EL DEPARTAMENT ENCETA L'ERA DIGITAL

digital adj. Relatiu o pertanyent a un dit o als dits.

  El Departament d'Ensenyament dotarà tots els alumnes de secundària amb un ordinador portàtil? Gaudiran tots els instituts d'antena parabòlica per accedir a la televisió per satèl·lit? O bé l'Administració subvencionarà a alumnes i professors la instal·lació d'una ADSL amb tarifa plana per connectar-se a Internet des del propi domicili? Res d'això. Els nous recursos digitals amb què el Departament està treballant darrerament van dirigits exclusivament als directors dels centres. I són uns recursos digitals que tenen poc a veure amb avenços tecnològics, i molt amb una manera de gestionar els recursos públics basada en el clientelisme, l'amiguisme i l'arbitrarietat, que tots voldríem veure desterrada del nostre país. En la nostra revista de novembre de 2000 (L'Estel núm. 42) ja avançàvem en el nostre titular de portada que els Plans estratègics de centre no representaven més que la institucionalització del xanxullo, això sí, disfressada amb la tradicional xerrameca pretesament pedagògica amb què l'Administració acostuma a dissimular qualsevol actuació dirigida a menystenir els drets del professorat. El projecte de decret que aquests dies s'està "negociant" a la Mesa Sectorial d'Ensenyament ("negociar", per al Departament, significa que exposa els projectes de decret als representants del professorat, al mateix temps que anuncia que els tirarà endavant malgrat la seva oposició), no fa més que confirmar allò que l'SPS havia avançat sis mesos abans: l'únic objectiu dels plans estratègics de centre és l'oficialització dels nomenaments a dit. Segons l'exposició de motius del projecte de decret, s'estableix "la possibilitat que elaborin [els centres docents] el seu propi pla estratègic", per "reforçar la seva autonomia de gestió organitzativa i pedagògica". La pregunta que cal fer-se és evident: si la LOGSE i la LOPEGCE ja reconeixen aquesta famosa autonomia dels centres, si el ROIES ja explicita (article 1.2) que els IES han de tenir "un projecte educatiu propi obert a la col·lectivitat i amb autonomia de gestió i funcionament", i afegeix (article 12), que l'estructura d'organització i gestió dels IES ha de facilitar "l'autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l'institut"... quina falta feia crear els plans estratègics de centre, quan el projecte educatiu de centre ja és un instrument adequat per garantir-ne l'autonomia? I la resposta tampoc no és difícil: es tracta de dissimular el veritable objectiu del projecte de decret: possibilitar que els directors puguin triar a dit el professorat que hagi de cobrir les vacants del seu centre.

   Segons l'esmentat projecte de decret (article 2.4.c), en el pla estratègic constaran, entre altres aspectes majoritàriament superflus, "les necessitats de provisió específica de determinats llocs de treball, quan escaigui". Més endavant, l'article 4 remarca que el pla estratègic pot implicar "singularitats (...) en la definició i sistema de provisió específica de determinats llocs de treball vacants de caràcter singular". Com veieu, el Departament d'Ensenyament té una particular i sobtada predilecció pel terme "singular" i derivats. Tanmateix, us proposem un exercici: rellegiu el fragment anterior de l'article 4 del projecte de decret, i substituïu "singularitats" per "arbitrarietats", i "singular" per "arbitrari", i entendrem molt millor quina serà la situació que es crearà amb l'aplicació d'aquesta norma.

   Una altra mostra que l'objectiu principal del projecte de decret és oficialitzar aquesta arbitrarietat, és que un dels dos capítols de la norma està dedicat íntegrament als "llocs de caràcter singular en els centres". Segons l'article 7, el Departament pot definir, "a proposta de la Direcció del centre, dintre de les vacants de la plantilla dels centres docents públics, llocs de treball singulars". Dit d'una altra manera, que els directors podran decidir arbitràriament que les vacants del seu centre no s'ofereixin al concurs de trasllats, sinó que siguin cobertes per les persones que ell cregui convenient. Efectivament, el mateix article 7 diu que "la consideració d'un lloc de treball docent com a singular exigeix requisits específics per ocupar-lo". L'article 9 del projecte de decret explicita el sistema de provisió dels llocs de treball de caràcter singular, que "es proveiran per concurs de mèrits entre els candidats que hagin acreditat el coneixement suficient del pla i la seva disponibilitat a donar-hi compliment". I com es pot acreditar aquesta "disponibilitat"? Molt fàcil: "serà requisit indispensable un informe positiu de la Direcció del centre, emès a partir d'una entrevista". O sigui, que els centres públics esdevindran una mena de xiringuitos (cal reconèixer que alguns ja ho són) on els directors i la seva camarilla podran fer i desfer arbitràriament i, sobretot, triar a dit el professorat que hagi de cobrir les vacants del centre.

   També és interessant analitzar quina serà la forma d'ocupació d'aquestes vacants. De fet, si només s'ocupessin de manera provisional, tampoc no podríem parlar que es tractés d'una novetat en sentit estricte, ja que, a través de les comissions de serveis, l'Administració i les direccions dels centres ja han pogut materialitzar la seva arbitrarietat en nombrosíssimes ocasions. Però el que proposa el projecte de decret és molt més greu: el personal docent seleccionat (altrament dit, ungit a través del dit del director) ocuparà el lloc de treball durant dos cursos amb caràcter provisional. Posteriorment, "es farà una avaluació de l'acompliment dels objectius previstos", que s'iniciarà, òbviament (no podia ser d'altra manera) amb l'informe de la omnipresent i omnipotent Direcció i completada per la inefable Inspecció d'Ensenyament. I, finalment, el personal que hagi superat l'avaluació (altrament dit, els amiguets del director) podran optar per romandre amb caràcter definitiu al mateix lloc de treball.

   Només hi ha una cosa positiva en aquest projecte de decret: el pla estratègic ha de ser aprovat pel Claustre, i aquí és on el professorat ha de fer sentir la seva veu. Us encoratgem, doncs, a rebutjar qualsevol pla que impliqui la creació de llocs singulars, que sostregui la seva provisió al sistema objectiu del concurs de trasllats.

   Els recursos digitals en mans dels directors no s'acaben aquí: ja coneixem l'experiència dels llocs d'Atenció a la diversitat, i, paral·lelament, el Departament està projectant un nou sistema d'assignació de places al professorat interí, on els directors també podran demostrar les seves habilitats amb el seu dit índex. Es tracta de la mateixa estratègia: que els centres esdevinguin xiringuitos perfectament controlats pel representant de l'Administració i cap de personal: el director.

   No podem acabar sense extreure'n una conclusió: l'aplicació d'aquest sistema (que molta gent encara observa amb incredulitat, com si fos impossible que l'Administració tingués la poca vergonya de tirar-lo endavant), pot significar el final dels concursos de trasllats, que, malgrat les seves deficiències, representen la manera més objectiva per proveir els llocs de treball, i la seva substitució per un sistema arbitrari més propi d'una república bananera que d'un país amb pretensions democràtiques. O potser és que la consellera no ha acabat d'entendre del tot el que significa l'entrada a l'era digital.

Jordi Sàlvia i Lardiez

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal