per contraindicaci mdica o per altres circumstncies, cal presentar un certificat mdic oficial justificatiu.

c) Rendes familiars:

Es presenta documentaci acreditativa nicament en el cas que s'allegui ser beneficiari de la prestaci econmica de la renda mnima d'inserci o, si fos el cas, que acrediti que les rendes familiars no superen les que s'estableixen per accedir a aquesta prestaci.

d) Condici de disminut del pare, mare, tutor, tutora o dels germans:

Original i fotocpia del certificat de disminuci del Departament de Benestar Social i Famlia de la persona que allegui aquesta condici.

e) Existncia d'una malaltia crnica de l'alumne o alumna, que afecti al sistema digestiu, endocr o metablic, que exigeix una dieta complexa que condiciona de manera determinant el seu estat de salut:

Certificat mdic oficial que acrediti textualment l'existncia de la malaltia crnica corresponent i l'exigncia d'una dieta complexa que condiciona de manera determinant el seu estat de salut.

La falsedat o el frau en les dades aportades comporta, d'acord amb l'article 5.6 d'aquesta Resoluci, la invalidaci dels drets de prioritat que puguin correspondre.

Cicles formatius de formaci professional de grau superior

Certificaci acadmica de les qualificacions obtingudes al batxillerat o a altres estudis que permeten l'accs, o de la qualificaci de la prova d'accs. En el cas de l'alumnat procedent d'estudis estrangers, cal presentar una resoluci de la Direcci General d'Ordenaci i Innovaci Educativa que estableixi la qualificaci mitjana corresponent als estudis equivalents al batxillerat cursats a l'estranger. Si no es disposa d'aquesta resoluci es considera que aquesta qualificaci mitjana s un 5.

Cicles formatius de formaci professional de grau mitj

Certificaci acadmica dels tres primers cursos de l'educaci secundria obligatria o d'altres estudis que permetin l'accs, o la qualificaci de la prova d'accs. En el cas de l'alumnat procedent d'estudis estrangers, cal presentar una resoluci de la Direcci General d'Ordenaci i Innovaci Educativa que estableixi la qualificaci mitjana corresponent als estudis equivalents a l'educaci secundria obligatria cursats a l'estranger. Si no es disposa d'aquesta resoluci es considera que aquesta qualificaci mitjana s un 5.

El clcul de la qualificaci mitjana (Z) dels tres primers cursos de l'educaci secundria obligatria es realitzar seguint la segent frmula:

(2(_xn)+_ym)/(2n+m)=Z

essent:

n=nm. d'rees avaluades a primer cicle d'ESO.

m=nm. d'rees avaluades a tercer curs d'ESO.

x1, x2...xn=qualificacions de les rees del primer cicle d'ESO.

y1, y2...ym=qualificacions de les rees del tercer curs d'ESO.

Z es calcula amb dos decimals.

Els crdits variables s'inclouen a l'rea que els correspon. No tenen qualificaci com una rea apart. La religi no es t en compte a l'hora de calcular la mitjana. Els crdits de sntesi es tenen en compte com una rea apart. Les equivalncies de les notes qualitatives a notes quantitatives a efectes de calcular aquesta nota mitjana sn les segents: Insuficient=3, Suficient=5,5, B=6,5, Notable=7,5 i Excellent=9.

Cicles formatius d'arts plstiques i disseny

Certificaci acadmica de les qualificacions obtingudes als estudis que donen dret a l'exempci de la prova d'accs, si s el cas, o de la qualificaci de la prova d'accs. En el cas de l'alumnat procedent d'estudis estrangers, cal presentar una resoluci de la Direcci General d'Ordenaci i Innovaci Educativa que estableixi la qualificaci mitjana corresponent als estudis equivalents al batxillerat cursats a l'estranger. Si no es disposa d'aquesta Resoluci es considera que aquesta qualificaci mitjana s un 5.

Annex 3

Criteris generals de prioritat i barem a aplicar

Renda per cpita de la unitat familiar

Quan el pare, mare, tutor o tutora siguin beneficiaris de l'ajut de la renda mnima d'inserci o acreditin recursos totals per cpita inferiors a la tercera part d'aquesta: 10 punts.

Proximitat del domicili de l'alumne o alumna o, si s'escau, proximitat del lloc de treball del pare, mare, tutor o tutora, o de l'alumne o alumna quan sigui major d'edat

Quan el domicili de la persona sollicitant estigui en l'rea de proximitat del centre: 30 punts.

Quan a instncia del pare o mare, tutor o tutora, o de l'alumne o alumna quan sigui major d'edat, es prengui en consideraci, en comptes del domicili de l'alumne o alumna, l'adrea del lloc de treball d'un d'ells, i aquest s dins l'rea de proximitat del centre: 20 punts.

Quan el domicili de la persona sollicitant s al mateix municipi on s ubicat el centre, per no en l'rea de proximitat del centre sollicitat en primer lloc: 10 punts.

Existncia de germans o germanes matriculats al centre docent

Quan l'alumne o l'alumna t germans o germanes escolaritzats al centre en el moment que es presenta la sollicitud de preinscripci: 40 punts.

Discapacitat de l'alumne o alumna, pare, mare, tutor, tutora o germans

Quan l'alumne o alumna, el pare, la mare, el tutor, la tutora o els germans, acrediti la condici de discapacitat: 10 punts.

Condici legal de famlia nombrosa

Quan el sollicitant figuri en un ttol vigent que acrediti la consideraci legal de famlia nombrosa: 15 punts.

Malaltia crnica de l'alumne o alumna, que afecti al seu sistema digestiu, endocr o metablic i que exigeixi una dieta complexa que condiciona de forma determinant l'estat de salut

Quan el domicili de la persona sollicitant sigui en l'rea de proximitat del centre: 10 punts.

Annex 4

Centres amb horari d'ESO adaptat als ensenyaments musicals

Consorci d'Educaci de Barcelona

IES Jaume Balmes.

IES Salvador Espriu.

Serveis Territorials d'Educaci a Barcelona II-comarques

Manresa: IES Llus de Peguera.

Badalona: IES la Llauna, IES Isaac Albniz, IES Badalona VII, IES Pompeu Fabra.

Serveis Territorials d'Educaci al Valls Occidental

Sabadell: IES Pau Vila i IES del Valls.

Terrassa: IES Torre del Palau.

Serveis Territorials d'Educaci a Girona

Girona: IES Carles Rahola i Llorens, IES Vicens Vives, IES Santiago Sobrequs.

Serveis Territorials d'Educaci a Tarragona

Tarragona: IES Pon d'Icart, IES Francesc Vidal i Barraquer, IES Antoni de Mart i Franqus.

Vila-seca: IES Ramon Barbat i Miracle, IES Vila-seca II.

Reus: IES Salvador Vilaseca.

Serveis Territorials d'Educaci a Lleida

Lleida: IES Samuel Gili i Gaya.

Annex 5

Sorteigs pblics per determinar l'ordenaci de sollicituds

Educaci infantil, educaci primria i educaci secundria obligatria

Data i hora: 22 d'abril de 2005, a les 11 hores.

Lloc: Serveis centrals del Departament d'Educaci (Via Augusta, 202, de Barcelona).

Batxillerat, formaci professional, cicles d'arts plstiques i disseny

Data i hora: el dia 7 de juny de 2005, a les 11 hores.

Lloc: Serveis centrals del Departament d'Educaci (Via Augusta, 202, de Barcelona).

Per tal que el sorteig sigui operatiu i raonablement equiprobable, per ordenar les sollicituds en aquests ensenyaments, en cas d'empat, s'utilitza el segent procediment:

D'una bossa amb les xifres del 0 al 9 es fan 9 extraccions consecutives, reintroduint la bola desprs de cada extracci. Aix s'obtenen les xifres primera, segona, fins a la novena, d'un nombre entre el 000 000 000 i el 999 999 999. Aquest nombre es divideix pel nombre total de sollicituds i s'obt el quocient i el residu. Es pren com a resultat del sorteig el nombre segent al residu de la divisi.

Llars d'infants

En el cas que els ajuntaments estableixin un calendari propi, faran pblica la data del sorteig el dia 1 d'abril al mateix temps que la resta del calendari.

En els casos que l'ajuntament corresponent no estableixi un calendari propi, el sorteig pblic es realitzar a cada centre, entre el 23 i 25 de maig, en el lloc, data i hora que cada centre determini. Aquests lloc, data i hora, es faran pblics al tauler d'anuncis del centre el 20 de maig.

Grau mitj de msica

Es fa a cada centre, entre el 28 i 30 de juny, en el lloc data i hora que cada centre determini. Aquests lloc, data i hora, es faran pblics al tauler d'anuncis del centre el 27 de juny.

Grau mitj de dansa

Es fa a cada centre, entre el 25 i 27 de maig, en el lloc, data i hora que cada centre determini. Aquests lloc, data i hora, es faran pblics al tauler d'anuncis del centre el 24 de maig.

Ensenyaments d'idiomes a escoles oficials d'idiomes

Es fa a cada una de les escoles oficials d'idiomes, segons el calendari publicat al seu tauler d'anuncis.

En aquests quatre darrers tipus d'ensenyaments, per tal de desempatar les sollicituds en cas d'empat de manera que el sorteig sigui operatiu i raonablement equiprobable, es podr optar, un cop assignada plaa als alumnes amb puntuacions superiors, per introduir en una bossa els noms dels alumnes que tinguin la puntuaci a desempatar i treure tants noms com places vacants restin; o per utilitzar un procediment anleg al que s'utilitza als serveis centrals del Departament d'Educaci, descrit anteriorment. En aquest darrer cas, el nombre de xifres a extreure ser, com a mnim, de tres ms que el nombre de xifres del total de sollicituds rebudes.

Annex 6

Dades mnimes del formulari de confirmaci de continutat

En el formulari de confirmaci de continutat caldr que es demanin com a mnim les dades establertes a continuaci, que estaran marcades amb un asterisc:

Cognoms i nom

NIF

TIS (Targeta d'identificaci sanitria)

Adrea

Districte

Municipi

Codi postal

Ensenyament

Nivell

Tipus de matrcula (NEE o ordinria)

El centre, si ho considera oport, podr demanar ms dades.

En el formulari hi ha de constar la segent nota informativa per als pares o tutors:

"Les dades personals recollides marcades amb un asterisc s'integraran en una base de dades del Departament d'Educaci que t per finalitat el seguiment de l'ocupaci de les places escolars sostingudes amb fons pblics i la gesti de les incidncies que es puguin derivar del concert educatiu, i estaran protegides d'acord amb el que preveu la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de dades de carcter personal."

El centre haur d'afegir una nota similar per tal d'informar als pares o tutors que les dades esmentades i qualsevol altra que el centre consideri oport demanar quedaran integrades en la base de dades d'alumnes del centre.

(05.069.116)

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube

Qui som i què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal